Més del 95% de tot allò que compon l'Univers continua sent un enigma per a la ciència. Se sap que hi ha un nou tipus de matèria que no emet llum, la matèria fosca, pels seus efectes en objectes visibles com ara galàxies o estreles. Se sap que hi ha un nou tipus d'energia, l'energia fosca, perquè l'expansió de l'Univers s'accelera. Les recentment descobertes ones gravitacionals permeten estudiar els forats negres, mentre que els neutrins contenen potser la clau de perquè l'Univers està fet de matèria i no d'antimatèria...

El Jardí Botànic de la Universitat de València acull des de hui el workshop ‘Invisibles19’, que reuneix 200 físics dedicats a l'estudi d'aquesta part invisible del cosmos i del món microscòpic de les partícules elementals. Es tracta de la conferència anual (octava de la sèrie) dels projectes ELUSIVES i InvisiblesPlus, finançats pel programa Horitzó 2020.  Ambdues xarxes europees involucren més de deu institucions i universitats europees i una quinzena d'altres prestigiosos centres d'investigació en la resta del món, com la universitat d'Harvard o el IPMU a Tòquio, a més d'entitats de rellevància en el sector privat, com Hamamatsu (el Japó) o El País.

Tots dos projectes se centren en l'estudi dels neutrins, la matèria fosca, l'energia fosca i les seues connexions. Són accions Marie Slodowska-Curie, per la qual cosa un dels seus objectius principals és formar joves investigadors.

Al llarg de la setmana, ‘Invisibles 19’ abordarà diferents qüestions entorn de l'estudi d'aquest cosmos invisible. De quina manera el neutrí pot ajudar a donar amb la resposta a la naturalesa de la matèria fosca; el paper del telescopi IceCube, que utilitza el gel de l'Antàrtida per atrapar neutrins més enllà del nostre Sistema Solar, en l'estudi de l'Univers; la cerca de física més enllà del Model Estàndard en acceleradors de partícules; la naturalesa de la matèria fosca a partir dels estudis sobre el bosó de Higgs, al costat de les perspectives que aquesta cerca de ‘nova física’ ofereix en els acceleradors de partícules actuals i futurs, són matèria de discussió en el congrés. Les ones gravitacionals també ocupen el programa de la reunió, així com els raigs còsmics, unes de les primeres radiacions descobertes, procedents del cosmos, que ara comencen a mostrar el seu potencial per a estudiar l'Univers.

En la seua primera sessió, el workshop ha tractat el tema de la naturalesa de la matèria fosca, presentant resultats de diverses investigacions per a detectar aquesta nova forma de matèria en acceleradors de partícules, com el Gran Colisionador d'Hadrons (LHC) del CERN, i en altres experiments com XENON. 00.

La reunió ha sigut presentada hui per la vicerectora d'Innovació i Transferència de la Universitat de València, María Dolores Real, i inclou una xarrada pública del professor Álvaro de Rújula en el Museu de les Ciències el dijous.

Una altra de les activitats divulgatives associades a ‘Invisibles 19’ és la projecció en el Hemisfèric de ‘Archimedes’, òpera multimèdia composta per a ser representada en planetaris i que combina música electroacústica i vídeo. Serà aquest dilluns 10 de juny a les 21.30 hores, en col·laboració amb l'Institut Superior d'Ensenyaments Artístics de la Comunitat Valenciana (ISEACV), el Conservatori Superior de Música de València i el Laboratori de Sonología, l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESADV) i els congressos Invisibles19, GR22-Amaldi13 i ICIAM2019, en coordinació amb professorat de la Universitat de València. Aquest matí hi ha una representació de l'òpera per a col·legis i instituts de secundària valencians.