Segon volum de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/.  Secció dedicada a "Ciència i gènere".

L’espai domèstic com a territori per a pensar les contribucions de les dones i les qüestions de gènere.

Les llars són espais de coneixement. En elles han estat preparats i es preparen aliments i medicines, també s’han narrat, après, practicat i registrat receptes, s’han disseccionat i preservat animals i plantes i s’han creat i perfeccionat utensilis, ferramentes i instruments científics. No obstant això, els espais domèstics han estat conceptualitzats i entesos en la cultura patriarcal solament com a llocs per a les cures i els afectes, tasques considerades inferiors, assignades a les dones i subordinades a les masculines.

Al llarg dels segles, la producció d’alguns béns, sabers i cures va sortir de les llars i va afavorir la consolidació d’aquest espai extern, reservat als homes, com a espai únic de coneixement. A les universitats es van sumar en els segles XVI i XVII jardins botànics, teatres anatòmics, gabinets d’història natural i societats científiques. El segle XVIII va afegir els laboratoris institucionals i, en el següent, es van consolidar espais acadèmics generadors d’autoritat i coneixement com a reservoris únics d’activitats i experiències científiques que la historiografia ha mostrat com a masculines, és a dir, exercides o dirigides per homes en les jerarquies de l’epistemologia del seu temps. Al mateix temps, la barrera aixecada entre l’interior i l’exterior de l’espai domèstic va reforçar l’ordre jeràrquic de les activitats i els sabers que allí s’allotjaven. Les activitats domèstiques rares vegades es consideren “científiques” i gairebé mai s’engloben en la mateixa categoria que les produïdes fora, especialment si les realitzen les dones.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/ciencia-llar-i-treball-collectiu/