Crèdits del títol: 100

Crèdits obligatoris: 60

Crèdits optatius: 10

Treball fi de màster: 15

Pràctiques externes 15

Codi titulació: 2161

Cursos: 2

Tipus d'ensenyament: Presencial

Branca de coneixement: Ciències socials i jurídiques

Web específica del màster: www.uv.es/masterprl

Places ofertes de nou ingrés: 32

Nombre mínim de crèdits de matrícula per estudiant: 36

Preu del crèdit
[curs 2023-2024]:
12,79 €

Centre de gestió: Facultat de Ciències Socials

Llengües utilitzades al llarg del procés formatiu: Castellà

Universitats participants: Universitat de València

Comissió de Coordinació Acadèmica Manuel Alegre Nueno (Director)
Vicente Prado Gascó
Federico Estardid Colom
Cayetano Núñez González
Oscar Ernesto Zurriaga Llorens
Mª Lourdes Menor Sánchez (PAS)

Interès acadèmic, científic o professional: La protecció de la salut és un dret fonamental reconegut en l’article 43 de la Constitució espanyola, on també s’al·ludeix a la responsabilitat que tenen els poders públics d’“organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris”. La salut, entesa com un estat de benestar físic, psíquic i social, segons la coneguda definició de l’Organització Mundial de la Salut, tant en la dimensió individual com en la col·lectiva, està determinada per factors de naturalesa tant biològica com ambiental i social. Els llocs i les condicions en què s’exerceix el treball són determinants principals de la salut i el benestar, i per tant requereixen de les accions d’avaluació i control escaients que garantisquen la protecció de la salut dels treballadors. En el desenvolupament d’aquesta responsabilitat, el 1995 es va aprovar la Llei de prevenció de riscos laborals (31/1995), marc normatiu a partir del qual s’estableixen uns principis i disposicions organitzatius i tècnics per a garantir la protecció de la salut dels treballadors a Espanya. Així, les empreses han de garantir que les condicions i l’organització del treball siguen segures i saludables. I en aquesta tasca tennen responsabilitats tant directius i decisors dels centres de treball, com els treballadors, amb drets i obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals, i l’administració mateixa, que és la garant del compliment de les disposicions normatives i dels objectius en aquest camp. La llei fixa les diferents modalitats en què han d’organitzar-se obligatòriament totes les empreses per garantir el compliment de les seues obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals. Els denominats serveis de prevenció de riscos laborals es converteixen en un dels principals recursos de les empreses per a l’assessorament i el suport tècnic que requereix la intervenció en matèria de salut i seguretat en el treball. Al seu torn, en la modalitat de serveis de prevenció tant propis com a aliens, aquestes entitats han de disposar de les instal·lacions i els mitjans humans i materials necessaris per a la realització de les activitats de prevenció a l’empresa. La normativa estableix, en particular, que entre el personal qualificat en aquests serveis hi haja tècnics amb la qualificació necessària per a l’acompliment de funcions de nivell superior. Els futurs professionals de la prevenció dels riscos laborals requereixen tot un seguit de competències bàsiques, i la millor garantia per a adquirir-les és la formació universitària de postgrau.

Programa de doctorat vinculat amb aquest màster: Ciències Socials

Informació preinscripció Servei d'Estudiants

Informació acadèmica: socimast@uv.es