Un nou avanç experimental identifica alteracions biològiques que afecten el dany renal associat a la diabetis

L’estudi s’engloba en una línia de recerca desenvolupada en els últims anys per l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, de l’Hospital Clínic de València, que ha comptat amb les aportacions de Martínez Hervás i Forner Giner, catedràtic i professora titular del Departament de Medicina de la Universitat de València, respectivament.

D’acord amb Martínez Hervás, es tracta d’una recerca “encaminada a esclarir els mecanismes involucrats en el desenvolupament de la nefropatia diabètica, una complicació de la diabetis molt prevalent i amb gran repercussió, tant sobre la qualitat i l’esperança de vida dels pacients, com des del punt de vista econòmic, per la important despesa que suposa”.

Ara, s’ha aconseguit identificar “un microARN transportat a l’interior de vesícules extracelul·lars com a possible implicat en dany renal associat a diabetis”, de manera que “els resultats obtinguts podrien conduir a noves estratègies diagnòstiques i terapèutiques en la nefropatia diabètica”, assenyala.

Es tracta d’un avanç experimental, desenvolupat amb el suport de la Unitat de Microscòpia de l’UCIM (Unitat Central d’Investigació de Medicina de la Universitat de València), que revela com aquestes partícules microscòpiques intervenen en la deterioració dels filtres renals i proporciona una nova diana biològica orientada al desenvolupament de diagnòstics precoços i tractaments personalitzats.

Frenar la progressió a temps
La nefropatia diabètica és una complicació freqüent i de gran gravetat: afecta a prop del 40 % de les persones amb diabetis i constitueix una de les principals causes d’insuficiència renal avançada. En l’actualitat, la seua detecció clínica sol produir-se quan el renyó ja presenta un dany estructural notable, la qual cosa redueix les opcions terapèutiques per a frenar la seua progressió a temps.

Davant aquest repte, el treball es va centrar en els processos biològics que desencadenen la patologia en les seues fases inicials. L’equip va analitzar les vesícules extracelul·lars —xicotetes càpsules que les cèl·lules alliberen per a comunicar-se entre si i que viatgen a través de fluids com la sang i l’orina—, descobrint que, en un entorn condicionat per la diabetis, transporten de manera anòmala un microARN específic que afavoreix la inflamació i la deterioració de la funció renal.

Atès que aquestes vesícules poden aïllar-se de manera no invasiva mitjançant anàlisis biològiques rutinàries, el descobriment col·laborat per INCLIVA, CIBER (Centres d’Investigació Biomèdica en Xarxa) i UV estableix les bases per a dissenyar proves clíniques capaces d’alertar del risc de lesió renal amb anys d’antelació respecte als paràmetres habituals. Així mateix, modular o inhibir aquest microARN planteja una prometedora via terapèutica adreçada a frenar l’avanç de la malaltia sense interferir en altres teixits sans.

Aquesta recerca ha sigut finançada mitjançant ajudes a la investigació en ciències de la salut de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), a través dels projectes PI23/01179 (A.O.) i PI21/00249 (R.C.); els contractes predoctorals PFIS FI20/00096 (O.M.-A.), FI22/00032 (A.F.-C.) i FI24/00153 (L.E.); i els contractes Miguel Servet CP22/00069 (R.C.) i CP25/00046 (A.O.). Així mateix, de l’ajuda Juan de la Cierva-Incorporació (IJC2020-045308-I, A.O.) i de l’ajuda Consolidació Investigadora (CNS2022-136175, R.C.), finançades pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats/Agència Estatal de Recerca (MCIN/AEI) i pel Fons Social Europeu (FSE) – Invertint en el teu futur.

Referència de l’article: Martínez-Arroyo, O.; Flores-Chova, A.; Escriva, L. et al. “RAB27A silencing modulates miR-30d-5p expression and extracellular vesicle non-coding RNA cargo in diabetic podocytes”. Sci Rep 16, 19051 (2026). https://doi.org/10.1038/s41598-026-49921-1