La passió per col·leccionar meravelles de la natura va desembocar en la creació d’un espai fonamental per entendre la ciència dels segles XVI i XVII: el gabinet de curiositats.
La passió pel col·leccionisme que es va desfermar a les corts del Renaixement –principesques, nobiliàries o eclesiàstiques, tant se val– va donar origen a l’aparició de les anomenades Wunderkammern (“cambres de meravelles”) o gabinets de curiositats, com bé va revelar en el seu moment Giuseppe Olmi amb les seues investigacions. A partir de la segona meitat del segle XVI, el col·leccionisme va ser adoptat també com a pràctica cultural de prestigi social per uns altres grups socials. A mesura que creixien l’enriquiment econòmic i el poder d’aquests nous grups (mercaders, banquers, buròcrates), es va procedir a l’adopció de pràctiques culturals aristocràtiques, com mantenir un gabinet on albergar, estudiar i exposar les col·leccions dels seus propietaris. Com sol passar, com a resultat de l’apropiació per nous grups, el col·leccionisme es va transformar d’acord amb els nous interessos, possibilitats i peculiaritats d’aquest grups. Gràcies a aquesta transformació, molts d’aquests llocs van esdevenir espais de creació i de circulació de coneixement sobre la natura, fins a aconseguir un lloc de gran rellevància dins de la complexa topologia de sabers i pràctiques científiques de la primera edat moderna.
Per a continuar llegint:
