El Festival de Cannes és la cita cinematogràfica més prestigiosa i mediàtica del món. En els setanta-un anys de la seua història solament han estat seleccionades huitanta-dues pel·lícules dirigides per dones i l’Aula de Cinema de la Universitat, amb la col·laboració de la Unitat d’Igualtat de la Universitat, donarà a conéixer alguns d’aquests treballs.

El primer cicle, dedicat a les directores que han participat en el festival al llarg de la seua història, començarà el divendres 13 de juliol amb la projecció de Cleo de 5 a 7 (França, 1962), d’Agnès  Varda. Continuarà el diumenge 15 de juliol amb Rosa Luxemburgo (Alemanya, 1986), dirigida per Margarethe von Trotta. Aquesta pel·lícula és una biografia de la dirigent de l’esquerra alemanya i peça fonamental de la formació del Partit Comunista Alemany.

El dimarts 17 de juliol es projectarà El piano (Nova Zelanda, 1993), de Jane Campion, amb música de Michael Nyman, única pel·lícula d’una dona que ha guardonat Cannes amb la Palma d’Or. La cinta narra la història d’Ada, una muda des de xiqueta que acaba d’enviduar i a la qual un matrimoni concertat l’obliga a deixar la seua Escòcia natal i viatjar a Nova Zelanda acompanyada de la seua filla i del seu piano. El dissabte 19 de juliol serà el torn de A las cinco de la tarde (Iran, 2003), de la directora Samira Makhmalbaf, que analitza la situació de les dones després de la caiguda del règim talibà a Afganistan i que va rebre el Premi del Jurat en 2003.

El diumenge 22 de juliol l’acció es traslladarà al Japó amb l’única pel·lícula dirigida per una espanyola. En Mapa de los sonidos de ToKio (Espanya, 2009), Isabel Coixet narra la història de Ryu, una noia solitària d’aspecte fràgil amb una inesperada doble vida. Aquest cicle conclourà el dimarts 24 de juliol amb El país de las maravillas (Itàlia, 2014), d’Alice Rohrwacher, Gran Premi del Jurat en la seixanta-setena edició del festival. En aquesta cinta trobem un pare en un poble italià de la Umbria que manté les seues quatre filles al marge de la societat i en contacte amb la naturalesa perquè creu que la fi del món s’apropa.

El segon cicle està dedicat a Ingmar Bergman. Amb motiu del centenari del seu naixement, l’Aula de Cinema de la Universitat de València presenta un cicle de pel·lícules d’autors que han declarat la seua admiració pel director suec, imprescindible per a entendre el cine europeu del segle XX. El cicle s’iniciarà el dissabte 14 de juliol amb l’estrena a la Comunitat Valenciana de Descubrimiento de  Bergman, documental que Jane Magnusson i Hynek Pallas van realitzar en 2013 per reflexionar sobre els principals temes de les pel·lícules del director suec i en el qual inviten diferents cineastes i intèrprets a parlar sobre la importància del director en les seues pròpies carreres cinematogràfiques. Woody Allen, Michael Haneke, Claire Denis, González Iñárritu, Martin Scorsese, Alexandre Payne, Wes Anderson, Takeshi Kitano i Harriet Andersson són alguns dels participants en aquest documental.

I es projectaran obres d’aquests cineastes: de Wes Anderson, Los Tenenbaum. Una familia de genios (EUA, 2001), el dilluns 16 de juliol; de Takeshi Kitano, Hana-Bi: flores de fuego (Japó, 1997), el dimecres 18 de juliol; de Claire Denis, Los canallas (França, 2013), el divendres 20 de juliol; d’Alexander Payne, A propósito de Schmidt (EUA, 2002), interpretada, entre altres, per Jack Nicholson, el dilluns 23, i per finalitzar, d’Alejandro González Iñárritu, Babel (EUA, 2006), amb Brad Pitt, Cat Blanchett i Gael García Bernal de protagonistes.