• Notícies

La Universitat troba tres noves restes de neandertals a la Cova Negra de Xàtiva

L'investigador Valentín Villaverde, en la Cova Negra.

Un equip d’arqueòlegs, dirigit pel catedràtic de Prehistòria de la Universitat de València Valentín Villaverde, ha trobat tres noves restes fòssils de neandertals en el jaciment del Paleolític mitjà de la Cova Negra de Xàtiva durant la campanya d’excavacions arqueològiques que s’ha desenvolupat durant aquest mes. En concret, els treballs han permés el descobriment d’un fragment de parietal d’un individu adult, un fragment cranial infantil i un premolar infantil.

Els resultats de la recent campanya han estat presentats aquest matí en la Universitat de València pel vicerector d’Investigació i Política Científica, Pedro Carrasco; el professor Valentín Villaverde; i l’arqueòleg municipal de Xàtiva, Ángel Velasco. També ha assistit l’alcalde de la capital de la Costera, Alfonso Rus. Carrasco ha destacat la tasca investigadora de Villaverde com un referent en la Universitat de València per la seua solidesa, el seu lideratge per a conseguir fonts de finançament i per la rellevància dels seus resultats. “El projecte Prometeu que hui presentem també és un dels més importants i especialment remarcable perquè prové de l’àmbit de les humanitats”, ha recalcat el vicerector.

Els tres nous fòssils de neandertal s’han trobat “en el paquet superior del farcit sedimentari, el qual engloba nivells que corresponen a la part superior de la seqüència documentada en el jaciment”, explica l’investigador. En conseqüència, “la seua cronologia no és precisa, tanmateix, sí que és possible correlacionar-los amb altres restes descobertes en les excavacions dels anys cinquanta del passat segle i amb alguna de les restes descobertes en les campanyes dels anys huitanta. La seua morfologia és inequívoca i remet amb claredat a les poblacions neandertals del Plistocé superior”, puntualitza. 
 
Manipulació de cranis: per rituals o canibalisme
Per a Villaverde és important assenyalar que les dues restes cranials trobades presenten marques en la seua cara externa. “En un cas semblen produïdes per mossegades d’un animal i en l’altre, probablement, van ser realitzades amb algun estri tallant, la qual cosa podria estar relacionat amb la manipulació del crani, ja siga per canibalisme o amb finalitats rituals”, argumenta. “Aquest tipus de manipulacions s’han documentat en nombroses restes neandertals en jaciments de la península ibèrica i França”, indica el director del projecte. 
 
Valentín Villaverde assegura que el material fòssil de la Cova Negra “configura una de la col·leccions més riques de restes humanes neandertals de la península ibèrica, amb vint-i-cinc peces, i que presenta com a peculiaritat l’elevat nombre de restes infantils documentades”. Fins al moment, el conjunt està format per un nombre mínim de set individus, dels quals dos corresponen a adults, un a un adolescent i quatre són infantils. De fet, aquest jaciment és el tercer en la península ibèrica amb un major nombre d’individus identificats després de la cova del Sidrón d’Astúries i un dels més destacats d’Europa i Orient Pròxim. 
 
Els investigadors realitzaran pròximament l’estudi detallat de les restes per a determinar si algun d’ells permet esbrinar l’existència de nous individus. No obstant això, ja asseguren que les tres noves peces “constitueixen una troballa de primer ordre per al coneixement de les característiques de les poblacions neandertals a l’Europa meridional, ja que els fragments cranials es conserven en un magnífic estat en les seues cares endocranials”, en paraules de Villaverde. L’estudi paleontològic de les peces, igual que en anteriors ocasions, estarà dirigit pel professor de la Universitat Complutense de Madrid Juan Luis Arsuaga. 
 
Les campanyes de la Universitat de València en el jaciment del Paleolític mitjà de Xàtiva de 1981 a 1991, sota la direcció de Valentín Villaverde, ja van permetre trobar dotze restes fòssils de neandertal. Anteriorment, s’havien descobert dos més durant les campanyes dirigides per G. Viñes en els anys 1928-1933 i altres huit al llarg de les excavacions liderades per F. Jordá entre 1950 i 1957. 
 
El Prometeu ‘Més enllà de la Història’
L’excavació de la Universitat de València en la Cova Negra s’integra en el marc del projecte d’investigació ‘Més enllà de la Història: origen i consolidació del poblament paleolític valencià’ (PROMETEOII/2013/016), finançat per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, l’investigador principal del qual és el catedràtic de Prehistòria del Departament de Prehistòria i Arqueologia Valentín Villaverde. A més, en el projecte participa el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València i l’Ajuntament de Xàtiva. De fet, l’arqueòleg municipal de la capital de la Costera, Ángel Velasco, ha coordinat els recents treballs de les excavacions, en els quals s’ha comptat amb la col·laboració d’estudiants i llicenciats de la Universitat de València i Alacant, com també membres de la Universitat Politècnica de València.
 
La tasca investigadora de Valentín Villaverde se centra en diversos àmbits de la Prehistòria antiga: el Paleolític mitjà, el Paleolític superior i l’Art prehistòric. És director d’excavacions arqueològiques en els jaciments de la Cova Negra de Xàtiva, la Cova dels Cendres de Teulada-Moraira, la Ratlla del Bubo de Crevillent, l’Abric de la Fallida de Xelva, la Cova Antón de Mula, alhora que dels treballs de calc i documentació en els Abrics amb pintures i gravats de la Cova dels Meravelles de Gandia, de la Cova dels Cavalls (Tírig), Coves de la Saltadora (Coves de Vinromà), Abric de Vicent (Millars), el Cingle de la Mola Remigia (Ares del Maestrat), Cova Remígia (Ares del Maestrat), l’Abric de la Gerga (Alcoi), l’Abric de Centelles (Albocàsser) i l’Abric de la Xivana (Alfarb). 
 
Villaverde és membre de la Comissió científica del Centre Nacional d’Investigació sobre Evolució Humana (CENIEH) i de diverses comissions científiques internacionals, així com també dels comités científics de diverses revistes especialitzades en arqueologia prehistòrica. També ha dirigit el Màster en Arqueologia i el programa d’Estudis de Doctorat en Prehistòria i Arqueologia del Mediterrani de la Universitat de València.
 
Més informació: www.uv.es/cdciencia
 

Data d'actualització: 29 de octubre de 2013 13:40.

Llista de notícies
 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies