A aquesta pèrdua d’hores en el currículum acadèmic se suma una segona i més greu investida contra aquesta disciplina que l’exministre qualifica de no essencial: serà l’única de les assignatures troncals de batxillerat que no té continuïtat en el segon curs i, per tant, els estudiants que facen la prova d’accés a la universitat hauran d’examinar-se d’una matèria que no veuen des de fa un any.

Davant d’aquest “gravíssim atemptat”, que ataca directament la lògica i situa els filòsofs enmig d’un camp de batalla polític, ens preguntem quines són les causes i conseqüències d’aquests canvis per als estudiants de secundària i els futurs universitaris. Plantegem aquests interrogants a Ángel Vallejo, professor de Filosofia a l’IES Les Alfàbegues de Bétera i membre de la junta directiva de la Xarxa Espanyola de Filosofia, i a Vicente Sanfélix, catedràtic i director en funcions de l’únic departament de filosofia que ha sobreviscut a la Universitat de València després de la reforma del sistema universitari.

“A qui afecta especialment el canvi en la prova d’accés a la universitat, que ara sembla que es dirà revàlida, és als estudiants de ciències, que ho tenen molt difícil per a triar com a optativa Història de la Filosofia en segon de batxillerat, pràcticament no la poden triar mai. Això vol dir que es veuen obligats a examinar-se de la filosofia de primer en la revàlida. El problema no és sols que la resta d’assignatures sí que tenen continuïtat, sinó que, a més, els alumnes en la nova prova d’accés a la universitat s’examinaran només de la matèria donada en segon; és a dir, de Matemàtiques II, Llatí II... i així amb totes, excepte amb Filosofia”, lamenta Ángel Vallejo, en lluita contra la LOMQE des de fa tres anys, quan els esborranys de la normativa apuntaven a una liquidació absoluta de Filosofia en l’Educació Secundària Obligatòria. “Exigim que com a mínim es garantisca l’assignatura d’Ètica per a quart de l’ESO i Història de la Filosofia en segon de batxillerat», reclama.

Per al catedràtic Vicente Sanfélix, “el problema rau en el canvi que es va introduir en l’època del president socialista José Luis Rodríguez Zapatero, l’assignatura Educació per a la Ciutadania. Aquesta es va convertir en la bèstia negra del PP. Em tem que el PP va identificar els filòsofs com a corretja de transmissió educativa dels valors socials, polítics i, en sentit ampli, ideològics del PSOE. I en aquesta guerra, que no era la nostra, els filòsofs ens hem vist atacats per les dues parts. D’una banda, pels socialistes, que sempre han preferit el cientificisme; i d’una altra banda, pels conservadors, que han considerat que la filosofia és una disciplina essencialment progressista. Però uns i altres s’equivoquen. Ni és una disciplina essencialment progressista ni és reemplaçable per algun tipus de ciència, siga una ciència social o natural; aquesta idea és tan insensata com pensar que es pot substituir la història o la literatura per la bibliometria, per posar un exemple”.

Aquests canvis, per tant, “tenen una intencionalitat política total”, continua el professor de secundària. “Responen a una espècie de venjança, diguem-ho així, de l’arquitectura dissenyada pel PSOE. També és veritat que intencionalitat política hi havia en l’altre sentit. Quan es dissenyen Educació per a la Ciutadania i Educació Eticocívica, se les carrega d’uns continguts amb els quals el PP no estava legítimament d’acord. Aleshores, va tindre lloc una ‘PSOE-lització’ d’Educació per a la Ciutadania. Hi ha hagut una reacció en el terme estricte de la paraula a l’hora d’eliminar aquestes assignatures perquè sonaven molt a PSOE”, sosté Ángel Vallejo.

Una desconnexió quasi absoluta de la filosofia

Qui perd davant d’aquesta revenja són els adolescents. “En l’ESO ningú no estudia ara Filosofia a menys que la trie entre les optatives de quart. Ètica roman ara com alternativa a Religió. Per tant, pot donar-se el cas que un alumne no veja contingut ètic ni filosòfic en tota l’educació secundària obligatòria”, explica Vallejo. Però desconnectar d’aquesta manera brusca dels coneixements filosòfics té, per als especialistes, dues perilloses conseqüències. La primera és l’abandonament “d’una part essencial de la cultura occidental”, subratlla el catedràtic Sanfélix. “No conéixer Sòcrates o Descartes és tan absurd com no conéixer Dant o Cervantes. Per tant, és absolutament definitori per a una persona culta a Occident conéixer la història de la filosofia”, ressalta.

El segon efecte d’aquest rebuig és la pèrdua d’una disciplina que “és especialment rellevant per aconseguir la comprensió profunda en la lectura de textos i l’escriptura i expressió oral argumentada, destreses que progressivament estan perdent-se entre els alumnes de primària, secundària i batxillerat en una societat cada vegada més audiovisual”, assenyalen. “És veritat que algunes d’aquestes tècniques es treballen en altres disciplines, sense anar més lluny en literatura, però els textos filosòfics tenen l’especificitat de ser generalment abstractes. En aquest sentit, no volem tindre el monopoli de res, però pensem que és essencial per a treballar aquestes destreses. Per cert, això no és una opinió estrictament meua ni subjectiva, sinó que ha sigut reconeguda per la Unesco i per les institucions educatives al més alt nivell”, argumenta Sanfélix, qui conclou: “Tan substantivament com instrumentalment la filosofia és indispensable en la formació de secundària”.

