A l’acte han acudit el president de les Corts Valencianes, Enric Morera; la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, la consellera de Sanitat, Carmen Montón; la consellera d’Agricultura, Elena Cebrián; la consellera d’Habitatge, Maria José Salvador; el conseller d’Hisenda, Vicent Soler; el conseller de Transparència, Manuel Alcaraz;  i personalitats del món de la política, de l’àmbit judicial, i del acadèmic i cultural.

Carmen Alborch és actualment professora honorària de la Universitat, i una personalitat d’una enorme projecció social. A banda de la seua excel·lència acadèmica, és autora de llibres d’èxit i un referent en el camp del feminisme. Precisament sobre la lluita de les dones ha recordat: “Vàrem aplaudir els èxits, els premis, que a més del just reconeixement que suposen ens empoderen a totes i ens beneficien a feministes i no feministes. Ens costa molt admetre la desraó de la discriminació, de les desigualtats, òbvies i difuses. Ens emocionem, cridem, ens concentrem i manifestem ens sentim impotents davant la violència i ens preguntem com podem conviure amb això”.

La guardonada ha afegit: “Convindria imaginar com seria la nostra vida, la vida de les dones, si no s’hagueren succeït les diferents ones del feminisme. I no oblidem la potència del patriarcat del masclisme. Hi ha hagut i hi ha polítiques cegues al gènere. Les polítiques neoliberals del capitalisme estan expropiant drets a les dones. Hem d’estar vigilants davant La reacció, les reculades que sens dubte existeixen”.

Finalment, ha assenyalat: “Sabem també que la consecució de la igualtat no és una qüestió de temps. La igualtat de gènere implica un gran canvi cultural .Un treball incessant de reconstrucció del món”.

Les paraules de Carmen Alborch es poden consultar clicant ací.

La ‘laudatio’ ha estat a càrrec del catedràtic de Filosofia del Dret Javier de Lucas, qui ha indicat: “El nom de Carmen Alborch, en la Universitat de València i més enllà, està vinculat a una capacitat excepcional per a obrir camins i fins i tot crear-los on no els hi havia. Per a saber contagiar a uns altres l’entusiasme per a dur a terme aquesta tasca, que moltes vegades comporta risc i sovint incomprensió. I crec que açò es deu a una característica molt particular. No conec a ningú que encarne millor que Carmen el que es diu ‘joie de vivre’. Ningú que tinga tanta capacitat de contagiar-la a la seua al voltant, d’expandir-la”.

Javier de Lucas s’ha centrat també en l’aspecte investigador d’Alborch: “La trajectòria de recerca ha tingut a veure sobretot amb aspectes rellevants de la relació entre democràcia, drets i mercat o, com ella mateixa ha escrit en la seua memòria per al nomenament com a professora honorària de la nostra Universitat, amb els drets vinculats a la ciutadania, la igualtat entre dones i homes i la protecció dels consumidors.

Les paraules de Javier de Lucas es poden llegir clicant ací.

En la seua intervenció, el rector, Esteban Morcillo, ha destacat “la polifacètica personalitat de Carmen Alborch”. “Perquè existeix una Carmen Alborch universitària i acadèmica, gestora universitària i pública, persona política en el millor sentit de la paraula, una Carmen Alborch escriptora però sobre tot això una Carmen molt humana, amiga, pròxima i íntima. Però totes elles són una mateixa: una dona amb uns valors d'honestedat insubornable i amb una voluntat de progrés i transformació social infatigable”.

Per a Esteban Morcillo, l’obra acadèmica de Carmen Alborch romandrà sempre en la Universitat de València, així com “el seu paper com a primera dona directora del Departament de Dret Mercantil de la nostra Universitat, i com a primera dona degana de la històrica Facultat de Dret de la Universitat de València, un dels centres constituents de la institució en 1499”. “Això ha estat la seua contribució a eixa universitat pública, valenciana i de qualitat ja en el marc de la democràcia reinstaurada. I la seua tasca en la vertebració cultural de la nostra autonomia en eixes primeres passes d’una Generalitat Valenciana que aniria incrementant les seues competències al llarg dels anys posteriors”. 

El discurs complet del rector està accessible clicant ací.

Carmen Alborch
Carmen Alborch Bataller (Castelló de Rugat, 1947) és llicenciada i doctora en Dret, amb premi extraordinari de Doctorat. Va ser professora ajudant, adjunta i titular del Departament de Dret Mercantil Manuel Broseta, de la Universitat de València.

Precursora de la participació de la dona en la gestió universitària, va dirigir el Departament de Dret Mercantil Manuel Broseta i va ser degana de la Facultat de Dret de la Universitat de València.

Com a gestora pública destaca la seua activitat com a directora general de Cultura i directora dels instituts culturals de la Generalitat Valenciana, directora-gerent del Institut Valencià d’Arts Escèniques, Cinematografia i Música i, posteriorment, de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) fins al seu nomenament com a ministra de Cultura.

Va ser portaveu del grup municipal socialista en l'Ajuntament de València, així com diputada i senadora per València, i va ocupar la Presidència de la Comissió de Control de RTVE i de la Comissió dels Drets de la Dona i d’Igualtat d’Oportunitats

És patrona de les fundacions Montemadrid i Bancaixa, patrona d'honor del Teatro Real, membre de la comissió del bicentenari de creació del Museo del Prado i presidenta del Consell Nacional d’Igualtat del PSPV-PSOE.

A més de les seues publicacions acadèmiques, destaca la seua activitat literària, especialment les seues novel·les ‘Solas’, que va ser traduïda a diversos idiomes i va aconseguir més de 50 edicions, i ‘Malas’, que va ser reconeguda amb el Premi de la Crítica Literària Valenciana. Posteriorment va publicar ‘Libres’, ‘La Ciudad y la Vida’ i ‘Los placeres de la edad’.

Ha rebut nombrosos reconeixements i distincions pel seu compromís en la lluita per la igualtat entre dones i homes, així com premis en l'àmbit de les arts, que s'uneixen al Premi Isabel Ferrer de la Generalitat Valenciana, i les distincions Offcier dans l’Ordre des Arts et Lettres, del Govern francés, la Cruz de Honor de San Raimundo de Peñafort i la Gran Cruz de Carlos III, i la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil.