Agenda UV

L'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (centre mixt de la Universitat de València i el CSIC), amb seu al Palau de Cerveró, presenta el seminari Amianto: de problema laboral a riesgo ambiental, 1960-1980, el pròxim dimarts 16 d'abril, a les 17 hores, a la sala de conferències de l’institut. El seminari, que s'emmarca en el cicle d'activitats ‘Atmosferes tòxiques: Salut ambiental i ocupacional en l’era industrial’, serà impartit per Alfredo Menéndez-Navarro, catedràtic d'Història de la Ciència (Universitat de Granada).

L'objectiu d'aquest seminari és explorar el procés de consideració de l'amiant com un risc per a la població general. L'amiant, o asbest, és un mineral fibrós amb qualitats ignífugues empleat en nombrosos processos industrials i productes manufacturats. Les alarmes internacionals que van emergir a mitjan dels anys seixanta sobre el poder cancerígen de l'amiant i la dimensió ambiental del problema van tindre una escassa incidència al nostre país. El tractament mediàtic dels riscos de l'amiant en els anys setanta va abundar en la seua concepció com un problema laboral de tipus neumoconiòtic circumscrit a certs sectors de risc. No obstant açò, en els inicis de la transició democràtica les notícies centrades en el tractament dels riscos laborals de l'amiant associades a la conflictivitat laboral prompte van donar pas a la consideració de l'amiant com un risc per a la població general, com a resultat de la seua condició de cancerígen i la seua ubiqüitat en multitud de productes industrials i béns de consum. La mobilització sindical va jugar un paper fonamental en aquest procés de resignificació social del problema, a l’articular sobre els riscos cancerígens laborals i ambientals la seua campanya de denúncia pública. Aquesta aposta per la denúncia de la dimensió ambiental del problema i la promulgació en 1984 del Reglament sobre Treballs amb el risc d'Amiant va contribuir, finalment, a minimitzar l'impacte laboral dels riscos de l'amiant a Espanya.

Alfredo Menéndez-Navarro és catedràtic d'Història de la Ciència a la Universitat de Granada. La seua principal línia de recerca és la història de la salut ocupacional. En la seua tesi doctoral (UGR, 1992, Premi Extraordinari) va analitzar els riscos laborals i el procés d'introducció dels recursos assistencials en les mines de mercuri d’Almadén durant els segles XVIII i XIX. Amb posterioritat, ha analitzat la professionalització de la medicina del treball en el nostre país i ha dedicat especial atenció al desenvolupament de les campanyes de lluita contra els riscos laborals i malalties professionals com la silicosi i la anquilostomiasis a l'Espanya contemporània. Actualment, dirigeix el projecte "Los riesgos del amianto en España (1960-2002)", un projecte multidisciplinari que el seu objectiu fonamental és l'anàlisi històrica del sorgiment dels problemes de salut causats per l'exposició laboral i ambiental a l'amiant a Espanya, així com de les estratègies d'aquests riscos i la seua evolució en el nostre país entre 1960, període al qual es va intensificar el consum, i la seua prohibició definitiva en 2002