Grup

GIUV2013-137

http://www.ub.edu/GEVAD/

• Millorar la descripció de la variació fonològica, morfofonòlogica i morfosintàctica del català i d'altres llengües, i avançar en la comprensió de les causes que originen les opcions documentades, així com els processos de canvi lingüístic.
• Millorar la comprensió dels usos lingüístics i de la seua interacció amb els processos de variació i canvi lingüístic.
• Fer aportacions aplicades de la lingüística a l'ensenyament-aprenentatge de llengües (gramàtica i fonètica), especialment en contextos de minorització.
• Avançar en la comprensió de l'ús lingüístic en relació amb les variables sociolingüístiques i les actituds lingüístiques en societats multilingües, especialment en llengües minoritzades com el català

• Fonètica i fonologia del català i d'altres llengües. Descripció de fenòmens vocàlics, consonàntics, prosòdics i morfofonològics del català, castellà i altres llengües que presenten variació dialectal, tant des d'un punt de vista teòric com experimental. Estudi de fenòmens d'interfície entre la fonologia i altres components com la morfologia o la sintaxi. Aplicació de la teoria de l'optimitat per a formalitzar les similituds i les diferències entre els sistemes de les llengües estudiades.
• Morfosintaxi diacrònica de la llengua catalana en el context romànic. Descripció i anàlisi de la morfologia i sintaxi catalanes, amb una perspectiva diacrònica. Pretén descriure i explicar els processos de canvi lingüístic que afecten la gramàtica catalana com ara la morfologia verbal, els demostratius, quantificadors, els clítics pronominals, la subordinació, etc. També estudia els processos de gramaticalització en la formació de noves construccions.
• Semàntica i lexicologia diacròniques. Estudi del canvi semàntic especialment en construccions (semi)gramaticalitzades, com ara les perífrasis verbals, els marcadors evidencials, o processos de lexicalització com ara en unitats fraseològiques. Aplicació de teories lingüístiques com ara la teoria del prototip, la gramàtica cognitiva, la gramàtica de construccions, la pragmàtica històrica, la teoria de la integració conceptual o blending, a la descripció i explicació de la llengua catalana en el context romànic. Ús de la lingüística de corpus.
• Variació i canvi lingüístic sincrònic en la llengua catalana. Estudi del canvi semàntic especialment en construccions (semi)gramaticalitzades, com ara les perífrasis verbals, els marcadors evidencials, o processos de lexicalització com ara en unitats fraseològiques. Aplicació de teories lingüístiques com ara la teoria del prototip, la gramàtica cognitiva, la gramàtica de construccions, la pragmàtica històrica, la teoria de la integració conceptual o blending, a la descripció i explicació de la llengua catalana en el context romànic. Ús de la lingüística de corpus.
• Neologia catalana al País Valencià. Estudi de les paraules noves que penetren en la llengua catalana, tant pels mecanismes de formació de paraules, com pel canvi semàntic i pel manlleu d'altres llengües.
• La llengua estàndard i actituds lingüístiques. Estudi de la penetració de la llengua estàndard al País Valencià i les actituds lingüístiques relacionades, tant en aspectes gramaticals com lèxics, tenint en compte la variació funcional i les propostes normatives
• Lingüística i ensenyament-aprenentatge de la llengua catalana. Estudi de les aplicacions de la lingüística teòrica a l'ensenyament-aprenentatge del català i castellà, com a primera o segona llengua o com a llengua estrangera. Aplicacions metodològiques en l'ensenyament-aprenentatge de la gramàtica i l'adquisició de les habilitats lingüístiques, especialment amb l'ús de la gramàtica de construccions cognitiva aplicada, però també amb aplicacions per a millorar la didàctica de la fonètica. Elaboració d'experiments d'instrucció a l'aula en col·laboració amb els docents de llengua per a obtenir evidències empíriques de la validesa de les propostes plantejades. Estudis sobre la relació entre actituds lingüístiques, fenòmens sociolingüístics i ús del català i altres llengües a secundària i batxillerat.
• Sociologia de la llengua. Estudi de la relació entre la societat valenciana i l'ús de la llengua catalana en diferents àmbits. Descripció dels usos del valencià i del castellà en la societat. Estudi dels factors i variables socials, demogràfiques i ideològiques que expliquen els nivells de coneixement i usos del valencià al País Valencià.
• Demolingüística. Estudi de la relació entre els factors demogràfics bàsics, com l'edat, el sexe i lloc de naixement, i els nivells de coneixement i ús del valencià. Estudi de l'evolució del coneixement i l'ús del valencià segons els censos lingüístics nacionals i les enquestes oficials de la Generalitat Valenciana. Anàlisi dels factors que condicionen la reproducció de les llengües (transmissió intergeneracional i segona socialització, integració lingüística dels immigrants i nivell d'atracció lingüística o nous parlants).