Palabra de robot Inteligencia artificial y comunicación

Vilarroya Oliver, Óscar.

En els darrers anys els robots han experimentat els avanços més espectaculars de la seua història, en especial en el camp de la comunicació. Gràcies, entre altres, a les aportacions del lingüista i expert en robòtica belga Luc Steeis, els robots han adquirit la capacitat per a comunicar-se eficaçment amb els humans, així com per a crear un llenguatge propi que els serveix per a dialogar amb els seus semblants robòtics. Aquests avanços en el camp de la intel·ligència artificial estan servint fins i tot per a respondre a alguns dels enigmes del llenguatge humà: com aprenem a parlar?, a què correspon el significat de les paraules?, quina relació existeix entre el llenguatge i les nostres...

En els darrers anys els robots han experimentat els avanços més espectaculars de la seua història, en especial en el camp de la comunicació. Gràcies, entre altres, a les aportacions del lingüista i expert en robòtica belga Luc Steeis, els robots han adquirit la capacitat per a comunicar-se eficaçment amb els humans, així com per a crear un llenguatge propi que els serveix per a dialogar amb els seus semblants robòtics. Aquests avanços en el camp de la intel·ligència artificial estan servint fins i tot per a respondre a alguns dels enigmes del llenguatge humà: com aprenem a parlar?, a què correspon el significat de les paraules?, quina relació existeix entre el llenguatge i les nostres capacitats cognitives?, quina importància té la comunicació en el significat de les paraules? Paraula de robot viatja pel temps i en l'espai de la investigació científica, en un itinerari fascinant que ens descobreix el que sabem sobre el funcionament del cervell humà pel que fa al llenguatge.

L'Espill, 21

AA. DD.

Passat el temps, caldrà preguntar-se què en queda, de la revolta suburbial que va sacsejar la societat francesa els darrers mesos de 2005. Més enllà de les anàlisis d'urgència, de vegades massa deutores de la conjuntura política, fóra convenient d'aprofundir en el significat d'aquella successió d'actes de violència simbòlica i també molt real, nit rere nit, durant setmanes, en els quals participaren milers de joves, la majoria procedents de la immigració, tot i que nascuts a França, i que denunciaven, bé que amb escassa articulació de discurs, una situació de manca de perspectives, un malestar punyent, un sentiment d'exclusió social. A hores d'ara, i atesa la velocitat amb què l'actualitat...

Passat el temps, caldrà preguntar-se què en queda, de la revolta suburbial que va sacsejar la societat francesa els darrers mesos de 2005. Més enllà de les anàlisis d'urgència, de vegades massa deutores de la conjuntura política, fóra convenient d'aprofundir en el significat d'aquella successió d'actes de violència simbòlica i també molt real, nit rere nit, durant setmanes, en els quals participaren milers de joves, la majoria procedents de la immigració, tot i que nascuts a França, i que denunciaven, bé que amb escassa articulació de discurs, una situació de manca de perspectives, un malestar punyent, un sentiment d'exclusió social. A hores d'ara, i atesa la velocitat amb què l'actualitat imposa la substitució dels temes que centren l'atenció pública, aquells esdeveniments podrien semblar llunyans o tal vegada episòdics. Tanmateix, hi ha raons poderoses que indueixen a veure-hi un símptoma de realitats profundes, el llampec d'una crisi social.

Resum i index de continguts

L'Espill, 20

AA. DD.

«Un fantasma recorre Espanya: el fantasma de l'Estatut. Totes les forces de l'Espanya antiga s'han unit en santa croada per acaçar-lo: els bisbes i la CEOE, Mariano Rajoy i Jiménez Losantos, els socialistes extremenys i els franquistes irredents». Així podríem descriure, parafrasejant un text venerable, l'estranya situació en què ens trobem a hores d'ara, en què s'ha instaurat un clima inusitat de desraó a propòsit del debat d'un projecte de reforma estatutària que compleix, d'entrada, les condicions que sempre s'havia exigit a propostes d'aquesta mena: un entorn pacífic i un ampli consens. Però vet ací que no n'hi havia prou.

Resum i index de continguts

L'Espill, 19

AA. DD.

