'La memòria dels ossos', nou número de la revista Mètode

  • Mètode
  • June 17th, 2019
 
Portada del número 101 de la revista Mètode
Portada del número 101 de la revista Mètode

El número 101 de la revista Mètode està dedicat al paper de la ciència en la recuperació de la memòria històrica; en concret, el de les anomenades ciències forenses.

Superada la fita del número 100, la revista Mètode continua la seua trajectòria amb un nou monogràfic dedicat al paper de la ciència en la recuperació de la memòria històrica; en concret, el de les anomenades ciències forenses.  «La memòria dels ossos. La ciència al servei de la història» compta amb un component diacrònic que ajuda a comprendre aquesta aportació essencial per part de les disciplines forenses. Així, enceten el monogràfic els coordinadors del número Elisa García-Prósper i Manuel Polo-Cerdá, parlant-nos dels orígens de la València romana a través de l’estudi de l’antiga necròpoli del carrer Quart. Els segueix l’experta en osteologia i professora de la Universitat de Coïmbra Ana Luisa Santos, amb un article sobre les col·leccions osteològiques identificades; és a dir, conjunts d’ossos humans dels quals es coneix l’origen i procedència, i que per tant resulten útils per al desenvolupament de tècniques d’identificació a partir de restes òssies. Amb Nicholas Márquez Grant, de la Universitat de Cranfield, i el seu equip fem un salt fins als esforços que es duen a terme actualment per a recuperar i identificar les restes humanes de soldats caiguts en la Primera Guerra Mundial, mentre que els metges forenses Francisco Etxeberria i Fernando Serrulla analitzen el marc legal de les exhumacions de fosses de la Guerra Civil Espanyola, i ens porten un cas sorprenent de cervells recuperats d’una fossa de represaliats a Burgos. Per últim, Ángel Carracedo i Mercedes Aler Gay ens parlen dels avenços a l’hora de desxifrar l’ADN a partir d’unes restes humanes en diversos estats de conservació.

L’artista valencià Alex Francés acompanya el monogràfic amb una sèrie de composicions que ens mostren la seua visió particular del pas del temps i la memòria mitjançant jocs de teixits, textures i objectes que apel·len els cinc sentits. 

Nous temes i noves veus

Una de les novetats més destacades d’aquest nou número de Mètode és l’entrada en escena de noves signatures en l’apartat de seccions. És el cas de Xurxo Mariño, neurofisiòleg i professor de la Universidade da Coruña, que estrena «Matèria obscura» analitzant un cas històric per fer-nos reflexionar sobre la consciència del «jo». Per la seua banda, la professora de genètica Gemma Marfany estrena «Gens i gents», on aplicarà les seues grans habilitats comunicatives per parlar-nos de genètica i disseminació de la ciència. Enric Marco, membre del Departament d’Astronomia de la Universitat de València, ens presenta la seua «Astronomia de trinxera», per a parlar-nos de l’observació del cel amb els peus en la terra. Per últim, la investigadora FISABIO M. Alma Bracho ens obre la porta als «Monstres invisibles» parlant-nos del curiós cas de la prosopagnòsia, en una secció que tractarà sobre virus i pandèmies i altres fenòmens curiosos.

D’altra banda i com sempre, la part de davant del monogràfic ve plena de continguts interessants, amb un article sobre les característiques del sistema de publicació d’accés obert, un reportatge sobre la fauna del curs baix del riu Muluia a Marroc, una peça de David Bueno sobre els secrets de l’epigenoma, i dues entrevistes: una a l’escriptora i divulgadora científica Dava Sobel, i l’altra al també escriptor i científic Robert Saposlky.

Images:
This website uses proprietary and third-party cookies for technical purposes, traffic analysis and to facilitate insertion of content in social networks on user request. If you continue to browse, we consider that you are accepting its use. For more information please consult ourcookies policy