Fitxa persona

Licenciado en Filología Hispánica (sección Filología Valenciana) (1988) y doctor en Filología Catalana por la Universitat de València, donde es catedrático de universidad del Departamento de Filología Catalana. Durante el periodo 2002-2009, ha ejercido como director de este departamento. Asumió la dirección del Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana desde febrero de 2015 hasta febrero de 2019. Ha sido coordinador de la Universitat de València de la asignatura de Valencià: llengua i literatura de las Pruebas de Aceso a la Universidad (2000-2016) y presidente de la Comisión examinadora de la especialidad de Correcció de Textos de la JQCV (2003-2018). Actualmente, es vicepresidente de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (des del 2017).

Se ha especializado en varios campos de investigación:

a) Lingüística sincrónica, especialmente en el ámbito de la sintaxis: Introducció a la sintaxi (València, 1992); El Sintagma verbal, II. La predicació no verbal obligatòria (en Solà, J. et al., Gramàtica del català contemporani, Barcelona, 2002); El complement indirecte: l’alternança datiu / acusatiu (en Estudis Romànics, 2005); El règim verbal: anàlisi contrastiva català-castellà (en Quaderns de Filologia. Estudis lingüístics, 2005); Les relacions espacials: les localitzacions metafòriques (en Catalan Review. International Journal of Catalan Culture, 2008); Les oracions de relatiu i la represa pronominal amb en (en Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 2014); The Polysemy of the verbs «pegar», «apegar» and «empegar» in Catalan: A synchronic manifestation of semantic change (en Catalan Journal of Linguistics, 2015); Els verbs semblar(-se), ressemblar i assemblar(-se) en els diccionaris normatius (en Scripta, 2018); Formal Variation and Language Change in Catalan Quantifiers: the Role of Pragmatics (en Catalan Journal of Linguistics, 2020).

b) Lingüística diacrónica y variación lingüística: Presentational Sentences in Catalan Dialects (en Catalan Working Papers in Linguistics, 1998); Ésser, estar i haver-hi en català antic. Estudi sintàctic i contrastiu (València /Barcelona, 2000); El verb haver-hi: evolució dels usos sintàctics (en Estudis Romànics, 2001); Els auxiliars dels temps compostos en català medieval (en Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 2005); Usos sintàctics dels verbs copulatius en el Curial e Güelfa (en Ferrando, A., Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa, Amsterdam, 2012); Aspectes sintàctics del Llibre dels Fets en el marc de la llengua medieval (en Hauf, A., Aproximació crítica al Llibre dels Fets, València, 2012); Distribució sintàctica de parer, aparer i apparer en català antic (segles XIII-XVII) (en eHumanista/IVITRA, 2013); El cambio semántico del verbo pegar en catalán (siglos XIII-XXI) (en Zeitschrift für Romanische Philologie, 2016); Aproximació a la morfosintaxi dels quantificadors en el català del segle XVII (en eHumanista /IVITRA, 2018); Els derivats romànics de parēre i sĭmĭlare en català antic: confluència sinonímica i sintàctica (en Estudis Romànics, 2020); La variación formal de los cuantificadores en catalán: estudio diacrónico (siglos XV‒XX) (en Zeitschrift für Romanische Philologie, 2020); L'expressió de la comparació amb com i com a en català antic (en Antolí, J. y Martines, J, Variació i canvi lingüístic, València, Editorial Tirant lo Blanch, 2023).

c) Historia social de la lengua: La qüestió lingüística en la premsa de Castelló de la Plana (1834-1938) (Castelló de la Plana, 1989); Reflexions al voltant de la proposta lingüística de Josep Nebot i Pérez (en Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 1992); La Gramàtica catalana. Curs mitjà (1918) de Pompeu Fabra (con Maria-Rosa Lloret, en Fabra, P., Obres completes, 2, Barcelona/València/Palma de Mallorca, 2006); Norma y variación lingüística: coincidencias y divergencias entre el español y el catalán (en Normas. Revista de estudios lingüísticos hispánicos, 2013); Geosinonímia o preferència lèxica: entre la història i la consolidació d’un estàndard (en Feliu, F. y Fullana, O., The intricacy of languages, Amsterdam, John Benjamins, 2019).

d) Terminología: Normalization of terminology in the agri-food and gastronomy sector: The case of Porterval (con Rosa Agost, en Peñuelas, I. and Ortego, M.T., Interpreting and Translation for Agri-food Professionals in the Global Marketplace, Berlín/Boston, De Gruyter, 2024).