Spodoptera frugiperda, o eruga soldat, és un lepidòpter, les erugues del qual són molt voraces de conreus agrícoles i encara que es pot alimentar de més de 100 espècies vegetals diferents. l control d’aquesta plaga es fa, principalment, mitjançant tècniques culturals, insecticides químics i, més recentment, mitjançant la dacsa-Bt, dacsa que expressa proteïnes insecticides del bacteri Bacillus thuringiensis que són tòxiques per a aquest insecte.

Spodoptera frugiperda, o eruga soldat, és un lepidòpter, les erugues del qual són molt voraces de conreus agrícoles i encara que es pot alimentar de més de 100 espècies vegetals diferents, és una de les plagues més importants de la dacsa. Tant és el seu efecte destructiu que se la considera una amenaça de la seguretat alimentària a nivell mundial. Aquesta espècie, originària de les zones temperades d’Amèrica, s’ha estès, en pocs anys, al continent africà i d’allí a Àsia oriental, i es tem que en pocs anys arribe a Europa. L’interès per l’estudi d’aquesta plaga ha crescut tant recentment, que només en tres anys, (de 2019 a 2022) el nombre de publicacions científiques sobre el tema gairebé s’ha doblat.

El control d’aquesta plaga es fa, principalment, mitjançant tècniques culturals, insecticides químics i, més recentment, mitjançant la dacsa-Bt, dacsa que expressa proteïnes insecticides del bacteri Bacillus thuringiensis que són tòxiques per a aquest insecte. Aquesta última aproximació ha resultat molt eficaç als països on està permès plantar transgènics, ja que totes les parts de la planta estan protegides contra les erugues d’aquesta espècie. Malgrat la reticència de la Unió Europea (UE) a aquests tipus de cultius biotecnològics de nova generació, Espanya és el país de la UE que més extensió dedica a cultius-Bt (dacsa-Bt, l’únic cultiu transgènic que la UE va aprovar i que, des de llavors, no ha tornat a aprovar-ne cap més). Per protegir aquesta tecnologia, diversos laboratoris arreu del mon (entre ells, laboratoris de la Universitat de València) investiguen activament el possible ús de noves proteïnes insecticides per al control d’aquesta plaga i de com es pot evitar o retardar al màxim l’aparició de resistència per part dels insectes.

Després de gairebé un any de la publicació d’un estudi sobre les investigadors, institucions i països que més han contribuït a l’avenç sobre les aplicacions del bacteri B. thuringiensis i les seues proteïnes insecticides, el qual identificava la Universitat de València al quart lloc a nivell mundial en quant al nombre de publicacions científiques (https://orcid.org/0000-0003-1890-7500) un estudi publicat recentment la identifica al desè lloc de les institucions amb major nombre de publicacions sobre S. frugiperda. El que la Universitat de València figure entre les “top 10” de les institucions més influents en aquest tema no és només per haver generat publicacions que estan entre les que han sigut més citades per altres autors, sinó també perquè a ella pertanyen investigadors del Institut Universitari de Biotecnologia i Biomedicina que estan entre els més influents en aquest tema, tant pel nombre de publicacions, com per l’impacte o influència que aquestes han tingut (nombre de cites anuals) en aquest específic camp d’estudi

L’estudi ha analitzat 2326 publicacions (només articles científics i resums en congressos escrits en anglès) que es troben indexades en la Web of Science des de gener de 2012 i desembre de 2022. Es pot veure la notícia completa a: https://doi.org/10.1007/s13744-024-01146-5

Links:

• Enllaç a l'article

•