.jpg)
Sandra Montagud ha rebut el reconeixement de premi extraordinari de doctorat pel seu treball “Influence of social stress on the rewarding effects of cocaine”. La seua tesi ha estat dirigida per la professora Marta Rodríguez i el professor José Miñarro del Departament de Psicobiologia, membres de la Unitat d’Investigació Psicobiològica de Drogodependències de la Universitat de València.
Montagud es llicencià en Psicologia l’any 2010 en la Universitat de València i cursà el Màster en Investigació, Tractament i Patologies Associades en Drogodependències (DITPA). Posteriorment, inicià els estudis de doctorat mentre impartia docència als graus de Psicologia i Logopèdia, i participava en seminaris del Màster DITPA de la Universitat de València.
Quan acabà el doctorat l’any 2016, començà a treballar com a investigadora a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on també impartí classes als graus de Biologia Humana, Criminologia i Bioinformàtica. També a la ciutat comtal treballà amb la Fundació Institut Mar d’Investigacions Mèdiques. Finalment, l’any 2017 obtingué una beca postdoctoral de la Generalitat Valenciana.
La seua trajectòria científica s’ha centrat en l’estudi de l’estrès social com a factor de vulnerabilitat en el consum de cocaïna. Actualment, la seua recerca analitza el deteriorament cognitiu de la descendència produït pel consum d’etanol durant l’embaràs.
Has trobat alguna dificultat en el desenvolupament de la tesi?
Des de l’inici, tenia molt clara l’elecció del tema del doctorat, ja que des que vaig cursar l’optativa d’Addiccions que vaig fer al grau em semblà un tema molt interessant i en el qual volia treballar. Les dificultats que he trobat han estat relacionades amb el treball mateix. Quan comences una tesi et submergeixes en un nou camp, on has d’implementar dissenys experimentals, així com diferents tipus d’anàlisi, que vas resolent a poc a poc i amb ajuda de les companyes i el companys, i de la direcció de la tesi.
Quins camins oberts deixa el treball?
Els resultats de la recerca mostren, per primera vegada, la influència de l’edat i els efectes de la derrota social sobre els factors reforçants de la cocaïna. Vam caracteritzar els canvis epigenètics que indueixen l’estrès social en regions cerebrals crítiques per respondre a l’estrès.
Demostrarem quins canvis produeix l’estrès social a llarg termini, sobre els principals factors de transcripció del sistema cerebral de recompensa, en què observem una modulació depenent de l’edat en què s’exposa el subjecte a l’estrès. Aquestes dades assenyalen que l’estrès és un factor clau en el consum de psicoestimulants.
Per a futurs treballs que estan duent-se a terme actualment, deixem obert l’estudi del sistema inflamatori, ja que tant les substàncies addictives com l’estrès produeixen alteracions en aquest, i per aquest motiu podríem proposar-lo com a mecanisme implicat.
Què creus que aporta la teua recerca al conjunt de la comunitat científica i a la societat?
El treball de recerca que he dut a terme durant la tesi doctoral ofereix una imatge àmplia, tant a curt com a llarg termini, de com l’estrès social (la derrota social) influeix sobre les propietats motivacionals de la cocaïna, i fa una contribució important al coneixement sobre els efectes de l’estrès respecte a l’addicció a les drogues i al comportament. A més a més, hem descrit possibles mecanismes neurobiològics que podrien estar implicats en aquesta relació i, també, noves dianes farmacològiques que podrien modificar els efectes de l’estrès sobre el reforçament produït per la substància. En els anys vinents, esperem que la nostra recerca bàsica permeta desenvolupar estratègies de prevenció i tractaments on es reduïsca la influència negativa de l’estrès en els trastorns addictius.
Quina aplicabilitat pràctica té el teu treball?
Es proposa l’estrès com a la malaltia del segle XXI. L’estrès social és l’estressor més freqüent a què s’enfronten els humans, i provoca o agreuja una gran quantitat de patologies mentals, on s’inclou l’abús de drogues.
No obstant això, els mecanismes pels quals l’estrès social produeix canvis en el cervell i en el comportament són desconeguts. Tot i que el comportament humà no pot estar plenament representat per estudis preclínics, els models animals són responsables de més del 90% de totes les investigacions sobre el desenvolupament neurobiològic.
El fet de conèixer els mecanismes implicats podria afavorir el desenvolupament de fàrmacs específics per a bloquejar els efectes de l’estrès i així poder evitar l’aparició i/o increment en la prevalença d’altres trastorns que s’han associat amb aquest.
Per experiència pròpia, creus que doctorar-se facilita la inserció laboral?
La inserció laboral és un tema independent de doctorar-se, ja que aquest títol no t’assegura l’entrada al món laboral en un futur. Fer el doctorat ha de ser una decisió personal que no implique mirar més enllà.
Recomanaries iniciar els estudis de doctorat? Quins consells donaries a una persona que vulga doctorar-se?
Sempre que a la persona li agrade investigar i estiga motivada, li recomanaria que ho fere. Així i tot, ha de saber que és una carrera de fons, el camí no és fàcil i moltes vegades els resultats no són els esperats. Ara bé, és molt gratificant quan després de l’esforç i del temps emprat, les coses comencen a eixir.
Has participat activament en activitats de divulgació i comunicació científica? Quina importància creus que tenen aquestes activitats?
He participat en nombrosos congressos nacionals i internacionals, on ens han donat l’oportunitat de presentar el treball realitzat. A més a més, conjuntament amb altres companys i companyes hem elaborat articles que ens permeten difondre els resultats que obtenim, i la importància d’aquests, i hem fet que aquests arriben no sols a la població científica, sinó que vagen més enllà. En el fons, investiguem temes que afecten la societat, gràcies al finançament econòmic que arriba des de diferents organismes, generalment públics. Per això és important transmetre aquells resultats que anem obtenint per a tindre el suport i confiança de la societat en general.
