El pròxim 6 de març, la Universitat de València apostarà decididament per un canvi segur. Els resultats de la primera volta avalen aquesta predicció, però també l'avalen el reconeixement que durant aquests dies, posteriors a la primera volta, hem trobat als diferents centres que hem visitat i els missatges de suport rebuts per correu electrònic i a través de les xarxes socials. Són cada vegada més les persones que participen d'aquest projecte il·lusionant en el qual totes i tots ens hem embarcat: l'aposta per la renovació, que va recollir pràcticament el 60 % dels vots ponderats en la primera volta, no ha fet més que créixer.

A parer nostre, el valor més potent i diferenciador que s'ha posat de manifest durant una campanya apassionant ha sigut la credibilitat de les nostres propostes. Posem-ne alguns exemples.

Aquesta candidatura va lluitar, junt amb altres grups de la Universitat, per aconseguir que s’abaixaren les taxes acadèmiques; i en vam proposar una baixada gradual del 8 % cada any. Aquesta reivindicació s'ha aplicat finalment el curs 2017-2018, i ho farà en els pròxims dos cursos amb el mateix percentatge. Des del Rectorat, insistirem perquè aquesta baixada afecte també la segona i la tercera matrícula. Un altre cas, el nostre programa de beques (en grau, postgrau i mobilitat) garantirà l'equitat en l'accés als estudis universitaris . Altres reivindicacions dels estudiants i les estudiantes han sigut, finalment, tingudes en compte per l'equip de govern de la UV: flexibilització de les matrícules, pràctiques remunerades, reforç de les borses d'ocupació, espais de convivència en els quatre campus (Ontinyent també existeix), inclosa la rehabilitació del Col·legi Major Lluís Vives per a aquesta i altres finalitats. Les estudiantes i els estudiants de la Universitat no dubten que aquest canvi és necessari i urgent; porten anys esperant-lo i són conscients que els mateixos que han governat la institució en els últims anys no estan disposats a dur-lo a terme. No el van fer quan van poder i això els trau credibilitat,  perquè no seria realista pensar que el faran ara.

El personal d'administració i serveis ja ens ha donat un suport contundent en la primera volta de les eleccions. És normal que també desitgen el canvi, ja que els últims ajustos han carregat sobre les seues esquenes un esforç enorme que no ha sigut reconegut. Ells saben que la nostra lluita per la carrera professional va arrancar quan quasi ningú no en parlava, i que el nostre compromís amb aquest col·lectiu és enorme.  En el nostre programa incloem la millora del model de carrera professional, que ha d’incloure al PAS interí i laboral, la creació d'incentius, la formació realment sota demanda, la reducció de la jornada a partir dels 60 anys i un pla de conciliació de la vida familiar i laboral. La nostra voluntat per portar endavant tot aquest programa és ferm, ja que només amb el canvi segur serem capaços de desenvolupar una política de personal que detecte deficiències, les mitigue i al mateix temps oferisca les merescudes oportunitats de creixement professional i personal.

Tota la campanya electoral ha estat marcada per una vaga del professorat associat. Ja hem explicat que l'ús abusiu d'aquesta figura, a més en condicions més precàries que en altres universitats de la Comunitat Valenciana, representa un frau de llei. I no es pot dir que no hi havia un altre remei, ja que mentre unes altres universitats, com ara la d'Alacant, han mantingut inalterable durant l'últim quinquenni el nombre de professors associats, a la Universitat de València el seu nombre s'ha incrementat d’un 30 %. És una precarització premeditada, que genera inseguretat laboral, amb salaris ínfims. El dia 29 de gener, quan vam presentar públicament la candidatura a la Sala de Juntes del Rectorat davant un nombrós públic i davant la premsa, vam plantejar directament les claus per trobar una solució justa al conflicte: incrementar de manera immediata el salari per equiparar-lo amb el del professorat associat de la Universitat d'Alacant, reivindicar davant els governs central i autonòmic un salari digne (equivalent als TEU a temps parcial), i establir mecanismes d'estabilització atenent totes les possibles figures contractuals a les quals es troben acreditats. A més, cal dignificar les condicions contractuals, així com vincular les assignatures a l'exercici professional tal com reconeix la llei.  Pocs dies després del nostre anunci, mesures semblants eren assumides per la candidatura a què m'enfronte. No ens sembla malament que ens copien, de fet ens han copiat durant tota la campanya; però queda clar que la seua candidatura no té gens de credibilitat, ja que no ho van fer quan van poder i, pitjor encara, es van negar a escoltar les reivindicacions d'aquest col·lectiu. Els professors associats saben que els "nous horitzons"  que ara prometen no són més que "horitzons llunyans".

La nostra candidatura planteja a més la utilització dels contractes de professor ajudant i del professor ajudant doctor com a figures contractuals bàsiques per rejovenir la plantilla (amb càrregues docents adequades perquè puguen dur a terme les seues tasques formatives i d'investigació), així com la progressiva equiparació acadèmica i salarial dels professors contractats doctors als titulars d'universitat.

El personal investigador en formació ens ha votat ja majoritàriament, perquè coneix bé el nostre compromís.  El té per escrit i el complirem.

Sens dubte, el canvi a la Universitat és tan necessari que no ens ha sorprès la manera com l'altra candidatura ha volgut incorporar-lo al seu discurs ja avançada la campanya. Tampoc no ens molesta, però els ha faltat incloure l'ingredient de la renovació, tan necessària per afrontar els nous reptes amb imaginació.  El canvi, sense renovació, no és realista.

Finalment, sembla que el discurs de la meua contrincant ha quedat reduït a "ara toca rectora"; i la pregunta que tothom es fa és: per què no fa 8 anys, quan la professora García Benau va passar la primera volta? No tocava llavors? La resposta és senzilla, ja que en aquell moment la candidata que ara vol continuar governant la Universitat participava com a vicerectora en un equip encapçalat per un home, i no li convenia apel·lar a la qüestió del genere del candidat. Ara sembla que sí. En definitiva, també aquesta apel·lació ara no té credibilitat, pel que es va fer en el passat.

No hi ha cap dubte que la credibilitat sol la mereix el potent equip que nosaltres hem presentat a aquestes eleccions, integrat per persones d'àmplia trajectòria compromesa amb la UV; persones que assumeixen des del primer moment que no s'eternitzaran en els seus càrrecs; persones que assumeixen el compromís de lluitar per una Universitat cada dia millor per a les persones que la componen. Sabem que el dia 6 la Universitat farà un pas definitiu per guanyar el futur.

Vicent Martínez, Catedràtic d’Astronomia i Astrofisica

Font: http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20180305/441289390843/credibilidad-vicent-martinez-uv.html

Nota. En virtut de l'article 20.5 del Reglament electoral general la Junta Electoral ha acordat facilitar a les possibles persones interessades en presentar-se com a candidat o candidata a Rector o Rectora mitjans informàtics i de difusió per a possibilitar-los el desenvolupament de la campanya (www.uv.es/jelectoral/rector/2018/Suport_candidatures.pdf).
En aplicació del punt 4t d'aquest programa de suport, es publica el present article per indicació de l'equip de la Candidatura a Rector de la Universitat de València, Vicent Martínez.