Llista de notícies

L’acte d’investidura s’ha celebrat al Paranimf de l’edifici de La Nau, amb una àmplia representació de la comunitat acadèmica i de la societat civil.

 

En les seues paraules, Esteban Morcillo ha explicat: “En una Societat com l’actual, on el coneixement és omnipresent, la universitat ha de produir una investigació fonamental que permeta contribuir al progrés de la ciència, donant resposta a eixes preguntes que es formula l’ésser humà des de la nit dels temps, però també afavorint l’acumulació de coneixements que, nodrint el saber col·lectiu, siguen la base de futurs desenvolupaments de la investigació”. I ha afegit: “Hem de ser, no obstant, conscients de que aquest tipus de recerca no permet una quantificació immediata dels seu retorn, com tampoc permet una aplicació immediata, però que és fonamental per al desenvolupament de la ciència. D’altra banda no podem deixar de remarcar que, junt a la investigació i la transferència dels resultats de la recerca als teixits productius i la societat, base de la innovació científica, social i cultural, la universitat pública ha de cercar també altres objectius més enllà de la docència, la difusió de la ciència i el seu valor social, produint béns culturals globals”. En aquesta línia, el rector ha destacat l’exemple que representen els nous doctors ‘honoris causa’.

 

La intervenció completa del rector es troba accessible clicant ací.

 

En el seu discurs, Antonio Lazcano ha tingut paraules d’homenatge cap als exiliats republicans a Mèxic, l’herència dels quals “ha fructificat de manera extraordinària, i la seua història personal i col·lectiva es va fondre des de fa molt amb la història cultural i científica de Mèxic”. I també ha efectuat una defensa de la universitat pública i laica: “La universitat pública és un component essencial de tot projecte educatiu amb qualitat acadèmica. Per això, alarma la desmesura de les polítiques fiscals que han adoptat molts governs davant la crisi econòmica, i que porten associades retallades pressupostàries dràstiques a les universitats públiques i a les institucions d’ensenyament superior, la qual cosa representa un risc i un greuge per al desenvolupament científic i cultural d’un poble. Hi ha riscos addicionals. A més de la tendència cap a la privatització de l’educació que s’observa en alguns països europeus i llatinoamericans, persisteix l’intent, fins ara no reeixit, per la devolució dels furs eclesiàstics i l’educació religiosa a les escoles públiques.

 

El discurs complet es pot consultar clicant ací.

 

El professor Juli Peretó ha estat l’encarregat de llegir la ‘laudatio’ d’Antonio Lazcano, de qui ha destacat les seues aportacions crítiques i significatives a la química prebiòtica. “Podem dir que és un dels continuadors de l’enorme llegat” de químics com ara Oparin; Stanley L. Miller; Joan Oró; i Lynn Margulis, ha afirmat Peretó. Lazcano dirigeix un equip “de joves entusiastes que exploren les filogènies més profundes”. Amb ells ha fet contribucions molt valuoses en la reconstrucció del retrat robot de l’avantpassat comú de totes les formes vivents, així com en aspectes de l’evolució del metabolisme, es llegeix en la ‘laudatio’, el text complet de la qual es pot consultar clicant ací.

 

Per la seua banda, José Jalife ha recordat els seus orígens i la seua precoç passió per la Medicina i per la investigació: “Sóc fill de jueus sirians que en la seua tradicional diàspora fugien de la persecució i durant els primers anys del segle XX van trobar refugi a Mèxic, país entranyable on vaig nàixer, que em va donar l’oportunitat d’educar-me com a metge i on vaig iniciar la meua carrera en l’aritmologia. Sempre vaig voler ser metge, des de xiquet, i la biologia va ser sempre matèria favorita en tot l’ensenyament primari i secundari que vaig cursar. No obstant això, el mateix any que vaig ingressar a la Facultat de Medicina vaig descobrir que ser metge no solament abraça el diagnòstic i cura diària de pacients en la pràctica clínica, cosa que considere altament meritòria, admirable i de summa importància, sinó que també pot involucrar el privilegi de treballar en un laboratori experimental, amb la finalitat de participar en l’adquisició d’idees noves aplicables a la medicina; és a dir a la pràctica de la recerca biomèdica, el fi de la qual és, entre altres, avançar el coneixement dels mecanismes fonamentals de les malalties”.

