La catedràtica Dolors Corella, coordinadora d’Universitat Saludable, destaca que les universitats són un espai clau per a educar i treballar aquests valors. Per a Corella “la dieta mediterrània és més que una dieta, és un estil de vida, i la més sostenible amb el medi ambient”. La investigadora va participar en juliol en el Congrés Internacional de Dieta Mediterrània celebrat a Milà on es va acordar revitalitzar aquesta dieta i evitar que es perda. Corella apunta que “cal aprendre a menjar i s’ha de tindre com un valor”.

L’experta en Dieta Mediterrània treballa des de fa anys en demostrar científicament els beneficis d’aquesta forma de menjar i viure. Tal com explica, la comunitat internacional demanava evidències científiques que demostraren aquest benefici. Dolors Corella ha realitzat diverses investigacions comparant la dieta mediterrània amb diverses variacions i la dieta baixa en greix amb resultats tan definitius com que la dieta mediterrània reduïa la incidència en malalties cardiovasculars. Això ha fet que ara ja no es recomane la dieta baixa en greix sinó la mediterrània. A més, també s’ha demostrat que quanta més adherència a la dieta mediterrània menys ris d’obesitat abdominal, inclús afegint-li a la dieta un suplement d’oli d’oliva verge o fruits secs. A més, Corella ha explicat que l’ús de sofregits de tomaca amb ceba o all és beneficiós per les propietats que desprèn el procés. La dieta mediterrània també és bona per a les persones que pateixen malalties neurodegeneratives. A més, s’associa a una millora en la salut física i mental.

Els beneficis que comporta la dieta mediterrània han fet que diferents organismes de salut de Washington hagen contactat amb Dolors Corella perquè volen implantar la dieta mediterrània.

Enquesta universitària
Dolors Corella ha dirigit també un estudi sobre els hàbits de vida saludable i l’ús de la dieta mediterrània entre la comunitat universitària. Entre les accions, va realitzar l’Estudi Predimed, una enquesta de 14 preguntes sobre la dieta. Els resultats han demostrat que el seguiment d’aquesta és bona, però així i tot només el 30% té una alta adherència a la dieta mediterrània. La major adherència ve per part del professorat i del personal d’administració i serveis. Els alumnes tenen menys adherència i quant més joves aquesta es redueix. L’alumnat de Ciències de la Salut té una major adherència front al de Ciències Socials i Jurídiques, que és els que menys. Per la seua banda, en les enquestes realitzades en les cafeteries de la Universitat el 66% de les persones enquestades reconeix que demana el que més li agrada, no allò més saludable. Aquestes dades reflecteixen la importància de millorar la cultura alimentària entre la població. 

La Universitat ha elaborat una guia de recomanacions de la dieta mediterrània. Guia

En la jornada dedicada al Dia de les Universitats Saludables també han participat el rector Esteban Morcillo; la vicerectora d’Ordenació Acadèmica, Professorat i Sostenibilitat, Mavi  Mestre; i els degans de les facultats d’Infermeria, Julio Fernàndez, i de Medicina i Odontologia, Federico Pallardó. Tots, juntament amb Corella, han coincidit en que la  Universitat ha de treballar per crear hàbits de vida saludables i sostenibles, ha de formar en valors perquè tant la comunitat universitària com la societat aconseguisquen la felicitat i per això la salut és important. 

Esteban Morcillo ha explicat que la Universitat ha de contribuir a crear valors que aporten benestar i aquests també s’han d’enviar a la societat des de les universitats públiques. Un d’aquest és que s’ha de revitalitzar la dieta mediterrània. “Per molt que avance la farmacologia els hàbits de vida saludable són claus per a viure bé, viure millor per a viure més”, ha apuntat. 

Per la seua banda, la vicerectora Mavi Mestre ha destacat que “la salut ha de ser un tema transversal en totes les facultats i en les distintes branques del coneixement. Hem de treballar per una universitat més inclusiva, més saludable i que forme més en aquests valors”.

El degà d’Infermeria, Julio Fernàndez ha apostat perquè “hem de convertir les universitats en espais generadors de salut, i assolir que el dia a dia en les universitats siga el més saludable possible. Les universitats són un element clau de la societat, són transmissors de cultura però també hem de transmetre valors. Hem d’aconseguir que la universitat saludable puga incorporar alguna cosa més als joves i que els dure tota la vida”.

El degà de Medicina i Odontologia, Federico Pallardó ha explicat que la seua facultat ja ha iniciat un programa en el qual ha implicat a l’alumnat perquè millore la informació calòrica i de nutricional dels aliments que es poden trobar en de les màquines expenedores del centre.
 

Data d'actualització: 7 de octubre de 2016 16:02.