Plantegen estudiar si el cost fisiològic de la frustració sexual pot accelerar l’evolució

 
Esta imatge mostra Zahida Sultanova, Pau Carazo, Manuel Serra i Roberto García-Roa.
D’esquerra a dreta: Zahida Sultanova, Pau Carazo, Manuel Serra i Roberto García-Roa.

Pau Carazo, Roberto García-Roa, Zahida Sultanova i Manuel Serra, membres d’un equip de recerca de l’Institut Cavanilles de la Universitat de València, han plantejat un possible mecanisme evolutiu no considerat fins ara en algunes espècies: la retroalimentació de les diferències entre individus a causa de les experiències d’interacció que han tingut al llarg de la seua vida.

En una carta recentment publicada en la revista Nature Ecology and Evolution, proposen estudiar les conseqüències evolutives del fet que els mascles amb una taxa d’aparellament reduïda envellisquen més ràpidament, pels costos fisiològics associats a la frustració sexual. La proposta del grup investigador valencià naix arran d’un treball internacional publicat recentment en què s’ha demostrat que la frustració sexual ha accelerat l’envelliment en la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster), entre un 15 i un 20%.

“El que pretenem amb aquesta nota teòrica és cridar l’atenció de la comunitat científica sobre el que aquests descobriments podrien significar en termes de com d’intensa és la selecció sexual (accés preferencial a la reproducció)”, afirma Pau Carazo, investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva i primer signant de la carta, que assenyala també que els costos de la frustració sexual “tendiran a incrementar les diferències en l’èxit reproductiu de diferents mascles, la qual cosa tendirà a intensificar la selecció sexual.”.

“Els biòlegs evolucionistes estan molt interessats a determinar la intensitat de l’evolució per selecció darwiniana. És crucial per a explicar com les poblacions aconsegueixen un ajust entre els seus gens i les condicions de l’ambient, i com es dóna la divergència genètica entre poblacions, el pas inicial per a l’aparició de noves espècies”, indica Manuel Serra, catedràtic d’Ecologia de la Facultat de Ciències Biològiques i també signant de la carta «Perception costs of reproduction can magnify sexual selection» en la revista Nature Ecology and Evolution.

“Quan un mascle d’aquesta espècie detecta la presència d’una femella, es posen en marxa mecanismes fisiològics que el preparen per competir contra altres mascles i reproduir-se. Si no aconsegueix aparellar-se, aquestes expectatives frustrades provoquen que la seua esperança de vida es reduïsca entre un 15 i un 20%”, indica Zahida Sultanova, estudianta de doctorat, investigadora i també signant de la carta.  “A escala humana, això ve a significar una reducció d’uns 15 anys en la nostra vida”, afirma Roberto García-Roa, investigador postdoctoral de l’Institut Cavanilles. Encara que de moment s’ha estudiat en poques espècies, els mecanismes fisiològics d’aquest tipus d’envelliment semblen molt conservats, la qual cosa fa suposar que es podria tractar d’un fenomen molt estès entre els animals, segons l’equip investigador.

“Hi ha molts fenòmens evolutius que, malgrat ser comuns o centrals en els éssers vius, encara ens resulten mal compresos. En aquest context, cada vegada és més reconegut el potencial de la selecció sexual per a entendre’ls”, explica Pau Carazo. “Hem identificat que el fenomen descobert recentment de la Drosophila melanogaster té el potencial d’intensificar la selecció sexual. La conclusió òbvia és que els evolucionistes ara hem d’investigar si efectivament la retroalimentació del fracàs reproductiu té conseqüències evolutives mesurables”.

 

Equip de recerca

Pau Carazo és l’investigador principal de la Unitat de Comportament i Evolució, pertanyent al Laboratori d’Etologia, a la qual també pertanyen Zahida Sultanova i Roberto García-Roa. Aquesta unitat està interessada en l’evolució i la funció del comportament, i en el seu paper com a motor de canvi evolutiu. Actualment la seua principal línia de recerca és l’evolució del conflicte sexual i els factors que el modulen (l’envelliment, la selecció per parentiu o l’ecologia), usant l’espècie model Drosophila melanogaster.

Manuel Serra dirigeix el Laboratori d’Ecologia Evolutiva, que investiga en ecologia de poblacions i evolutiva utilitzant invertebrats aquàtics com a organismes model. Les seues recerques actuals se centren en l’adaptació diferencial en poblacions d’una mateixa espècie al grau d’incertesa ambiental dels llocs que habiten. Aquestes adaptacions impliquen l’ajust del cicle vital a l’alternança de fases favorables i adverses.

 

Article:

Pau Carazo, Roberto García-Roa, Zahida Sultanova i Manuel Serra «Perception costs of reproduction can magnify sexual selection» Nature Ecology & Evolution. Publicat en línia 4 de setembre de 2017. DOI: 10.1038/s41559-017-0312-6

Enllaç: http://rdcu.be/vzf9    

Altres Notícies

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies