–Quins són els objectius que teniu pel que fa a la docència de graus i postgraus?

–Volem continuar treballant en la qualitat dels nostres tres graus i aprofundir en temes d’innovació i de formació del professorat. D’altra banda, volem potenciar les possibilitats que ofereixen els Treballs de Fi de Grau (TFG) i els Treballs de Fi de Màster (TFM). En el cas de la nostra facultat, els TFG i els TFM, més enllà de ser treballs acadèmics puntuals, poden ser treballs que responguen a necessitats socials, amb una dimensió d’investigació i intervenció reals.

–I pel que fa a la investigació?

–Hem de tindre present que, en el món universitari, recerca i docència van de la mà. Nosaltres comptem amb un laboratori, el Social·Lab, que permet fer pràctiques als estudiants i que també ofereix serveis al conjunt de la Universitat i a la societat. Ara, amb una nova plaça de tècnic superior que s’ha ofertat, podrem donar-li més dimensió. A més, comptem amb dues revistes d’investigació, Arxius de Ciències Socials i Quaderns de Ciències Socials, que també volem potenciar i millorar-ne la difusió, que tinguen presència en internet, etc. Enllaçant amb el que deia sobre docència, volem reconéixer el valor d’investigació que tenen els TFG i els TFM, que estiguen presents en el Roderic, el repositori digital de la Universitat de València, per a facilitar el seu accés i que es difonguen, com ja fan en altres universitats. I, al mateix temps, volem que siguen treballs connectats amb la societat valenciana.

–Quins plans teniu pel que fa a la política lingüística en l’ensenyament?

–Tenim un compromís molt decidit pel que fa a l’ensenyament en valencià, i estem per damunt dels percentatges que marca la Universitat. A Sociologia, per exemple, superem el cinquanta per cent i anem a continuar en la mateixa línia. El castellà, òbviament, també està present, i volem oferir també assignatures en anglés, però de moment és complicat. De moment, i tal i com ha demanat l’estudiantat, oferirem alguna activitat complementària en anglés, però el repte és incorporar-lo al pla d’estudis. Amb titulacions amb només dos grups és difícil, com a molt podrem fer-ho amb alguna optativa i ja tenim professorat disposat. Estudiarem com fer-ho a mitjà termini.

–Una de les línies de treball que indicàveu en el programa electoral era una major implicació de l’estudiantat. Com penseu fer-ho?

–Volem, efectivament, aconseguir una major coordinació amb l’alumnat, no només que puga participar en el que proposem, sinó que puga opinar per a decidir quines han de ser les activitats formatives complementàries, per exemple. Per a la qual cosa cal reforçar l’estructura de les AdR i aproximar-nos a l’estudiantat. Per exemple, amb una jornada de benvinguda a principi de curs, perquè ens coneguen, però també facilitant de manera continuada la connexió entre els representants de l’alumnat amb el deganat. Volem que hi haja representació d’estudiants en totes les instàncies on poden participar.

–Quines mesures teniu per atraure alumnat i per a potenciar les eixides professionals?

–Des de la facultat participem en el programa Conéixer de la Universitat de València per a estudiantat de secundària. A més, organitzem el concurs de treballs Comprendre la societat, adreçat també a secundària i amb el perfil dels nostres tres graus, Relacions Laborals i Recursos Humans, Treball Social i Sociologia. I tenim previst crear algun material de presentació de la facultat que puga usar el nostre professorat quan va de visita a instituts per a altres activitats. Més enllà d’aquestes accions concretes, volem treballar en un pla de comunicació més general, que incorpore també les xarxes socials i que permeta arribar a més gent perquè coneguen el nostre centre i els nostres graus, postgraus i doctorats, la investigació i la resta d’activitats que realitzem.

Pel que fa a les eixides professionals, hem d’augmentar l’oferta de pràctiques i generar espais perquè es puguen trobar les entitats que n’ofereixen i l’alumnat que ha de fer-les. Volem convidar les entitats perquè presenten les pràctiques per al curs següent, com ja fem en algun màster. I ens agradaria trobar la manera de donar a conéixer el que estan fent les persones que ja han acabat la titulació, exemples reals d’on i en què estan treballant.

–Quines necessitats mirareu de resoldre quant a les infrastructures i noves tecnologies?

–Pel que fa a les tecnologies, cal actualitzar el programari dels ordinadors de les aules d’informàtica, i també el programari de pràctiques i investigació, mantindre’ls al dia. En termes d’infrastructures crec que tenim bons aularis, tot i que caldria adaptar algunes aules per a facilitar la innovació docent i que alguna puga ser una aula-taller. Al Campus dels Tarongers, i a la Universitat en conjunt, li fa falta un gran espai, un auditori, per atendre esdeveniments que demanen més capacitat que les sales d’actes que tenim actualment. Al campus faltaria també un poc més de verd, perquè és tot ciment, a més d’espais de convivència.

–Com vos afecta la situació del professorat associat i com penseu que s’hauria de resoldre?

–En aquesta facultat ens afecta molt, perquè tenim departaments amb quasi la meitat de professorat associat. Però la solució no està en mans dels deganats. Pensem que la remuneració ha de ser més elevada, es paga molt poc, però a més hi ha altres opcions, com ara contractar professorat de plantilla a temps complet. La figura del professorat associat s’hauria d’adequar al paper per al qual es va pensar: professionals en actiu que puguen oferir els seus coneixements, amb assignatures estables d’un curs per a l’altre, sense assumir responsabilitats de coordinació i altres tasques que no els corresponen, i amb unes condicions dignes.

–Preveieu noves mesures pel que fa a la igualtat?

–Continuarem en la mateixa línia: participem en la Unitat d’Igualtat, tenim un concurs de cartells per la igualtat, organitzem diverses activitats dins el Mes per la Igualtat, procurem usar un llenguatge el més inclusiu possible, etc. A més, fem un treball molt intens a l’hora d’aplicar els protocols d’intervenció en casos de violència o discriminació per qüestió de gènere.

–Quan s’acabe la vostra tasca com a degà, què vos agradaria que fóra el balanç del vostre mandat?

–Que hem aconseguit una Facultat de Ciències Socials oberta, plural, de totes i tots i per a totes i tots.