El programa de mestratge semipresencial de la Universitat de València (UV), coordinat i dirigit per Carlos Esplugues i Silvia Barona, reunix cada any a professionals i graduats procedents de diferents països que busquen ampliar la seua formació jurídica des d'una perspectiva internacional. A través d'una proposta acadèmica que combina docència especialitzada, investigació i seminaris amb professorat de diversos sistemes jurídics, el programa oferix a l'estudiantat una visió global del Dret i l'oportunitat d'establir xarxes professionals en un context mundial cada vegada més interconnectat.
Camí al doctorat
Ignacio Otazo és de Xile i exercix l'advocacia des de fa 15 anys. Quan es va matricular en el Màster en Dret, Empresa i Justícia de la Universitat de València va decidir emprendre camí cap a la investigació sense deixar de costat el seu treball com a advocat al seu país. El que més li interessava del programa de la UV és que fora habilitant per a accedir al doctorat, ja que “combina assignatures de formació metodològica amb altres relacionades amb diferents àmbits del dret en una visió àmplia i holística que ens permet tindre un desenrotllament transversal”, puntualitza l'advocat.
En el cas del doctorat, la línia d'investigació d'Ignacio Otazo es troba en la branca del dret públic. “M'interessa molt que a la Universitat de València es compatibilitze esta visió del dret mercantil dins del dret públic, els models de constitució econòmica, però també aplicat al règim contractual de l'Estat”, explica.
Però Otazo no és l'únic advocat llatinoamericà interessat a continuar la carrera acadèmica amb este mestratge de la Universitat de València. Carlos Esplugues, coordinador i professor del màster explica que “esta és una continuació d'un programa de doctorat que vam tindre a Bolívia i que va ser finançat per la Generalitat Valenciana. Llavors, quan eixe programa va acabar, ens vam adonar que hi havia una carència educativa i que, a més, allí té uns preus que són absolutament exorbitants. Llavors pensem que podíem portar-los a Espanya i que, per la mateixa o la mitat de la quantitat que paguen en els seus respectius països, poden tindre un màster per una universitat espanyola de prestigi, una de les millors europees, tindre l'experiència de viure fora del seu país, viatjar per Europa i, damunt, fer un màster”.
El seu enfocament cap a Llatinoamèrica aconseguix atraure cada vegada més advocats procedents de Xile, Colòmbia, l'Argentina o el Perú.
Per a Marjorie Castillo-Rivas, advocada xilena, al seu país els advocats tenen una visió més limitada i encaminada a aplicar la normativa vigent que a la preparació metodològica per a la investigació. Els interessos de l'advocada són molt amplis i, gràcies al programa, ha pogut explorar-los tots: des de l'arbitratge, la mediació i el dret econòmic fins al dret constitucional. A més, recalca que els congressos i seminaris impartits al voltant de la qüestió de la intel·ligència artificial li han semblat summament interessants i útils per al context digital actual.
El Treball de Fi de Màster (TFM) de l’advocada xilena està enfocat en la mediació internacional familiar aplicada al segrest infantil, un fenomen cada vegada més comú, sobretot entre parelles de diverses nacionalitats. Què passa amb els xiquets quan aquestes famílies se separen? Castillo-Rivas explica que la proposta del seu TFM és evitar que es transgredisquen els drets dels xiquets, xiquetes i adolescents. “Si se n’anem als nostres tribunals de família interns, podem estar tres, quatre o cinc anys amb un segrest internacional; amb la mobilització de la Interpol i altres gestions, poden passar tants anys que quan ve a resoldre’s el mal que s’ha fet al xiquet és irreparable”, lamenta Marjorie Castillo-Rivas.
El seu desig de continuar el doctorat a la Universitat de València es reforça després de cursar el màster. “Abans tenia un perfil més d'advocada que mirava la normativa vigent i amb això em quedava, perquè això és el que se'ns ensenya a Xile; ara sent que soc un altre tipus de professional que vol saber més enllà, investigar i anar més enllà d’allò nacional”, reconeix l'advocada.
Modalitat semipresencial
La modalitat semipresencial permet a l'estudiantat compaginar el seu treball en els seus respectius països d'origen amb una estada de curta duració a Espanya, acompanyats en tot moment per professorat de primer nivell, com Carlos Esplugues, qui és àmpliament conegut a Llatinoamèrica, i Silvia Barona Vilar, reconeguda professora que està a l'avantguarda en matèria de Mitjans Adequats de Resolució de Conflictes (MASC).
