Dimecres 24 de maig a les 18 h, al Saló d’Actes de l’IHMC

Es durà a terme la presentació del llibre "Psiquiatría e higiene mental en el primer franquismo", a càrrec dels seus editors, Ricardo Campos i Ángel González de Pablo.

Presentarà l'acte Enric Novella, professor de l'Institut d'història de la medicina i de la Ciència López Piñero

La Segona República va representar un període d'efervescència en el camp psiquiàtric que va cristal·litzar en un conjunt de mesures legislatives que van establir les bases d'una profunda reforma assistencial alimentada pel desig de regenerar, modernitzar i democratitzar el país. Després de la Guerra Civil i el triomf dels colpistes, la Dictadura franquista va retallar la reforma psiquiàtrica republicana i va impulsar una psiquiatria altament polititzada en concordança amb una imaginària tradició cultural espanyola, antimoderna, ultracatòlica, autoritària i nacionalista. L'evident diferència entre els dos programes psiquiàtrics no va ser més que una de les manifestacions d'un procés de ruptura més ampli emprès pel franquisme per destruir l'obra republicana i tot allò que tingués relació, a ulls dels vencedors, amb el liberalisme, la democràcia, el marxisme i la subversió obrera. No obstant això, i malgrat les diferències, hi va haver elements que es van mantenir en els dos períodes històrics. Aquest llibre pretén aprofundir en l'anàlisi de les continuïtats i ruptures entre el període republicà i el franquista estudiant en diversos plans (model assistencial, psicopatologia, higiene mental, psiquiatria i defensa social, psicoanàlisi i assistència psiquiàtrica) què hi va haver realment de nou en els primers anys de la dictadura.