Volum 4 de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/. 

Categoria "Estudis"

Un recorregut per la vida breu de les col·leccions i dels museus, per la bibliografia que, a pesar de tot, no en dona compte i pels artistes que reflexionen sobre el caràcter efímer dels repositoris on s’acumula (o no) la seva obra.

 Fa molts anys, potser no tants, la historiadora de l’art italiana Adalgisa Lugli (1946-1995) publicava un llibre sobre els gabinets de curiositats del Renaixement i del Barroc. Era 1983 i el tema encara no s’havia posat de moda. Havien passat unes vuit dècades des de la publicació el 1908 de l’obra de l’historiador austríac Julius von Schlosser (1866-1938) sobre els gabinets de curiositats (Die Kunst- und Wunderkammern der Spätrenaissance. Ein Beitrag zur Geschichte des Sammelwesens, Leipzig), però caldria esperar al 1987 per a què l’historiador franc-polonès Krzysztof Pomian (1934-) publiqués el seu estudi sobre els col·leccionistes de París i Venècia (Collectionneurs, amateurs et curieux. Paris-Venise, XVIe-XVIIIe siècle, París). Pomian, que en aquell moment era investigador del CNRS francès, va tenir més sort i la seva idea de “semiòfor” es va imposar al món: els objectes reunits en una col·lecció perden el seu ús original i es transformen en índex d’una altra cosa, ja sigui dels mons del passat o d’un altre espai en el present.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/els-museus-un-espai-gens-permanent/