Seminari impartit per Iris Borowy, Shanghai University.
Data: 19 de desembre de 2018 a les 16 hores.
Sales: Saló d'actes del Palau de Cerveró. Institut Interuniversitari López Piñero.
Cicle de seminaris: "En el centenari de l’Armistici: salut, medicina i humanitarisme arran de la I Guerra Mundial (1914-1918)".
En totes les seues dimensions, la Primera Guerra Mundial va ser un desastre humà. Es calcula que setze milions de persones van morir com a conseqüència directa de la guerra, inclosos set milions de civils. A aquestes víctimes directes, han d'agregar les víctimes indirectes, és a dir, les persones que van morir a causa d'esdeveniments o malalties que no hagueren ocorregut o en absolut o d'aquesta manera sense els desastres causats per la guerra. Entre d'altres, la grip espanyola, que a grans trets, va matar entre 50 i 100 milions, però també la Revolució Russa i la posterior guerra civil, així com una terrible epidèmia de tifus a Rússia i Polònia. A més de la quantitat de víctimes de la guerra, va ser l'enorme brutalitat de la guerra la que va donar origen a forts sentiments nacionalistes: l'ús d'armes químiques, la brutalitat de la guerra de trinxeres i la durada de la contesa van afavorir la demonització dels contendents. Els enormes danys materials van establir límits pràctics a la cooperació mèdica.
Era, per tant, un context poc favorable per a la cooperació internacional en el camp de la sanitat. No obstant això, en 1920, el Consell de la Societat de Nacions, acabat de crear, va establir una Comissió contra el Tifus. Aquesta Comissió va subministrar els articles necessaris com roba, sabó, medicaments i equips mèdics i sanitaris, ambulàncies a motor, aliments per als hospitals de l'epidèmia i, en alguns casos, equipament complet. A més, va prestar assistència a les estacions de quarantena i a la construcció i manteniment d'establiments de banys i de desinfecció.
Irònicament, les dues vessants estaven relacionades entre si: mentre la brutalitat de la guerra obstaculitzava la cooperació, l'amenaça dels estralls causats per les grans epidèmies va obligar a establir una taula de negociacions entre els que havien combatut uns contra altres en el camp de batalla uns mesos abans . També el trauma de la guerra va donar origen a la primera organització internacional dissenyada per salvaguardar la pau que la Societat de Nacions no va aconseguir assolir, la guerra també va ser un factor important que va contribuir a la creació d'infraestructures de cooperació sanitària que es van anar expandint fins al dia d'avui.
Iris Borowy és professora distingida a la Universitat de Xangai. Es va formar a les universitats de Tübingen, Alemanya, i en Maryland, College Park, EE. UU. El 1989 va rebre el seu mestratge en història contemporània, economia i estudis americans, seguida d'un doctorat. (1997) i una habilitació (2007) de la Universitat de Rostock, Alemanya. Ha treballat a la Universitat de Rostock, Aachen (Alemanya), al Centre Alexandre Koyré (París), i ha estat docent a la Leuphana Universität (Lüneburg, Alemanya), a la Casa Oswaldo Creu / FIOCRU (Rio de Janeiro, Brasil) , a la Universitat de Bergen (Noruega) ia la Universitat Birkbeck, Londres.
Iris Borowy ha abordat investigacions sobre història de la sanitat internacional i les seues relacions amb les polítiques econòmiques i ambientals de les organitzacions internacionals. Sobre aquesta base, el seu treball recent s'ha centrat en els conceptes de desenvolupament, en particular el de desenvolupament sostenible.
Les seues publicacions inclouen Coming to Terms with World Health. (2009) i Defining Sustainable Development for Our Common Future. A history of the World Commission on Environment and Development (Brundtland Commission, 2014). El seu pròxim llibre, coeditat amb Matthias Schmelzer, sobre la història de les idees i polítiques de creixement econòmic i decreixement, serà publicat per Routledge. Actualment, està treballant en un projecte sobre polítiques d'organitzacions internacionals relacionades amb els residus.
Modera: Josep Lluís Barona (IHMC)
Plataforma online: http://reunion.uv.es/hcc2
Col·loqui organitzat per l'Institut Interuniversitari López Piñero i la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica.
Coordinació cicle: Àlvar Martínez (IHMC) i Josep Lluís Barona (IHMC).
Coordinació de seminaris: Enric Novella (IHMC).
