Conferència plenària de Carolin Schmitz del 29 d'octubre de 2016 amb motiu de la XIV Trobada de la Societat Catalana de la Ciència i de la Tècnica

La història del pacient, un camp establert dins de la historiografia mèdica europea, és encara per a l’Espanya de l’Edat Moderna una llacuna en els estudis històric-mèdics espanyols. Amb aquesta comunicació es presentaran els resultats d’un primer acostament sistemàtic al món dels malalts en la societat espanyola del Barroc. Posar el pacient en el centre d’atenció permet abordar, entre altres coses, com i per quins motius es feia ús de la varietat de les ofertes sanitàries, en les quals coexistien la medicina reglada i la no-reglada. Partint d’unes fonts variades (cartes de pacients, plets inquisitorials i de causa criminal, literatura de creació), s’ha tractat de reconstruir l’experiència de recuperar la salut d’una població diversa, principalment castellana, que procedia tant de diversos grups socials com de zones rurals i urbanes. Amb aquest acostament polifacètic, s’ha pogut constatar que els malalts eren agents actius que amb la seva demanda, i les seves decisions individuals exercien un paper decisiu a l’hora de configurar la pràctica mèdica de l’època, redundant amb això en una millor comprensió de la cultura mèdica barroca.

Llicenciada (M.A.) en Història, Filologia espanyola i Etnologia (2010, Universität Trier, Alemania).  Màster Universitari en “Història de la Ciència i Comunicació científica” (2014, Universitat de València). Becària del programa JAE-Predoc del CSIC, per a realitzar el projecte de la tesi doctoral “Los enfermos en la España barroca (1600-1740) y el pluralismo médico: Espacios, estrategias y actitudes”, sota la direcció de María Luz López Terrada (Ingenio, CSIC-UPV) i Àlvar Martínez Vidal (UV), dipositada el 21 de marzç de 2016. Afiliació de 2011 a 2015: Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència, “López Piñero” (UV); des de 2015: INGENIO, CSIC –UPV.