Ángel Vallejo reprén el seu ús instrumental i explica que “si de veritat vols aprendre a llegir, el que has de llegir són textos filosòfics perquè la capacitat argumentadora, l’estructura i la complexitat del vocabulari es donen sobretot en aquests textos. En resum, si vols tindre un nivell elevat d’escriptura, l’ideal és la filosofia. En un país en què sempre estem porfidiejant sobre els baixos resultats en les proves estandarditzades en lectoescriptura, llevar la filosofia és anar contra eixes ànsies. Per no dir que la major part de la nostra cultura, tant en el vessant polític com en el científic, es basa sempre en les obres de grans filòsofs. Em sembla molt menys essencial la religió i, en canvi, és una matèria que s’ha fet quasi obligatòria en tots els cursos, no obligatòria, però sí present en tots els cursos”.

Profunda càrrega crítica

“Sí que és veritat que la filosofia té una profunda càrrega crítica amb la qual molts polítics tal vegada no estan disposats a combregar i pot ser que en aquest sentit es veja com a perillosa. No sé jo si apunten tan alt, però potser siga una de les qüestions, sí”, insinua irònicament també com a causa el professor Vallejo.

Diversos estudis pedagògics han evidenciat els beneficis que acaben d’apuntar-se. Segons Vallejo, “hi ha uns estudis a la Universitat d’Oxford que apunten que els xiquets que estudien Filosofia ja des de primària milloren substancialment el rendiment en Llengua i en Matemàtiques. I a les universitats nord-americanes, on sí que hi ha la possibilitat de triar assignatures de Filosofia, són famosos els tests Graduate Record Examination. Aquestes proves de postgrau, dissenyades per a mesurar la competència dels graduats, conclouen que els alumnes que han cursat assignatures de Filosofia solen puntuar més alt que la resta en capacitat analítica o estan a l’altura dels enginyers. També puntuen més alt en capacitat lectora. Així, Filosofia sempre queda com la primera matèria que millora les competències purament educatives als Estats Units”.

Mentre que en els sistemes universitaris nord-americà i britànic Filosofia és transversal, a Espanya constitueix un grau específic, “tot i que no ha faltat qui ha plantejat la qüestió de si no hauria de ser un estudi de segona carrera, ja fóra científica o humanística”, apunta el director en funcions del Departament de Filosofia a la Universitat. “Jo particularment no estaria per aquesta opció, tot i que també he de dir que es nota el grau de maduresa dels estudiants que ja han cursat altres disciplines i és molt positiu. En tenim prou alumnes, més dels que sembla, i moltes vegades vénen de carreres científiques. Ara bé, pense que la filosofia té una entitat tan substantiva com qualsevol altra disciplina objecte de la resta de graus universitaris. Si hauria de ser la seua ensenyança transversal? Tant de bo! Però la veritat és que dubte que anara bé en aquest país on la tendència de la reforma universitària tendeix a encapsular les disciplines al voltant de si mateixes. S’han reduït les optatives i, com a molt, estem en una espècie de mercadeig: ‘Jo et done a tu una optativa perquè tu em dónes a mi una altra’. Em sembla un empobriment. Es perd interdisciplinarietat i enriquiment mutu entre les distintes perspectives que aporta cada especialitat”.

Solucions i pal·liatius

Amb un ministeri “que ha sigut absolutament inflexible” i davant d’aquest problema afegit a un feble sistema educatiu, nou autonomies han decidit rectificar el nou marc normatiu des d’aquest curs. Catalunya, Andalusia, Astúries, Extremadura, Aragó, Cantàbria, Balears, La Rioja i Múrcia han mantingut com a obligatòria l’assignatura Història de la Filosofia en segon de batxillerat. Les nou agrupen la meitat de l’alumnat. “Resoldrà això el despropòsit de la Llei Wert? Doncs haurem de veure-ho, ja que dependrà de com actue el Ministeri d’Educació, que encara ha de definir els continguts de la revàlida i la forma d’examen. El que és segur és que si la solució d’aquestes comunitats no resol el problema, el pal·lia prou. Indubtablement, estaran en millor disposició que els estudiants valencians per a realitzar la prova de Filosofia”, apunta el catedràtic Sanfélix.

Per aquest motiu, tot i no ser l’autor de la Llei Wert, “sí que es pot i s’ha d’acusar la nostra Conselleria d’Educació d’inacció, de quietisme, de falta de prevenció davant d’un problema que es venia vindre i del qual se’ls va advertir, un problema del qual prengueren nota fins i tot autonomies controlades pel PP. I ací, en canvi, sorprenentment no han fet res”, lamenta Vicente Sanfélix. “De tota manera, nosaltres no estem per enemistar-nos amb la Conselleria, estem per buscar solucions que vagen en benefici dels interessos dels estudiants”, sostenen els dos filòsofs.

Després de la investidura del líder popular Mariano Rajoy com a president del Govern, sabrem finalment si aquest curs 2016-2017 és el primer a instaurar les noves revàlides. “No havent posat el remei de convertir en obligatòria Història de la Filosofia en segon de batxillerat, l’única opció que queda és aplicar mesures pal·liatives. Algunes sembla ser que la Conselleria ja les maneja, com ara els famosos reforços. Crec que això no serà suficient si no s’acoten bé els continguts dels quals hauran d’examinar-se els estudiants, el com i el qui ha de reforçar Filosofia. La nostra posició com a professionals que som d’una disciplina que ens sembla important per als nostres estudiants és constructiva, no destructiva ni d’enfrontament. Una altra cosa és que no ens deixen una altra postura que l’enfrontament, però no és la nostra primera, ni segona, ni tercera opció”, explica el catedràtic de la Universitat, qui afegeix: “Impugnar la totalitat al Govern i a la Conselleria, això ja és missió de la societat civil en el seu conjunt”.