Tercer volum de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/.
Categoria "Estudis"
La naturalització de la vanil·lina sintètica des del 1874 fins al 1959
És possible considerar un gust concret com el gust d’un segle? La varietat de paisatges culinaris indica la dificultat de reivindicar tal distinció per a un sol ingredient. Hi ha una excepció: la vanil·lina. Des de finals del segle XIX, la producció i venda de vanil·lina va créixer considerablement. La producció industrial de vanil·lina sintètica va començar amb a penes 25 kg anuals, però la quantitat a finals de la dècada del 1930 superava els 300.000 kg. Segons l’Associació Alemanya de Fabricants d’Aromes (Deutscher Verband der Aromenindustrie, DVAI), la demanda de vanil·lina al segle XXI ha superat les 15.000 tones. S’utilitza en aliments, begudes i productes cosmètics, entre molts altres productes. La vanil·lina apareix de forma quasi omnipresent en la vida quotidiana i, sense saber-ho conscientment, la majoria de persones portem imprès el seu dolç gust a la nostra ment.
Com es va convertir la vanil·lina en un gust i una fragància tan dominants? S’examinarà aquí el procés d’integració i naturalització del a vanil·lina sintètica a partir de l’evolució industrial i les estratègies de comercialització a Alemanya durant la primera meitat del segle XX. En primer lloc, es presentaran els orígens de la producció industrial de vanil·lina sintètica. Qui produïa aquesta substància aromatitzant? Qui va influir en el mercat? S’exposaran a continuació dos exemples d’estratègies de comercialització i naturalització. Com es percebia la vanil·lina sintètica? On s’utilitzava i quins eren els avantatges suggerits en comparació amb la vainilla en gra? Què va fer la indústria per a convèncer la gent del consum dels seus productes amb vanil·lina? Finalment, s’estudiarà l’estatus cultural i social de la vanil·lina a través de la perspectiva de la regulació de les aromes a finals de la dècada del 1950. Quin impacte va tenir la primerenca naturalització de la vanil·lina sintètica en el seu tractament jurídic? Què ens diu aquesta situació sobre el valor social i econòmic d’aquest gust? La resposta a aquestes preguntes aclareix les raons que permeten que la vanil·lina es pugui dir el gust d’un segle.
Per a continuar llegint: