Resultats de la cerca41 resultats
-
L'Espill, 12
AA. DD.
(2002). LlibreLa iniciativa que ha polaritzat l’atenció internacional al llarg dels darrers mesos, l’anunciada i ben possible intervenció dels Estats Units a Irak, planteja tota mena de dubtes quant a la seua justificació i conseqüències. Probablement quan aquestes pàgines veuran la llum algunes incògnites s’hauran resolt, en un sentit o en un altre. Però en tot cas continuarà obert el problema de l’unilateralisme sense complexos que reclama per a si Estats Units, i que amenaça amb una profunda desestabilització de les relacions internacionals.
-
L'Espill, 11
AA. DD.
(2002). LlibreS’estén a hores d’ara una sensació molt marcada d’inmobilisme pel que fa a la redifinició possible del mapa autonòmic –de l’estructura de l’estat- per encarar velles reivindicacions i noves necessitats. En principi, qualsevol observador una mica atent i objectiu podria fer-se càrrec del fet que la configuració actual de l’Estat de les Autonomies és insuficient per acollir la pluralitat nacional i cultura real, i que subsisteixen aspiracions de reconeixement i d’eixamplament competencial raonables i àmpliament sentides en alguns territoris.
-
L'Espill, 10
AA. DD.
(2002). LlibreEs produeixen en aquest any 2002 una sèrie de coincidències de calendari relacionades amb Joan Fuster que no pidíem passar per alt. Fa deu anys de la mort de Fuster, que enguany hauria fet vuitanta anys. I en fa quaranta de la publicació de Nosaltres els valencians. Tot plegat, que ve a sumar-se d’altra banda a un conjunt d’esdeveniments editorials, constitueix una bona ocasió per a repensar un llegat intel·lectual que continua sent estimulant i digne de ser tingut en compte, i que no ha rebut el tracte que en bona lògica li pertocava.
-
L'Espill, 8 y 9
AA. DD.
(2001). LlibreHi ha esdeveniments que marquen punts d’inflexió històrics, evidents per a tothom. Fa poc n’hem viscut un d’especialment greu, brutal, imprevisible i carregat de conseqüències. D’entrada ha alterat el panorama geoestratègic, les aliances internacionals i fins algunes dades macroeconòmiques. En poques setmanes s’han acumulat, com a resposta, decisions i iniciatives amb escassos precedents. Tot plegat configura una entrada traumàtica en el nou segle. El debat sobre les causes i els efectes dels atacs terroristes de l’11 de setembre, i sobre les reaccions que se n’han derivat, no ha fet més que començar. Aquest debat apassionat i urgent ha desplaçat altres controvèrsies de fons que assenyalen...
Hi ha esdeveniments que marquen punts d’inflexió històrics, evidents per a tothom. Fa poc n’hem viscut un d’especialment greu, brutal, imprevisible i carregat de conseqüències. D’entrada ha alterat el panorama geoestratègic, les aliances internacionals i fins algunes dades macroeconòmiques. En poques setmanes s’han acumulat, com a resposta, decisions i iniciatives amb escassos precedents. Tot plegat configura una entrada traumàtica en el nou segle. El debat sobre les causes i els efectes dels atacs terroristes de l’11 de setembre, i sobre les reaccions que se n’han derivat, no ha fet més que començar. Aquest debat apassionat i urgent ha desplaçat altres controvèrsies de fons que assenyalen els centres de gravetat de l’interès públic en període immediatament anterior.
Llegir més Ocultar -
L'Espill, 7
AA. DD.
(2001). LlibreNo seria gaire agosarat d’afirmar que sense comprendre el nacionalisme difícilment podrà interpretar-se la història del segle XX ni, segurament, el futur inmediat del que ara comença. Cancel·lar la reflexió sobre un fenomen social i polític tan complex, reduint-lo a una sorprenent –i desagradable- regressió al tribalisme excloent, de naturalesa antidemocràtica i més que potencialment violenta, no sembla la millor predisposició intel·lectual per a copsar la diversitat dels nacionalismes i les seues implicacions com a experiència de la modernitat. Perquè més enllà de les apel·lacions ideològiques a la tradició i al passat, el nacionalisme mira també cap al futur, es mou entre la voluntat de...
No seria gaire agosarat d’afirmar que sense comprendre el nacionalisme difícilment podrà interpretar-se la història del segle XX ni, segurament, el futur inmediat del que ara comença. Cancel·lar la reflexió sobre un fenomen social i polític tan complex, reduint-lo a una sorprenent –i desagradable- regressió al tribalisme excloent, de naturalesa antidemocràtica i més que potencialment violenta, no sembla la millor predisposició intel·lectual per a copsar la diversitat dels nacionalismes i les seues implicacions com a experiència de la modernitat. Perquè més enllà de les apel·lacions ideològiques a la tradició i al passat, el nacionalisme mira també cap al futur, es mou entre la voluntat de modernització de la societat i la por a la desintegració i a la pèrdua de la identitat.
