Innotransfer és una iniciativa impulsada pels cinc parcs científics de la Comunitat Valenciana, amb el suport de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, orientada a reforçar la cooperació entre l’àmbit científic i el teixit empresarial, així com a facilitar la transferència de coneixement en sectors estratègics.

Durant l’obertura, el director del PCUV, Pedro Carrasco, va destacar la consolidació d’aquest programa com a espai de col·laboració entre ciència, empresa i administració, i va subratllar el treball previ realitzat amb els agents del sector per identificar necessitats concretes. En aquest sentit, va apuntar tres demandes clau: més claredat en el context regulador, desenvolupament de solucions aplicables i reforç de la col·laboració entre actors.

Per la seua banda, el vicerector d’Innovació i Transferència, José María Montiel, va incidir que el sector agroalimentari travessa un moment “crucial”, en què conflueixen desafiaments estructurals i oportunitats estratègiques. En la seua intervenció, va defensar la necessitat de potenciar l’ecosistema d’innovació per transformar els reptes en oportunitats, especialment en àmbits com la digitalització i la sostenibilitat.

L’anàlisi del nou context europeu va ser abordat per Ernest Reig, catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la Universitat de València, qui va identificar dos grans vectors de transformació: l’increment de les exigències ambientals i la transició cap a un sistema comercial més fragmentat. Reig va subratllar que l’agricultura europea ha sigut un cas d’èxit basat en la millora de l’eficiència i la incorporació de tecnologia, però va advertir que la competència internacional afecta de manera desigual. En particular, va assenyalar que els productes més bàsics presenten més dificultats per competir davant produccions de menor cost, en un entorn en què els acords comercials i les noves exigències reguladores generen tant oportunitats com riscos.

Rendibilitat, regulació i transferència: claus del diagnòstic
Les taules de debat van permetre aprofundir en els principals reptes estructurals del sector, posant de manifest un diagnòstic compartit: la falta de rendibilitat condiciona de manera determinant el seu present i el seu futur. L’augment dels costos de producció —incloent-hi inputs, energia i exigències normatives—, junt amb la limitada capacitat d’actuació sobre els preus en origen, configuren un escenari de pressió creixent que afecta especialment les explotacions de menor dimensió.

En aquest marc, la participació d’especialistes de la Universitat de València va aportar claus rellevants des de diferents perspectives. Benjamín Saldaña, professor del Departament de Dret Mercantil, va advertir que determinats elements del marc regulador poden generar inseguretat jurídica i frenar la innovació, alhora que va defensar la necessitat d’avançar cap a condicions de competència més equilibrades en el comerç internacional.

D’altra banda, Pilar Alguacil, directora de la Càtedra de Cooperatives Agroalimentàries UV, va incidir que el relleu generacional s’ha convertit en un problema estructural estretament vinculat a la falta de rendibilitat, el minifundisme i la despoblació rural. En aquest sentit, va subratllar la importància de fórmules de cooperació com la integració i la gestió en comú per garantir la viabilitat del sector a mitjà i llarg termini.

Un altre dels consensos destacats va ser la necessitat de reforçar la transferència de coneixement. Malgrat l’alt nivell científic existent, es va evidenciar la persistència d’una bretxa entre la generació d’innovació i la seua aplicació efectiva al camp. En aquest sentit, es va insistir que el repte no és només desenvolupar noves tecnologies, sinó assegurar la seua validació en condicions reals, la seua adaptació a les necessitats del sector i la seua accessibilitat per als agricultors.

La jornada va permetre visibilitzar el paper de l’ecosistema innovador vinculat al Parc Científic de la Universitat de València. La participació de startups i spin-offs va mostrar el desenvolupament de solucions tecnològiques basades en digitalització, sensorització i intel·ligència de dades, orientades a millorar l’eficiència, la sostenibilitat i la presa de decisions en les explotacions agràries. No obstant això, també es va destacar que el seu impacte dependrà de la seua implantació efectiva en el teixit productiu i de la seua capacitat d’adaptació a un sector caracteritzat per la fragmentació i l’envelliment.

En conjunt, la jornada va evidenciar la necessitat d’avançar cap a un model agroalimentari més resilient, en què la col·laboració entre recerca, empresa i administració, així com una transferència efectiva del coneixement, resulten determinants per afrontar els desafiaments del nou context europeu.