La Càtedra de Participació Ciutadana, Govern obert i Dades obertes (PAGODA) de la Universitat de València va organitzar el passat 9 de juliol el Webinar “Pressupostos participatius: reptes i potències”. Aquest webinar va ser inaugurat per la vicerectora d'Innovació i Transferència M.ª Dolores Real, i pel secretari autonòmic de Participació i Transparència de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana, Antoni Llorente.

La vicerectora va inaugurar el webinar esmentant la importància de la tecnologia per a la realització en aquest format online a causa de la pandèmia de la COVID-19. També va ressaltar que l'acolliment a aquest webinar evidencia no sols l'interés de la Càtedra PAGODA, sinó de la pròpia ciutadania i de les institucions “(…) que exigeixen un govern transparent i participatiu, en el qual es rendisca comptes de les actuacions públiques i en el qual la ciutadania puga participar de manera efectiva en la realització democràtica”.

D'altra banda, el secretari autonòmic va ressaltar el compromís polític d'aquest govern a desenvolupar pressupostos participatius a nivell autonòmic “(…) els pressupostos participatius són un instrument imprescindible per a combatre la desafecció política i fomentar la deliberació i la presa de decisions conjunta entre els administracions públiques i la ciutadania". 

La directora de la Càtedra PAGODA, Carmen Montalbá, va contextualitzar la temàtica del webinar entorn de les experiències de pressupostos participatius i ho va presentar al costat de Mª Jesus Pérez, directora general de Participació Ciutadana de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica. La directora general de Participació Ciutadana va destacar la importància de la participació i la coproducció de polítiques públiques en aquesta legislatura “(…) la participació ciutadana ha de ser el fil conductor de totes les polítiques públiques de la Generalitat Valenciana”. També va ressaltar que els pressupostos participatius són un repte ambiciós per a aquest govern a nivell autonòmic, una aposta per enfortir “(…) la cultura participativa en la nostra manera de fer i avançar en les polítiques públiques.”

Posteriorment, la directora de la Càtedra PAGODA va presentar les persones convidades al webinar i va introduir el debat entorn de les experiències de pressupostos participatius a partir de tres eixos:

1) participació (nivells, mecanismes i modalitats);

2) els riscos quant a la instrumentalització de la participació i la reproducció de pràctiques individualistes no orientades al bé comú;

3) els reptes i aprenentatges enfront de les escales territorials i a nivell autonòmic. 

Tomás Rodríguez-Villasante, professor emèrit en la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid i fundador de la XARXA CIMS i Fundació CREASVI (Creativitat Social per al millor viure), va compartir diferents aprenentatges i “errors” en experiències de pressupostos participatius en què ha participat a nivell local i global des de fa més de 30 anys. Va destacar la importància de generar processos previs de formació pedagògica i espais de debat i discussió oberta, a nivell tècnic, polític i ciutadà. També va remarcar la necessitat de transitar dels reglaments verticals a la “autoregulamentación” dels pressupostos participatius al costat de diferents actors (moviments socials, organitzacions i altres institucions públiques), amb la finalitat d'evitar errors quant a la gestió interna i de participació ciutadana per part de les administracions públiques.

A partir de l'experiència al costat de 89 processos de pressupostos participatius realitzats en ajuntaments de la Generalitat de Catalunya, el sociòleg i soci-director de la Consultoria Estratègica d'Innovació Social NEÒPOLIS, Daniel Tarragó, va ressaltar la necessitat d'avançar cap al codiseño dels pressupostos participatius entre els diferents departaments a partir d'un lideratge habilitador (seductor i animador) de l'àrea de participació ciutadana. A més, va destacar la importància de transversalizar i integrar la participació i els pressupostos participatius a nivell intern i ciutadà, acompanyats d'estratègies de pedagogia i educació per a la participació i la cultura democràtica. “(…) cal fugir del clientelisme ciutadà, ciutadà és aquell que s'implica en les preses de decisions col·lectives i exigeix transparència i gestió col·lectiva de l'administració en la cerca del bé comú.” 

D'altra banda, la responsable de l'eix de pressupostos amb perspectiva de gènere de la Càtedra d'Economia Feminista de la Universitat de València, Mónica Gil, va destacar que la modalitat de votació virtual en els pressupostos participatius pot incrementar i facilitar la participació de determinats seguiments de la població. No obstant això, considera que aquest no és l'objectiu dels pressupostos participatius, sinó que hauria de potenciar processos de transformació i reflexió col·lectiva més amplis “(…) aquesta modalitat online facilita la participació quant a la votació, però no podem reduir la participació ciutadana a la votació.” Així mateix, va esmentar la necessitat d'incorporar la perspectiva de gènere des de l'inici dels procediments, convocatòries i processos de pressupostos participatius, transitant cap a processos i pràctiques de pressupostos participatius inclusius que potencien la participació de les dones en tot el cicle pressupostari “(…) no solament generant els espais, sinó també els instruments per a dur-los a terme”. 

Aquest webinar es va retransmetre en directe des del canal de YouTube de la Càtedra PAGODA, estant disponible en aquest enllaç. Es destaca la participació de 58 persones espectadores, aconseguit posteriorment a 186 visualitzacions. Al llarg del webinar, les persones espectadores van compartir experiències i pràctiques de pressupostos participatius municipals a la Comunitat Valenciana, així com reflexions, crítiques i preguntes dirigides a les persones convidades que van participar en el debat entorn dels pressupostos participatius.

Les qüestions més rellevants han estat relacionades amb les modalitats i formes de participació (gènere, intergeneracional, intercultural, etc.), la necessitat de transversalizar els pressupostos participatius a totes les àrees de la gestió pública, la importància de potenciar la formació en la cultura de participació ciutadana a nivell integral (educació formal i no formal) i transitar cap a experiències de pressupostos participatius inclusius i catalitzadors de processos de transformació social a partir de la participació ciutadana.