Soler ha agraït en la inauguració el treball dels equips de les 5 càtedres de les universitats públiques valencianes que conformen la Xarxa: «és una contribució importantíssima per a la reflexió en torn al model econòmic, que és una gran oportunitat de la generació actual». Segons Soler,  qui ha anunciat un pressupost de 210.000€ per a la Xarxa en 2022, «el model econòmic que volem és verd, digital i inclusiu». El conseller ha recordat que actualment el 70% de la producció científica es fa a les universitats i ha destacat que per fer front als nous reptes «tan important com investigar és saber transferir eixe saber al teixit productiu». Soler ha destacat que es treballa conjuntament amb les càtedres en els àmbits de la digitalització, l’economia circular i la transició energètica, el desenvolupament territorial i la innovació social i inclusiva.

Durant la sessió, els directors de les càtedres han coincidit a assenyalat la voluntat de reforçar la col·laboració establerta per aconseguir una major integració de les línies de treball que permeta optimitzar els resultats de la tasca que fan totes les càtedres. En aquest sentit, la directora general de Model Econòmic, Mª Dolores Furió, ha coincidit amb els directors en l’interès d’avançar en eixe sentit en benefici dels resultats.

Després de la intervenció inicial del conseller, Xavier Molina, director de la Càtedra de Transformació del Model Econòmic de la Universitat Jaume I, ha donat pas a les intervencions dels diferents directors, que han exposat el balanç de cadascuna de les càtedres. En aquest punt, Francesc Hernández, director de la Càtedra de la Universitat de València, ha repassat els treballs de recerca realitzats en 2021 en àmbits com la simbiosi industrial, la digitalització i en torn a un model d’abastiment d’aigua regenerada en la indústria, i s’ha referit també a les jornades i tallers realitzades, així com a diversos informes i documents publicats sobre els àmbits d’investigació esmentats.

Al seu torn, la directora de la Càtedra de la Universitat d’Alacant, Paloma Taltavull, ha exposat els treballs desenvolupats en torn a temes com les infraestructures, connectivitat i cadenes de subministrament, així com relacionats amb la mobilitat interna de la població a la Comunitat Valenciana i amb la sostenibilitat energètica, més concretament amb la descarbonització dels edificis, a partir d’un estudi realitzat a la ciutat de València. En la primera línia de recerca s’han analitzat tant les connexions marítimes com per  carretera i l’evolució de la vulnerabilitat de les cadenes de subministrament entre 2000 i 2020.

A continuació ha intervingut José M. Bernabéu, director de la Càtedra de la Universitat Politècnica de València, qui ha repassat les dues línies principals de treball de la Càtedra durant l’any que acaba: l’anàlisi del nivell de digitalització empresarial de la Comunitat i, d’altra banda, l’anàlisi de l’impacte potencial de l’economia de les dades al territori valencià. Així, i entre altres conclusions ha destacat que la Comunitat Valenciana compta amb més empreses de Big Data i IoT en relació amb la mitjana nacional. Així mateix, Bernabéu ha constatat dificultats per a un aprofitament òptim de les dades, en part per la manca d’estratègies empresarials definides.

Seguidament, José Antonio Belso, director de la Càtedra de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, ha exposat els resultats d’alguns treballs de recerca de la Càtedra en àmbits com els efectes no esperats del disseny de polítiques de R+D+i o sobre els factors determinants per a l’obtenció de subvencions a la innovació. Així mateix, s’ha referit a informes d’anàlisi de la inserció laboral de persones amb discapacitat intel·lectual i ha posat sobre la taula un altre document en torn a la complexitat de la gestió de les patents universitàries per al seu aprofitament.

Finalment, Xavier Molina ha presentat els resultats del treball de la Càtedra de la Universitat Jaume I, centrat en temàtiques com la concentració del cluster ceràmic, les estratègies verdes de les empreses o l’avaluació de les polítiques de suport a la producció ecològica valenciana. En el primer punt, l’estudi de l’evolució de la indústria taulellera espanyola, Molina ha recordat els seus principals resultats, que inclouen l’anàlisi de les conseqüències de les diferents estratègies corporatives de creixement en el clúster.

Al final de la sessió, la directora general de Model Econòmic, Mª Dolores Furió, ha subratllat que «l’activitat de la Xarxa ha estat ingent, i cal posar en valor del treball de les càtedres, compromès amb l’estratègia de transformació del model econòmic des del rigor acadèmic». La directora general ha destacat també l’heterogeneïtat dels temes analitzats per les cinc càtedres participants a la Xarxa, de l’economia circular a la digitalització, passant per la inclusió i la innovació social. «La col·laboració ha creat sinergies molt interessants a partir del treball cooperatiu», ha valorat Furió.