El número 109 de la revista Mètode, editada pel Vicerectorat d’Investigació de la Universitat de València, s’endinsa en el fenomen de les addiccions. L’addicció al consum de substàncies legals o il·legals tradicionalment ha arrossegat un cert estigma cap a qui la pateix. La idea que sobreposar-se a una addicció a l’alcohol, a la cocaïna o als calmants «només» és qüestió de voluntat fa temps que està superada en els cercles professionals i acadèmics, però encara persisteix en l’imaginari social. Però la realitat és que l’addicció és una malaltia en l’origen de la qual participen factors ben diversos i, de la mateixa manera, recuperar-se’n és un procés complex que pot necessitar distints abordatges terapèutics.

El nou monogràfic de Mètode «El segrest de la voluntat. La ciència de les addiccions» ha estat coordinat pel catedràtic en Psicobiologia de la Universitat de València José Miñarro López i aporta una anàlisi en profunditat de les addiccions, des de les estructures anatòmiques que les fan possible fins a aquells trastorns que se’n surten del marc de l’ús de substàncies. Obrin el número el mateix José Miñarro i la professora de la Universitat de Saragossa Carmen Ferrer-Pérez amb un article que explora les arrels filogenètiques del sistema de recompensa cerebral, clau que el segrest de la voluntat executat per les substàncies de consum. Arantza Sanvisens i Robert Muga, investigadors de l’Institut Germans Trias i Pujol de Badalona, analitzen els efectes del trastorn per ús d’alcohol sobre l’organisme humà, més enllà de les afectacions hepàtiques, que pot comportar-ne un consum excessiu. Les vies terapèutiques cap a la recuperació disponibles per a les persones amb una addicció a l’alcohol són explorades en l’article de Rosa Jurado-Barba, coordinadora del Laboratori de Psicofisiologia de l’Institut d’Investigació Biomèdica de l’Hospital 12 de Octubre de Madrid, i els seus col·laboradors. Ivan Montoya, director adjunt de la Divisió de Terapèutica i Conseqüències Mèdiques de l’Institut Nacional sobre l’Abús de Drogues dels Estats Units, ens parla sobre les opcions farmacològiques disponibles per a lluitar contra l’addicció a les drogues. Per últim, Susana Jiménez-Murcia, coordinadora de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital Universitari de Bellvitge-IDIBELL, junt amb el seu equip ens ofereix una anàlisi en profunditat de l’addicció al joc.

La portada del número i les obres de l’interior del monogràfic són l’artista Xisco Mensua, que amb el seu pinzell aporta una altra capa, crua i alhora evocadora, al fenomen de les addiccions.

150 anys de la Real Sociedad Española de Historia Natural

En aquest número, també trobarem una revisió de la vida acadèmica d’Antoni Prevosti, una de les figures clau en el desenvolupament de la genètica com a disciplina a Catalunya, a càrrec del professor de la Universitat de Barcelona Francesc Mestres. D’altra banda, Isabel Pont Niclòs i Jorge González García, investigadors de l’Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València, ens porten un article sobre el G-quàdruplex de l’ADN, una estructura fascinant l’estudi de la qual està obrint camí cap a noves teràpies. A més, celebrem els 150 anys la Real Sociedad Española de Historia Natural amb un dossier especial de tres articles que ens faran viatjar per segle i mig d’associacionisme entre naturalistes a l’Estat espanyol. Com d’habitud, les signatures dels col·laboradors i col·laboradores de Mètode tanquen aquest nou volum de la revista.

Llegiu la informació completa en Mètode.