Seminari impartit per Sharon T. Stroccia, professora del Departament d'Història de l'Emory University (Atlanta)

Entre el 1550 i el 1650, les proves de remeis farmacèutics en subjectes humans es van convertir en una part sistèmica de la concessió de llicències de noves teràpies als estats italians. A partir de fonts d’arxius toscans i d’altres materials impresos contemporanis, s'analitzen els objectius, els mètodes i les preocupacions ètiques que apareixen a les proves de medicaments provats en humans a finals del Renaixement italià. S'interpreten aquestes consultes patrocinades per l’Estat dins la creixent cultura de l’experimentació; s'examinen els criteris utilitzats en la selecció de subjectes procedents principalment de la població d'hospitals locals; es delineen els estàndards probatoris pels quals els contemporanis jutjaven l'èxit dels assajos estructurats; i s'avalua tant la naturalesa pública d'aquests experiments com les maneres de difondre els resultats. Els assajos de medicaments durant el Renaixement també van plantejar preguntes ètiques persistents sobre els cossos que haurien de suportar els riscos de l'experimentació mèdica. S'argumenta que, de les maneres en què es van establir protocols i estàndards empírics de prova, els assajos de medicaments renaixentistes van establir les bases per a les proves clíniques modernes de fàrmacs, tot i estar arrelades en diferents concepcions del cos i de la malaltia.

Sharon T. Strocchia és professora del Departament d'Història de l'Emory University (Atlanta) des de l'any 2009. També ha estat professora del Departament d'Història de la University of South Carolina i de l'Arizona State University. Ha rebut nombroses ajudes per al desenvolupament de la seua recerca, com també diversos guardons per la seua tasca investigadora.  És autora de set llibres  i nombrosos articles publicats en revistes de prestigi. En els darrers anys, la meva recerca s'ha centrat en qüestions relacionades amb la història cultural i social de la Itàlia del Renaixement. Ha escrit sobre molt diversos temes, com ara apotecaries femenines i pràctiques de cura i salut mental de les dones a la Itàlia del segle XVI. Recentment ha publicat Forgotten Healers: Women and the Pursuit of Health in Late Renaissance Italy, que ha aparegut en l'editorial Harvard University Press (2019). A partir de fonts d'arxiu de Florència, Roma i Bolonya, el seu estudi situa les dones com a agents de salut i curació en el canvi de paisatge mèdic de la Itàlia del segle XVI. Argumenta que l'augment de la demanda de serveis sanitaris i un èmfasi més fort en la salut preventiva durant els segles XVI van obrir noves oportunitats per a les dones en els subministraments mèdics. Com a apotecàries, expertes domèstiques, infermeres hospitalàries i cuidadores solidàries que treballaven en xarxes d’atenció cada vegada més coordinades, les dones van oferir serveis crucials i van ajudar a transformar els convents i els tribunals principescos en llocs importants de producció de coneixement vernacle. Utilitzant el gènere com a òptica primària, el seu projecte posa a les dones amb coneixements mèdics com a divulgadores i revisa la comprensió de com es va organitzar, practicar i cuidar la salut des d'una perspectiva de gènere durant el Renaixement. També s'ha interessat per la religiositat, la sexualitat i la cultura material en el món tardomedieval i modern.