 

La intervenció íntegra del professor Jalife es troba en aquest enllaç.

 

El professor Luis Such ha llegit la ‘laudatio’ corresponent a Jalife, de qui ha destacat la recerca científica relacionada amb els mecanismes implicats en la instauració, el manteniment i el cessament de la fibril·lació ventricular (principal causa de mort sobtada cardíaca). “Enfront de la teoria que tradicionalment ha sustentat a la fibril·lació com un procés d'activació ventricular totalment desorganitzada i a l’atzar, el professor Jalife ha plantejat que la fibril·lació ventricular siga en realitat el resultat d’ones elèctriques ben organitzades que roten a freqüències summament elevades”. De manera similar, el professor Jalife, realitza recerques sobre els mecanismes de l’arítmia més freqüent de totes que és la fibril·lació auricular.

 

La intervenció de Luis Such es pot consultar clicant ací.

 

Antonio Lazcano Araujo (Tijuana, Mèxic, 1950) és catedràtic d’Origen de la Vida en la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM) i director honorari del Centro Lynn Margulis de Biología Evolutiva de las Islas Galápagos, que depén de la Universidad San Francisco de Quito. Entre 2002 i 2006 va presidir ISSOL, la societat internacional per a l’origen de la vida. Actualment és membre del Colegio Nacional de México.

 

Format en la Universidad Nacional Autónoma de México , ha estat professor visitant en les universitats d’Orsay París-Sud, Alacant, Autónoma de Madrid, València, La Havana, California – San Diego i Roma, en el ETH Zentrum de Zurich, l’Institut Pasteur de París i ha estat membre de l’Institut d’Astrobiologia de la NASA.

 

El professor Lazcano destaca pels seus estudis sobre l’evolució de la vida, la història de les idees sobre l’aparició de la vida i l’aplicació de mètodes filogenètics a l’estudi de l’evolució cel·lular i metabòlica, així com per la seua trajectòria en la divulgació de la ciència.

 

Codirector de la sèrie de Biologia Evolutiva de la col·lecció de llibres científics ‘Sense Fronteres’ de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, ha rebut nombrosos reconeixements, entre ells el Premio Universidad Nacional (UNAM), la Medalla al Mérito de la Universidad Veracruzana i de la UNAM, i el doctorat ‘honoris causa’ per la Universitat de Milán.

 

José Jalife Sacal (Ciutat de Mèxic, 1947) és codirector del Center for Arrhythmia Research, professor de Medicina Interna i de Fisiologia Integrativa i Molecular i The Cyrus and Jane Farrehi Professor of Cardiovascular Research en la Universitat de Michigan.

 

Format en la Universidad Nacional Autónoma de México, l’Instituto Nacional de Cardiología de México i en l’Hospital General d’Oviedo, va ser postdoctoral fellow en el Upstate Medical Center a Syracusa i en la Masonic Medical University de Utica, i director del departament de Farmacologia de la Upstate Medical University.

 

La investigació del doctor Jalife se centra principalment en els mecanismes implicats en la instauració, el manteniment i el cessament de la fibril·lació ventricular, principal causa de la mort sobtada cardíaca. Les seues investigacions plantegen que la fibril·lació ventricular és el resultat d’ones elèctriques ben organitzades que roten a freqüències altament elevades.

 

Autor de més de tres-cents articles científics i trenta llibres, ha estat distingit amb més de trenta altes distincions entre les quals destaquen els premis del American College of Cardiology, d’investigació de la Upstate Medical University, Pierre Rijlant de la Académie Royale de Médecine de Belgique, i el State University of New York Chancellor’s Award for Excellence in Scholarship and Creative Activities.