Seminari impartit per Bertha Gutiérrez Rodilla (Universitat de Salamanca)
Dimecres 2 de juny de 2021 a les 18 hores
Enllaç accés a la sessió:
https://eu.bbcollab.com/guest/44bc681248ef41eea8677d375b2027cc
Generalmente se le achaca a la traducción científica una serie de problemas que estarían relacionados con la complejidad y densidad conceptual de los textos especializados, así como con la opacidad de los términos empleados en ellos. Sin negar lo anterior, pues sin duda ahí se encuentra el origen de buena parte de las dificultades que plantea la traducción científica, en esta intervención nos proponemos mostrar cómo, en muchas ocasiones, esas pretendidas dificultades de los textos y de la traducción especializada se relacionan más bien con los propios traductores y con su capacidad para desempeñar la tarea que asumen o que se les encomienda. En concreto, con lagunas importantes en su formación y con su imposibilidad para descubrir los factores "implícitos" de los textos, que llegan a convertirse en auténticas trampas a la hora de traducir.
Mediante numerosos ejemplos procedentes de textos científicos actuales y del pasado intentaremos ilustrar las afirmaciones anteriores, así como ayudar a quienes en algún momento se enfrenten a este tipo de tareas a mejorar el planteamiento de sus «estrategias traductivas» y a superar las posibles resistencias que los textos les ofrezcan para su comprensión y traducción.
Bertha Gutiérrez Rodilla
Llicenciada i Doctora en Medicina i Cirurgia i Llicenciada en Filologia Hispànica, va completar la seua formació a l'Institut de Lexicografia de la Reial Acadèmia Espanyola i, com a becària postdoctoral del MEC, en l'Académie de Médecine de Paris i en la Université de Paris-XIII-CNRS.
En l'actualitat és Catedràtica d'Història de la Ciència de la Universitat de Salamanca, on imparteix docència en els estudis de Medicina, Odontologia, Humanitats i Traducció i Interpretació. Participa en diversos postgraus dins i fora de la seua universitat i ha dirigit el Màster Universitari en Estudis Medievals i Renaixentistes de la Universitat de Salamanca. Per la qualitat de la seua trajectòria docent ha aconseguit el Primer Premi “Beatriz Galindo” a la “Trajectòria d'Excel·lència en la Docència”, instaurat en 2019 per la Universitat de Salamanca.
Les seues principals línies d'investigació són: Història del llenguatge científic, Història de la Medicina espanyola, Estudis diacrònics i sincrònics de lexicografia científica, El llenguatge en la comunicació metge-pacient. Diverses d'aqueixes línies les ha desenvolupades al si de projectes d'investigació, de la majoria dels quals ha estat Investigadora principal.
Ha publicat més d'un centenar de treballs en revistes nacionals i internacionals; així mateix és autora i editora de diversos llibres, entre els quals destaquen La Ciencia empieza en la Palabra. Análisis e historia del lenguaje científico, guardonat a França amb el Premi LOGOS 2000; La constitución de la lexicografía médica moderna en España; El lenguaje de las ciencias; o La esforzada reelaboración del saber: repertorios médicos de interés lexicográfico anteriores a la imprenta, etc.
Ha organitzat diversos congressos i trobades nacionals i internacionals i impartit cursos i conferències en nombrosos centres de reconegut prestigi a Espanya i altres països europeus, Hispanoamèrica i els Estats Units.
Ha estat Presidenta de Tremédica (Associació Internacional de Traductors i Redactors de Medicina i Ciències Afins) i és, en l'actualitat, Vicepresidenta de la Societat Espanyola d'Història de la Medicina; directora durant deu anys de Panace@. Revista de Medicina, Llenguatge i Traducció; membre del comitè assessor de la Iniciativa Medes (Medicina en Español); membre del Consell Científic Assessor de la Fundació Gadea per la Ciència. Secretària acadèmica de l'Institut Universitari d'Estudis Medievals i Renaixentistes i Humanitats Digitals de la Universitat de Salamanca. Acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Salamanca.
