La Facultat d’Economia celebra el Tercer Congrés Internacional Clustering-2018
La directora d’internacionalització de l’IVACE (Institut Valencià de Competitivitat Empresarial), María Dolores Parra; el vicerector de Projecció Territorial i Societat de la Universitat de València, Jorge Hermosilla; i el degà de la Facultat d'Economia, José Manuel Pastor, obriran aquest dijous 24 de maig, a les 9 hores, les sessions del Tercer Congrés Internacional Clustering-2018, que, com en anteriors edicions, tindrà lloc a la Facultat d’Economia. Els professors Francisco Puig, del Departament de Direcció d’Empreses de la Universitat de València, i Xavier Molina, del Departament d’Administració d’Empreses i Màrqueting de la UJI, són els coordinadors d’aquesta reunió científica, que situa València en el centre de la recerca sobre l’efecte clúster.
22 de de maig de 2018
L’efecte clúster, explica el professor Puig, “és la diferència que registren les empreses i els territoris en diferents variables de resultats (rendibilitat, competitivitat, innovació, internacionalització, etc.), l’origen de la qual es deuen en bona part a la localització i el model organitzatiu del territori”. A l’igual que la rendibilitat d’un hort de tarongers no és la mateixa si està a València que a Albacete, afegeix a tall d’exemple, “tampoc no són igual de competitives les taulelleries de Castelló que les de Sassuolo (Itàlia), ni d’innovadors els hotels de Benidorm que els de la costa càntabra, ni d’internacionalitzats els clústers tèxtils japonesos que els espanyols, i per aixòon sorgeixen les noves empreses, on es localitzen les multinacionals i on la supervivència és major sol ser en els clústers”.
Per què existeix l’efecte clúster? Perquè el desenvolupament de l’activitat al territori, exposa el professor Puig, “es fa sota un model de competència-cooperació que genera externalitats en forma d’estalvi en costos, treballadors qualificats i difusió de coneixements”. El resultat d’aquesta dinàmica, assegura, “es tradueix en uns avantatges competitius per a les empreses difícilment assolibles d’una altra manera,i per aixòclústers i competitivitat empresarial són dos conceptes íntimament lligats i dels quals en Clustering-2018 es parlarà molt”.
Un dels elements diferenciadors del Congrés Clustering, assenyala Puig, “és la seua naturalesa, ja que mentre que la majoria dels congressos que s’organitzen són rotatius i verticals, és a dir, al llarg de diversesseus es focalitzenen una disciplina i diversoscamps d’estudi, Clustering té lloc sempre en la mateixa seu i adopta un enfocament horitzontal: se centra en un sol camp, els denominats clústers, però de manera interdisciplinària (economia, màrqueting, sociologia, etc.)”. Durant les passades edicions, afegeix, “la seua naturalesa innovadora i transversal li ha permés analitzar el fenomen de les aglomeracions geogràfiques d’empreses des de dos singulars prismes: diversitat i profunditat”.
Enguanyes presenten mig centenar de treballs, signats per professors de trenta-cinc universitats procedents de més de vint-i-cinc països. El lema d’aquesta edició del congrés és Nous reptes per a Clustering: Proximitat física i digital. I en aquesta línia el professor Philippe Gugler (Universitatde Fribourg-Suïssa) impartirà la conferència inaugural amb el tema Are geographical clusters still relevant in the digital economy?i la professora Roberta Rabellotti (Universitat dePavia-Itàlia) la plenària Multinationals Clustering: challenges and opportunities. Entre les taules redones que se celebraran, es pot destacarla que tindrà lloc el mateix dijous 24(11-13:15 hores) que portacom atítol Clustering as a tool for innovation, en la qualprestigiosos experts debatran sobre els reptes i les oportunitats que l’efecte clúster té en la innovació de les empreses. També hi haurà un espai per a un taller doctoral i un debat sobre el potencial dels ecosistemes emprenedors.