Agenda UV

Adreçat a AlumniUV Premium

Vols formar part del Club de Lectura Quijote?. Fes clic en l'enllaç, https://go.uv.es/2FR7GRV

Sempre vaig pensar que eren impossibles els retorns. Ara sé que potser sí, encara que els anys hagen passat i la seva petjada sigua com el rastre que deixaven les llebres en la muntanya: un vist i no vist, com la taca de les escopetes en el pedrís a l'entrada del refugi, enmig de la pluja. El que ens espera en la tornada a casa no és el mateix que abandonem en la fugida. Tampoc nosaltres serem els mateixos. Així comença aquesta novel·la que continua insistint en la necessitat de comptar perquè la paraula no siga el mateix que el silenci. Ho he dit i escrit moltes vegades: el que no es compta és com si no hagués existit.

"El boxeador" és el lloc on la memòria es fa ressò, com la vella cançó de Simon & Garfunkel es va anar escoltant de llarg a llarg de diverses generacions. I la pregunta final: si no escrivim perquè desapareguen de les nostres vides l'oblit, la por i el silenci, per a què dimonis escrivim?