Arranca a València el XVII Congrés d'Història Contemporània amb una mirada crítica al segle XXI

Més de 600 investigadors i investigadores es reuneixen a València aquests dies per debatre sobre l'evolució de la disciplina en les darreres dècades.

10 de de juliol de 2025

La Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València ha sigut aquest matí l’escenari de la inauguració oficial del XVII Congrés de l’Associació d’Història Contemporània (AHC), que s’allargarà fins al pròxim divendres 11 de juliol. Amb més de 600 investigadores i investigadors reunits al voltant de més de 50 tallers i sessions, l’esdeveniment es consolida com un dels principals encontres europeus dedicats a l’anàlisi i debat historiogràfic.

La jornada inaugural, celebrada al Saló d’Actes Joan Fuster, ha comptat amb la participació institucional de la rectora de la Universitat de València, M.ª Vicenta Mestre; la presidenta de l’AHC, Carme Molinero; el director del congrés, Julián Sanz Hoya; el director del Departament d’Història Moderna i Contemporània, Sergio Valero; i el degà de la Facultat de Geografia i Història, Manuel Lomas.

La trobada, que té lloc vint-i-cinc anys després de l’edició que acollí la ciutat l’any 2000, es planteja com un balanç col·lectiu sobre l’evolució de la disciplina en les darreres dècades.

Sota el lema no oficial “història per entendre el present”, el congrés s’articula com un espai plural i crític on dialoguen enfocaments metodològics, generacions acadèmiques i inquietuds actuals. Al llarg de tres jornades intenses, s’abordaran temes com els populismes contemporanis, la crisi climàtica, els reptes de les migracions, les tecnologies digitals o els nous moviments socials.

La clausura, prevista per al divendres 11 de juliol, inclourà un acte de suport a la comunitat acadèmica palestina i comptarà amb la intervenció del professor Riad Ali El Aila, de la Universitat de Gaza.

Amb el suport de la Generalitat Valenciana i la Diputació de València, aquesta nova edició del Congrés de l’AHC referma el paper de València com a punt de referència per a la historiografia europea, reivindicant que l’estudi del passat continua sent fonamental per comprendre —i transformar— el present.

Altres Notícies