Més enllà de l'estricta conjuntura econòmica, que pot ser favorable segons els indicadors convencionals, i més enllà també dels reajustaments politicoinstitucionals -com l'acord per la reforma estatutària- que són sens dubte significatius i cal tenir en compte, hi ha processos i tendències de fons que convé tenir ben presents, perquè poden condicionar més del que sovint es pensa l'esdevenir col·lectiu. La visió a curt termini resulta del tot insuficient i la retòrica institucional, habitualment triomfalista i autosatisfeta, pot revelar-se no ja negativa, sinó fins i tot catastròfica.

Resum i index de continguts

Un bosque en la ciudad: El jardín Botánico de la Universitat de València

Corbera, Jordi; Güemes, Jaime; Puche, Carles

Els jardins botànics trenquen en el segle XV el concepte clàssic de la jardineria ja que la seua creació sorgeix amb la idea d'ensenyar, de mostrar una part del món vegetal que en aquella època era de gran importància: les plantes medicinals. Per això aquests jardins no són complement de palaus o de mansions, naixen com a espais amb caràcter propi per a contenir el que es van denominar simples (plantes medicinals). Aquests jardins evolucionarien posteriorment, durant els segles XVIII i XIX cap a jardins arbrats, a l'enriquir-se amb Ies plantes que venien d'ultramar. En el segle XX es van convertir en centres d'investigació i com a tals han sorgit nous jardins, mentre que els que han quedat...

Els jardins botànics trenquen en el segle XV el concepte clàssic de la jardineria ja que la seua creació sorgeix amb la idea d'ensenyar, de mostrar una part del món vegetal que en aquella època era de gran importància: les plantes medicinals. Per això aquests jardins no són complement de palaus o de mansions, naixen com a espais amb caràcter propi per a contenir el que es van denominar simples (plantes medicinals). Aquests jardins evolucionarien posteriorment, durant els segles XVIII i XIX cap a jardins arbrats, a l'enriquir-se amb Ies plantes que venien d'ultramar. En el segle XX es van convertir en centres d'investigació i com a tals han sorgit nous jardins, mentre que els que han quedat de segles passats s'han adaptat, de tal manera que en un mateix establiment han unit història i modernitat. Molts d'ells han quedat situats en el centre de les ciutats i de sobte s'han redescobert i s'han convertit en un oasi d'ensomniació en el centre del desert ciutadà. Aquest llibre vol plasmar i donar coneixement dels arbres emblemàtics que existeixen en el Jardí Botànic de la Universitat de Valencià, tant propis de la zona en què es troba com de diferents zones del món. És un viatge pel planeta per mitjà de la descripció dels seus arbres per fer-nos gaudir i comprendre millor el món i la seua naturalesa, fent-nos oblidar per uns moments l'agressivitat ciutadana que queda fora del jardí.

Col·lecció: Fora de col·lecció

Matèria: Ciències

Idioma: castellano

Enquadernació: cartoné

Format: 21'5 x 24'5 cm.

Pàgines: 300 pp.

Enllaç a PUV

Cien años de herencia einsteniana: Conferencias.

González Marhuenda, Pedro (ed.)

Full text

Mártires mortíferos Un itinerario por el cerebro de los suicidas atacantes

Tobeña, Adolf

Per què hi ha gent que s'immola en públic amb la intenció de causar com més morts millor? Quins mecanismes es posen en marxa als seus cervells? Quins ressorts morals i amorals s'activen en els sacrificis dels kamikazes?... Atendre i entendre aquestes qüestions és una urgència peremptòria des que la tàctica del suïcidi atacant s'ha convertit en un dels eixos de combat en això que anomenen «la guerra contra el terrorisme». De fet, el degoteig d'episodis apocalíptics que han puntejat l'inici del segle XXI la tenen com a protagonista principal. Les respostes dels historiadors o els analistes socials són sovint apressades i poc convincents. En aquesta obra es passa revista a allò que poden...

