Logo del portal
Expertise Ruta de la Seda
Rafael Beltrán Llavador
RAFAEL BELTRÁN LLAVADOR

Expertise Ruta de la Seda en LITERATURA MEDIEVAL

PDI Catedràtic d'Universitat

Àrea de coneixement: LITERATURA MEDIEVAL

Departament: FILOLOGIA ESPANYOLA.
Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.
​Universitat de València.

Rafael.Beltran@uv.es
Biografia

Especialització

Els estudis de les literatures medievals hispàniques tenen un ampli camp de treball centrat en l'edició i anàlisi dels anomenats llibres de viatges. Seguint els itineraris que ja van plasmar com a relats els primers viatgers Rubruk (1220-1295), Pordenone (1265-1331) o Marco Polo (1254-1324), destaca el relat de Ruy González de Clavijo titulat Ambaixada a Tamorlán (1403-1406). Es tracta d'un dels llibres de descobriment d'Orient més importants de l'Europa medieval, que descriu ciutats en la seua ruta, com Constantinoble, però especialment es deté en Samarcanda, la capital del Gran Tamorlán. Un altre viatger, Pero Tafur, comerciant i diplomàtic, va deixar testimoniatge impagable dels seus Viatges (1436 i 1439), per Àfrica i Àsia, que li van conduir fins a Trebisonda. Aquests llibres conjuminen documentació científica (història, geografia, etnologia), retòrica libresca i experiència vital personal.

 

Publicacions

  • Rafael Beltrán (ed.), Maravillas, peregrinaciones y utopías: literatura de viajes en el mundo románico, ‘Col·lecció Oberta’, 69, Valencia, Univ. de València, 2002.
  • Rafael Beltrán, “Tres itinerarios trazados sobre el Tratado de las andanças e viajes de Pero Tafur”, Monteolivete, II, 1985, pp. 17-34.
  • Rafael Beltrán, “Sobre el género del Tratado de Pero Tafur: entre el libro de viajes y la autobiografía”, en Actas del II Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Segovia, 1987), 2 vols., Madrid, Univ. de Alcalá de Henares, 1991, vol. I, pp. 203-15.
  • Rafael Beltrán, “Los libros de viajes en la literatura castellana medieval”, Revista de Filología Románica. Anejo I: Los libros de viajes en el mundo románico, coord. Eugenia Popeanga, Madrid, Univ. Complutense, 1991, pp. 121-64.
  • Rafael Beltrán, “Alejandro Magno en El Victorial: un modelo biográfico para la crónica de viajes”, en Actas del Primer Congreso Anglo-Hispano (Huelva-La Rábida 25-31 marzo 1992), tomo II: Literatura, ed. Alan Deyermond & Ralph Penny, Madrid, Castalia, 1993, pp. 25-39.
  • Rafael Beltrán, “El mapamundi de Brunetto Latini en la Suma de virtuoso deseo: presentación y edición”, en Libros de viaje (Actas de las Jornadas sobre “Los libros de viaje en el mundo románico”, celebradas en Murcia, del 27 al 30 de noviembre de 1995), ed. Fernando Carmona Fernández y Antonia Martínez Pérez, Murcia, Univ. de Murcia, 1996, pp. 31-71.
  • Rafael Beltrán, “Una mirada actual al viaje desde el Mediterráneo a Oriente en la Edad Media”, en Maravillas, peregrinaciones y utopías: literatura de viajes en el mundo románico, ed. R. Beltrán, Valencia, Univ. de València, 2002, pp. 413-23.
  • Rafael Beltrán, “Axis Mundi, Finis Mundi: viajeros, peregrinos, maravillas y utopías en la literatura medieval”, ponencia invitada en el XIII Festival de Música Antiga. “Música, Història i Art” (Valencia, Universitat de València, 18, 19 i 20 d’octubre de 2012).
  • Rafael Beltrán, “Viajes medievales de diplomacia y espionaje: las extrañas coincidencias en Turquía de Pero Tafur y Bertrandon de la Broquière (1432-1437)”, ponencia en el Convegno Internazionales “Viaggi rari. Letterature iberiche, letterature comparate” (Roma, Università degli Studi Roma Tre, 28-30 mayo 2014).
  • Rafael Beltrán, “María de Trebisonda y Constantinopla retratadas por Pero Tafur (1437) y Bertrandon de la Broquière (1432): descriptio, diplomacia y símbolos para la unión de las iglesias griega y romana”, ponencia invitada en la Jornada de Estudios “Relatos de viajes a Oriente en el mundo hispánico (siglos XV-XVI)” (Universidad de Lausana, 7-8 marzo 2016). Organización y dirección de las Jornadas sobre Literatura de viajes en el Mundo Románico (Universitat de València, 2000).