“És un màster peculiar que està dissenyat específicament per a gent que ja està treballant. D'ahí ve que siga un màster que es pot cursar en dos anys sense increment de cost i que tinga caràcter semipresencial, amb només 10 setmanes a València, que estan programades a més quan són les seues vacacions”, explica el professor Carlos Esplugues.
Les persones interessades en el programa habitualment soler ser “advocats, advocats d'empresa, advocats de despatx, jutges, notaris, personal de l'administració, personal de l'alta administració, que el que vol és complementar la seua formació, fer una repassada als seus coneixements, alhora que té l'oportunitat de viatjar a l'estranger i passar una temporada estupenda en un país com el nostre”, observa Esplugues.
“A mi em va ajudar la modalitat de dos promocions, perquè soc cap de pràctica en la Universitat de Lima, també soc cap legal d'una empresa de servicis financers, i a vegades puc estar molt saturada, i que et donen l'oportunitat de poder fer-ho en dos mòduls crec que és interessant”, conta Karen Sánchez, estudiant del màster i advocada al Perú.
El programa oferix una preparació integral que permet a un advocat o advocada estrangera conéixer el sistema espanyol i aprendre del dret d'altres països, inclòs el seu propi, segons l'estudiantat. “Ací els professors no solament controlen el sistema espanyol, sinó també moltíssims ordenaments jurídics de Llatinoamèrica, també els nostres, de tal manera que no solament aprenem la relació amb Espanya, sinó també entre països americans”, explica Otazo.
Aplicació immediata
“Vaig començar este màster perquè tenia dificultat per a trobar treball a Espanya; totes les empreses em deien: “D'acord, has estudiat Dret, súper bé, però no és Dret espanyol”, comenta Massimo Di Pietro. Actualment, l'advocat italià treballa en una companyia d'assegurances molt coneguda i gràcies a este programa s'està especialitzant en assegurances d'empreses multirisc.
La possibilitat de dedicació completa o dividida en dos cursos sol ser molt atractiva per a les i els professionals que continuen desenrotllant la seua activitat laboral i familiar. Molts només estan durant uns mesos de manera presencial en la facultat, però altres, com Massimo Di Pietro, van trobar el seu lloc a València.
Di Pietro observa, després de cursar el programa, que les seues idees respecte a la professió de l'advocacia han canviat radicalment: “Amb este màster hem aprés que hi ha altres maneres de solucionar les coses, com la mediació o l'arbitratge, que són ferramentes jurídiques que m'encanten perquè no és un litigi, saps? No ens barallarem davant d'un jutge…”.
Per a Massimo Di Pietro és clau desembossar el sistema jurídic, que porta col·lapsant anys a Itàlia: “Crec que la mediació i l'arbitratge no són una alternativa, són indispensables per a solucionar este problema”.
La professora Silvia Barona Vilar explica que els MASC, o els mitjans adequats de solució de conflictes, han existit des de fa molt de temps, encara que des de l'any 2025 a Espanya s'ha reconegut una llarga llista de procediments que faciliten la solució dels conflictes per mitjà de l'acord o pacte, evitant amb això els temps, el cost i els danys psicològics col·laterals que comporten els tribunals de justícia i el procés judicial.
“Amb ells s'accepta buscar la solució de comú acord, assumint que sempre serà millor el pacte que la decisió imposada judicialment. El gran problema que ens acompanya és la falta de cultura MASC; continua existint una cultura del conflicte i de la solució via judicial, i fa falta molt d’esforç de socialització dels MASC i la professionalització dels qui els utilitzen i mostrar a la societat que, encara que no són la solució per a tota mena de conflictes, sí que oferixen una ‘justícia multiporta’ que, de no finalitzar amb acord, deixa oberta la via als tribunals de justícia”, alerta Barona Vilar.
“A mi m'ha descobert un món Silvia Barona, perquè els MASC en la carrera no es donen i ara estan en tots els llocs; és un tema que, si et poses a buscar un poc, hi ha una gran quantitat d'articles; la gent ha escrit molt sobre ells”, observa Ana Olivares, jurista i criminòloga per la Universitat de València i estudiant del màster.
L'advocat italià ja està traient-li tot el suc possible al màster. Treballar en una asseguradora, explica, implica anar a juí la majoria de les vegades. El que pretén ara és veure “si per una vegada, abans d'anar a juí, poden asseure's en una taula amb el mediador i arribar a una mediació o un arbitratge”, conclou Di Pietro.
Jerónimo Frittayón, advocat argentí, agraïx especialment l'acostament real als processos judicials a Espanya al llarg de la seua formació: “Un ve ací i no deixa de ser tot nou; sabem com són els juís al nostre país, però crec que l’oportunitat que ens van donar en el curs de poder veure els processos judicials des de dins i no solament a través dels llibres o del que et conten en classe va ser molt enriquidora”.
“El que volem és que tinguen un coneixement pràctic de la realitat espanyola i organitzem esdeveniments dissenyats per a això. Llavors, visiten des del Tribunal de les Aigües fins als jutjats, on veuen en la pràctica com funciona el Dret espanyol”, afig Esplugues.
Una finestra al món
El Màster en Dret, Empresa i Justícia té la qualitat d'atraure tant al talent estranger com de projectar als seus matriculats i matriculades al panorama internacional. Al llarg del curs es realitzen conferències i seminaris internacionals on s'acullen a professorat d'Àustria, Itàlia, Colòmbia, el Perú i el Brasil, la qual cosa permet a l'estudiantat gaudir d'una visió holística de les matèries, així com establir xarxes de contacte valuoses per al futur, tant amb companys i companyes de professió com amb personal investigador del Dret.
“No sabem el dia de demà si ens trobem litigant en un pla internacional; tenim la possibilitat de contactar amb advocats del país. Estic completament segura que, després que acabe el màster, continuarem cultivant i mantenint l'amistat que hem aconseguit”, opina Raissa Murillo, advocada a Colòmbia i estudianta del programa.
Per a Maryam Alrefae, procedent de Kuwait, el seu desig de convertir-se en ambaixadora la va portar a cursar els seus estudis a l'estranger. Després de graduar-se en Dret a Londres i prendre la decisió d'aprendre castellà, buscava ampliar en la UV els seus horitzons com a diplomàtica: “El meu TFM és sobre justícia internacional; m'enfocaré en els casos de Palestina, Sudan i Ucraïna, què està passant allà i com el dret internacional funciona de manera diferent en estos casos”, explica Alrefae.
D'altra banda, l’estudiant xinés Zhijan Peng, que va cursar el seu grau de Dret a Espanya, planteja el seu TFM al voltant de recopilació de dades per part de vehicles autònoms, és a dir, els vehicles sense conductor. Peng opina que estos vehicles vulneren els drets i la privacitat dels individus perquè capturen les seues dades biomètriques sense el corresponent consentiment informat mitjançant càmeres de 360 graus. En finalitzar, Peng vol continuar la seua formació com a advocat a Espanya a través del màster habilitant d'advocacia.
En el cas de Massimo Di Pietro, la influència d'un entorn multicultural és molt clara. Després d'haver conegut a tots els seus companys i companyes de classe —la majoria de Llatinoamèrica, un altre italià i dos espanyoles— li planteja a la seua cap traslladar-se durant un any a treballar a l'altre costat del món. “Pot ser que també em quede a viure allí”, comenta l'advocat italià.
Jerónimo Frittayón puntualitza que el que més li va cridar l'atenció d'este programa va ser l'orientació àmplia al Dret, l'Empresa i la Justícia des d'una perspectiva internacional. La línia en la qual Frittayón centra el seu TFM és la digitalització del sistema judicial, posant en el centre als sectors vulnerables, com les persones amb discapacitat i les persones majors.
L'advocat argentí advertix que, encara que la digitalització s'està desenvolupant des de fa anys al seu país i en la resta del món, quan un pensa en digitalització el primer que rep atenció són els beneficis que pot portar. Per contra, la investigació de Jerónimo Frittayón se centra en aquells grups que poden veure's vulnerats per este procés actual i imparable: “Soc conscient dels desavantatges que això comporta, més enllà de la IA generativa i demés… la mirada que jo porte és analitzar els desavantatges i posar damunt a la taula a estos dos col·lectius”, afirma l'advocat argentí.