Llegir més Ocultar -
L'Espill, 6
AA. DD.
(2000). LlibreL’anunciat projecte de reforma de les humanitats ha situat de cop i volta la història en el centre del debat polític. En bona mesura, la confrontació política dels pròxims mesos girarà entorn dels continguts de les assignatures d’història en l’ensenyament secundari, i la poca flexibilitat que ha mostrat el govern en altres polèmiques recents, emparat en la seua majoria absoluta, així com la significació especial que vol atorgar a aquest tema, no fan sinó augmentar els motius de preocupació. Sobretot quan, com es veu, està disposat a jugar fort i ni tan sols dubta a comprometre en la seua particular croada el prestigi d’una institució com la Real Academia de la Historia, l’informe de la qual...
L’anunciat projecte de reforma de les humanitats ha situat de cop i volta la història en el centre del debat polític. En bona mesura, la confrontació política dels pròxims mesos girarà entorn dels continguts de les assignatures d’història en l’ensenyament secundari, i la poca flexibilitat que ha mostrat el govern en altres polèmiques recents, emparat en la seua majoria absoluta, així com la significació especial que vol atorgar a aquest tema, no fan sinó augmentar els motius de preocupació. Sobretot quan, com es veu, està disposat a jugar fort i ni tan sols dubta a comprometre en la seua particular croada el prestigi d’una institució com la Real Academia de la Historia, l’informe de la qual ha estat àmpliament desautoritzat pel seu escàs rigor i el caràcter esbiaixat de les seues conclusions. I és que la discussió sobre l’ensenyament de la història està lluny de ser una polèmica estrictament acadèmica.
Llegir més Ocultar -
L'Espill, 5
AA. DD.
(2000). LlibreEl debat sobre la tolerància –aquesta «petita virtut» sense la qual no és possible la democràcia, segons Iring Fetscher- té a veure, sens dubte, amb una qüestió filosòfica de primera magnitud. No només perquè afecta dimensions molt sensibles del pensament ètic i polític, sinó sobretot perquè afecta, en última instància, al llegat i la validesa de la Il·lustració.
-
L'Espill, 4
AA. DD.
(2000). LlibreSembla bastant evident, a hores d’ara, que termes com la globalització o el multiculturalisme són molt més que rètols identificadors de modes teòriques efímeres. Que, més aviat, designen tendències i fragments d’una realitat en mutació accelerada, amb components importants d’innovació. De poc val d’afirmar, amb escepticisme o sornegueria, segons els casos, que no hi ha res de nou sota el sol. La intensificació dels fluxos econòmics globals, la constitució d’un mercat mundial efectiu en molts sectors d’activitat, l’amplíssima circulació d’informació i de productes culturals enllà de les fronteres o les noves onades migratòries, així com les reacomodacions institucionals en curs, per força...
Sembla bastant evident, a hores d’ara, que termes com la globalització o el multiculturalisme són molt més que rètols identificadors de modes teòriques efímeres. Que, més aviat, designen tendències i fragments d’una realitat en mutació accelerada, amb components importants d’innovació. De poc val d’afirmar, amb escepticisme o sornegueria, segons els casos, que no hi ha res de nou sota el sol. La intensificació dels fluxos econòmics globals, la constitució d’un mercat mundial efectiu en molts sectors d’activitat, l’amplíssima circulació d’informació i de productes culturals enllà de les fronteres o les noves onades migratòries, així com les reacomodacions institucionals en curs, per força han d’induir a replantejar esquemes de pensament.
Llegir més Ocultar -
L'Espill, 3
AA. DD.
(1999). LlibreCom és ben sabut, la sobirania tradicional dels estatsnació, tal com es va establir a partir de les revolucions liberals, es troba sotmesa actualment a processos d’erosió o, si més no, de redefinició, lligats a les grans transformacions d’aquest tombant de segle. El fenomen, certament, és mundial i es manifesta amb trets específics segons els diferents contextos historicoculturals. En la nostra àrea inmediata, la lògica de la construcció europea –i, al capdavall, els efectes dels processos més amplis de l’anomenada globalització- empenyen a la limitació del poder estatal en terrenys tan definitoris com la regulació de les econoies, la moneda o la política exterior i de defensa.
-
L'Espill, 2
AA. DD.
(1999). LlibreNo és cap concessió a l’esterotip dir que assistim, en aquest tombant de segle, a un conjunt de transformacions que no poden deixar indemnes les idees, l’àmbit atapeït de les representacions de la realitat i de les projeccions d’interessos i valors. Però aquests canvis tampoc no deixaran indemnes les institucions que configuren la vida col·lectiva. I entre aquestes institucions hi ha una d’excepcional importància, perquè és la seu de la transmissió del saber en els seus escalons superiors i, també, de la recerca i l’elaboració cultural al nivell més alt.