Per què hi ha gent que s'immola en públic amb la intenció de causar com més morts millor? Quins mecanismes es posen en marxa als seus cervells? Quins ressorts morals i amorals s'activen en els sacrificis dels kamikazes?... Atendre i entendre aquestes qüestions és una urgència peremptòria des que la tàctica del suïcidi atacant s'ha convertit en un dels eixos de combat en això que anomenen «la guerra contra el terrorisme». De fet, el degoteig d'episodis apocalíptics que han puntejat l'inici del segle XXI la tenen com a protagonista principal. Les respostes dels historiadors o els analistes socials són sovint apressades i poc convincents. En aquesta obra es passa revista a allò que poden aportar la biologia evolutiva i la neurociència a l'hora de descriure i d'entendre millor aquesta opció bèl.lica tan excepcional que sorgeix en algunes confrontacions entre grups humans.

Sueños de ciencia Un viaje al centro de Jules Verne

Navarro, Jesús

Jules Verne és considerat sovint un visionari, un profeta de la ciència i de la tècnica que va anticipar en les seues narracions invents extraordinaris com el coet espacial o el submarí. Molts dels estudis i llibres recents sobre el prolífic escriptor francés insisteixen a mostrar la falsedad dels tòpics que hi ha al seu voltant. No obstant això, Verne sí que va participar d'una manera particular en l'esforç de divulgació de la ciència tan característic del segle XIX. En l'actualitat, les seues novel.les encara desperten la curiositat i el gust pel coneixement, unint aventures i saber, odissees d'exploradors i de científics dintre d'un món extraordinari i meravellós. Somnis de ciència...

Jules Verne és considerat sovint un visionari, un profeta de la ciència i de la tècnica que va anticipar en les seues narracions invents extraordinaris com el coet espacial o el submarí. Molts dels estudis i llibres recents sobre el prolífic escriptor francés insisteixen a mostrar la falsedad dels tòpics que hi ha al seu voltant. No obstant això, Verne sí que va participar d'una manera particular en l'esforç de divulgació de la ciència tan característic del segle XIX. En l'actualitat, les seues novel.les encara desperten la curiositat i el gust pel coneixement, unint aventures i saber, odissees d'exploradors i de científics dintre d'un món extraordinari i meravellós. Somnis de ciència reflexiona, des de la perspectiva actual, sobre la descripció de la ciència i de la societat que fa Jules Verne en la seua obra. Aquest llibre no és tan sols una forma diferent i profitosa d'aproximar-se a la producció novel·lística de Verne, sinó que constitueix una extraordinària invitació a gaudir de les seues narracions sense complexos ni idees preconcebudes.

Màrtirs mortífers. Un itinerari pel cervell dels suïcides atacants

Tobeña,Adolf

Per què hi ha gent que s'immola en públic amb la intenció de causar com més morts millor? Quins mecanismes es posen en marxa als seus cervells? Quins ressorts morals i amorals s'activen en els sacrificis dels kamikazes?... Atendre i entendre aquestes qüestions és una urgència peremptòria des que la tàctica del suïcidi atacant s'ha convertit en un dels eixos de combat en això que anomenen «la guerra contra el terrorisme». De fet, el degoteig d'episodis apocalíptics que han puntejat l'inici del segle XXI la tenen com a protagonista principal. Les respostes dels historiadors o els analistes socials són sovint apressades i poc convincents. En aquesta obra es passa revista a allò que poden...

Per què hi ha gent que s'immola en públic amb la intenció de causar com més morts millor? Quins mecanismes es posen en marxa als seus cervells? Quins ressorts morals i amorals s'activen en els sacrificis dels kamikazes?... Atendre i entendre aquestes qüestions és una urgència peremptòria des que la tàctica del suïcidi atacant s'ha convertit en un dels eixos de combat en això que anomenen «la guerra contra el terrorisme». De fet, el degoteig d'episodis apocalíptics que han puntejat l'inici del segle XXI la tenen com a protagonista principal. Les respostes dels historiadors o els analistes socials són sovint apressades i poc convincents. En aquesta obra es passa revista a allò que poden aportar la biologia evolutiva i la neurociència a l'hora de descriure i d'entendre millor aquesta opció bèl.lica tan excepcional que sorgeix en algunes confrontacions entre grups humans.