L’editora valenciana Rosa Serrano ha rebut aquest dimecres el XII premi Vicent Ventura. El guardó s’atorga a una persona o col·lectiu que s’haja distingit per la seua trajectòria cívica, democràtica i de compromís amb el País Valencià. El premi, que és anual, està instituït en memòria i homenatge al periodista Vicent Ventura, que va morir en 1998.
La comissió organitzadora del guardó està integrada per representants de les universitats de València i Jaume I; els sindicats STEPV, CCOO, UGT i Unió de Llauradors i Ramaders, així com la Unió de Periodistes Valencians. En la comissió, coordinada per l’escriptor Alfons Cervera, també s’integren persones que varen conéixer Vicent Ventura, com ara Ramon Lapiedra, Àngel Llàcer, Doro Balaguer, Vicent Pitarch, Francesc Pérez Moragon, Josep Iborra, Anna Aguilar o Josep Richart.
El lliurament del premi (una escultura de Sebastià Miralles) ha estat aquest dimecres 6 d’abril durant un sopar a l’hotel Reina Victoria de la ciutat de València. En el transcurs del sopar hi ha hagut també un homenatge a Josep Lluís Blasco.
Rosa Serrano (València, 1945) és llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Va treballar a l’Escola Gavina des de el seu començament. Des de 1990 és editora de Tàndem, i ha estat (entre 1991 i 1995) presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià.
Ha donat moltes conferències sobre coeducació didàctica de la llengua, Literatura i dona, Literatura per a coeducar, els beneficis de la lectura, etc. Ha publicat contes i articles a diverses revistes i periòdics com: Camacuc, Infància, Faristol, Perspectiva Escolar, Papers, Saó, Articles, Clij, Levante, El País...
Alguns dels llibres publicats són ‘La paraula és una aventura’; ‘Ara va de caps’, Ui, ui, ui, quins ulls’; ‘Ma casa’; N’oves lectures de les Rondalles Enric Valor’; ‘Papers Secrets’; ‘Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes’ (amb Enric Valor) o ‘Converses amb un senyor escriptor’. També ha realitzat traduccions del francés.
Fins ara han estat guardonats amb el Premi Vicent Ventura personalitats i institucions com ara Josep Lluís Bauset, Ferran Sanchis Cardona, la Societat Coral El Micalet i Frederic Jordà, Escola Valenciana, el Col·legi Públic Censal de Castelló, Manuel Safont, Trini Simó, Enric Tàrrega, Bernat Capó, Francesc de Paula Burguera, la revista Saó i el cantant Paco Muñoz.
Vicent Ventura va morir el 24 de desembre del 1998 als setanta-quatre anys. Havia nascut a Castelló de la Plana i va cofundar el Partit Socialista del País Valencià i el sindicat CCOO del País Valencià. Socialista i nacionalista, va participar el 1962 en una reunió de demòcrates a Munic, que li va costar l’exili i el confinament. En tornar a València va veure les portes tancades per a exercir el seu treball de periodista i va fundar una empresa de publicitat. La premsa local el va evitar, però no així alguns mitjans catalans, on va poder escriure regularment. Un dels temes recurrents de Ventura en els seus articles fou l’europeisme, un tema rar en la premsa franquista dels anys seixanta. El 1995 Vicent Ventura va rebre la Medalla de la Universitat de València, en un acte solemne celebrat al Paranimf de La Nau. La institució acadèmica ha editat un recull d’articles de Ventura amb el títol ‘Un home de combat’.
Data d'actualització: 23 de de febrer de 2011 11:38.
Llista de notícies
