El Consell Europeu de Recerca (ERC) acaba de premiar, de nou, al catedràtic de Química inorgànica Eugenio Coronado (Institut de Ciència Molecular) amb un dels seus projectes d'excel·lència. Aquesta vegada li ha concedit una ajuda ‘Proof of Concept’, modalitat orientada a posar en pràctica les idees sorgides en projectes finançats pel mateix organisme. L'ajuda anirà destinada al desenvolupament i posada a punt, per a la seua aplicació en el mercat, de supercondensadors per a l'emmagatzematge ràpid d'energia.
Un supercondensador –tècnicament denominat ‘supercapacitor’– és un condensador electroquímic amb una densitat d'energia extraordinàriament alta, és a dir, un dispositiu capaç d'emmagatzemar i proporcionar energia de manera molt ràpida. El supercondensador desenvolupat per l'equip de Coronado en l'Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València (ICMol), es compon de materials basats en grafè i nanopartícules magnètiques, combinació que li confereix altes prestacions i una elevada eficiència.
Per a tal desenvolupament, l'ERC va concedir fa sis anys al mateix científic una de les ajudes més prestigioses a la recerca, l’‘Advanced Grant’. Ara, la ‘Proof of Concept’ que rep Coronado és l'última espenta que aquest Consell Europeu dóna a aquest projecte d'excel·lència científica, per tal que l'equip desenvolupe i pose a punt els nous supercondensadors híbrids per a la seua aplicació en el mercat.
Eugenio Coronado realitza la major part del seu treball a l'Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València (ICMol), en el Parc Científic, centre que dirigeix des de la seua creació l'any 2000. A més d'atresorar un bon nombre de guardons a la Recerca –Premi Rei Jaime I, Premi Nacional de Química, Premi Nacional Rei Juan Carlos I, i Càtedra Internacional Blaise Pascal, la qual gaudeix actualment–, el seu nom apareix en els comitès de destacats organismes científics de tot el món, com ara l'Institut Europeu de Magnetisme Molecular, del que és director.
Coronado compta en el seu haver-hi amb dues fites científiques en els camps de la nanociència, la nanotecnologia i el magnetisme molecular. D'una banda, el seu equip va dissenyar els primers materials moleculars on coexisteixen per primera vegada magnetisme i conductivitat elèctrica, dues propietats d'interès tecnològic. Aquesta troballa, publicada a ‘Nature’ en 2000, va produir un gran impacte en la comunitat científica internacional, sent qualificat de “material híbrid que obri una nova frontera en la espintrónica molecular”. El seu segon pilar de recerca és el disseny de nanoimans moleculars que poden actuar com a memòries magnètiques i, a més, presenten efectes quàntics. Ambdues línies, que obrin interessants possibilitats d'aplicació en l’Espintrònica Molecular i en les noves tecnologies quàntiques de la informació, formen part de les línies estratègiques que l’ICMol desenvoluparà durant els pròxims quatre anys dins el marc de la Unitat d'Excel·lència ‘María de Maeztu’, amb la qual l'Institut ha sigut recentment acreditat.
En aquesta edició, la institució europea ha concedit 135 ajudes de 150.000 euros a investigadors seleccionats entre institucions de 17 països de tota Europa. Regne Unit (22 beques), Espanya (20), els Països Baixos (17) i Alemanya (15) són els quatre països que més ajudes reben en aquesta convocatòria.
Data d'actualització: 25 de de gener de 2016 11:55.
Llista de notícies
