El Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE) centre d'investigació mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de València (UV) i la Generalitat Valenciana (GVA), celebra hui 17 de juny el Dia Mundial de la Lluita contra la Desertificació i la Sequera. Amb el lema ‘Restauració. Terres. Recuperació’, aquesta data assenyalada marca l'inici de la celebració dels 25 anys des de la posada en funcionament d'aquest centre d'investigació valencià. Fins a final d'any, el CIDE organitza diverses activitats divulgatives a la Casa de la Ciència del CSIC a la ciutat de València, entre elles un cicle de conferències i una ‘escape room’ per a estudiants de secundària.

El CIDE, que va obrir les seues portes en 1996, ha centrat la seua labor en el desenvolupament científic i tècnic d'estudis sobre aspectes fonamentals per a la lluita contra la degradació ambiental; en particular, sobre el risc i impacte potencial de la desertificació i el canvi climàtic sobre els ecosistemes i l'ésser humà. Altres disciplines com la biologia de sistemes, incendis forestals, restauració d'ecosistemes, salut/contaminació del medi ambient, agricultura i variabilitat climàtica, se sumen a les contribucions d'aquest centre.

Per a marcar aquest aniversari, es desenvoluparan al llarg dels pròxims mesos diferents activitats que arranquen hui, Dia Mundial de la Lluita contra la Desertificació i la Sequera, i que estaran obertes al públic que desitge conéixer el que succeeix en l'entorn natural que habitem i del qual depenem. Entre aquestes destaca el cicle de conferències “Naturalesa: El nostre origen, el nostre futur”, que tindrà lloc del 20 d'octubre al 17 de novembre a la Casa de la Ciència, referent de la divulgació científica a la ciutat de València.

El cicle compta amb dos guanyadors del Premi Jaume I de Medi Ambient, Xavier Querol (Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua, IDAEA-CSIC), i Fernando T. Maestre (Universitat d'Alacant), junt a María José Sánchez, Directora del BC3 Basque Centre for Climate Change, i els investigadors del CIDE Yolanda Picó, catedràtica de la Universitat de València, i Juli G. Pauses, investigador del CSIC.

Al novembre també s'organitza l'activitat #DesertRoom, un format actual de divulgació en forma d’escape room amb el qual comptar la ciència d'una forma amena i divertida i que està dirigit a alumnes de secundària. Aquesta activitat se celebrarà en el marc de la Setmana de la Ciència 2021, gràcies al finançament de la Fundació General CSIC a través del Programa ‘Compte la Ciència’. Les dates i els detalls del programa de l'aniversari del CIDE es publicaran en els comptes en xarxes socials que el centre acaba d'obrir.

25 anys contribuint al coneixement

Des que iniciara la seua marxa, el CIDE ha aprofundit en la investigació dels aspectes científics crucials per a entendre l'espai que habitem i del qual depenem, posant el focus en la lluita contra l'amenaça de la desertificació dels ecosistemes mediterranis. 

La contribució del CIDE a reptes globals situats en primera línia de l'agenda política, com la lluita contra el canvi climàtic i la protecció del medi ambient, s'emmarca en el creixent impacte del canvi climàtic global i les seues conseqüències, que afecten l'estabilitat dels ecosistemes terrestres en zones àrides i semiàrides. “Vint-i-cinc anys després les problemàtiques mediambientals continuen sent qüestions estratègiques, cada vegada de major rellevància, sobre les quals és necessari continuar investigant per a poder donar respostes. En aquest sentit, des del CIDE treballem per a aportar coneixement fonamentat, basat en l'evidència, i per a comunicar a la societat la transcendència de les qüestions ambientals, i en particular, sobre el risc i impacte potencial de la desertificació i el canvi climàtic sobre els ecosistemes i l'ésser humà i contribuir, d'aquesta manera, a la protecció i bona gestió del nostre entorn”, comenta Miguel Verdú, vicedirector del CIDE.

La celebració de l'aniversari del CIDE pretén transcendir el commemoratiu per a potenciar el flux d'informació entre els qui generen el coneixement i els que el demanden, visibilitzant així allò que constitueix en essència la varietat d'ecosistemes, espècies i gens que ens envolta i que formen el nostre capital natural. Capital que representa la nostra assegurança de vida, ens dona aliment, aigua potable, aire net..., en definitiva tota una sèrie de serveis ambientals que satisfan les nostres necessitats vitals actuals i futures.