El Jardí Botànic, confort tèrmic sostenible per a afrontar la calor
En un estiu marcat per les onades de calor, amb temperatures que sovint superen els 40 graus, el Jardí Botànic de la Universitat de València se situa com un espai que destaca pel seu confort tèrmic. Així ho indica una investigació recent del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM). El director de l’enclavament, Jaume Güemes, ressalta que reuneix les condicions necessàries per a mitigar la sensació de calor extrema de forma sostenible.
13 de august de 2026
El confort tèrmic ajuda a protegir la salut i s’ha convertit en un factor clau per a millorar l’habitabilitat de les ciutats. Elements com la humitat o la quantitat de vegetació s’uneixen a la temperatura de l’aire i la radiació solar i determinen la sensació de benestar.
El Botànic de València, amb 459 anys d’història i més de dos segles situat en la localització actual, “ofereix una coberta verda protectora per a crear un ambient molt més fresc que el de la resta de la ciutat”, destaca Jaume Güemes. Alberga més de 4.000 espècies de plantes dels cinc continents. Compta amb “grans arbres, una elevada densitat de vegetació i una tàpia perimetral que l’aïlla del soroll del carrer. També fem una gestió del rec que afavoreix la frescor, els quadres de plantació presenten una cobertura vegetal molt abundant i l’evaporació de l’aigua és pausada, això fomenta un ambient agradable per a les persones visitants” afig.
Els arbres són un aliat eficaç per a atenuar la sensació de calor en les ciutats. Gràcies a l’ombra que projecten i a la transpiració del sòl que afavoreixen, ajuden a reduir la temperatura de l’aire i de les superfícies circumdants. En aquest sentit, els espais més frescos del Jardí es troben en els corredors de l'Escola Botànica. “Ocupa la meitat sud i és el lloc on se situen els arbres més longeus, alguns tenen prop de 200 anys. Els roures, els fleixos, els oms i les carrasques filtren la llum i generen una ombra molt fresca”, subratlla Jaume Güemes.
“Altre lloc molt agradable és l’Umbracle”, recalca Güemes. Es tracta d’una estructura de 1900 creada al mig de l’espai verd que manté les plantes ombrejades en estiu. “Inclou vegetació amb grans fulles ―com les monsteres, els filodendres o les alpínies― que aporten una frescor intensa. L’obra serveix per a donar ombra a les plantes, però també baixa la temperatura ambiental, i a aquest fet se suma una gran evaporació d'aigua que passa a l'aire a través de les plantes. Tot plegat contribueix també a refredar”, conclou.