El Sant Grial, un potencial turístic per explorar

La ideaés d’Ana Mafé, doctoranda en Història de l’Art i Turisme Cultural a la Universitat de València, i Sergio Solsona,investigador aragonés, i acaba de rebre el primer premi acadèmic en la tercera edició delCongrés Internacional Cientificoprofessional de Turisme Cultural–el més important del sector a Espanya–queva tindre lloca Còrdova a finals de febrer.El jurat va destacar el potencialdel grialperdavant d’iniciatives sobre el videojoc de realitat augmentada Pokemon Go,propostes que uneixen viatges i literaturai paquets turístics vinculats al rodatge dela sèrieJocde Trons.“El tema interessa molt més delqueens imaginem i té potencial per a turistes de tot el món ”, diu Ana Mafé.“Es tracta de posar en valor el sant calze ara, en pleseglexxi, a través de la Ruta del Grial”,afegeix. “Vivim en un territori grial, amb un passat medieval interessant i, a més, tenim la copa a València. El que ens proposem és reprendre aquesta història i aprofitar-la com a recurs turístic”.

La literatura com a font històrica

El projecteAragó: sant grialvolprovar que aquest calze és el mateix que ha obsessionat cavallers,historiadors, religiososi esotèrics de tota classedes de fa segles. En aquest cas,l’enfocament se centra “endemostrar els vincles que trobemenla literatura, amb un tractament molt rigorós”, segons Mafé.

Per aras’ha completatl’anàlisi de les obres del francés Chrétien de Troyes, quien el seglexiiva escriure tant sobre el grial com sobre el cavaller de la taula redona Lancelot. “Aquest autor era veí del regne d’Aragó i estava molt pendent del que passava en aquell territori, quealeshoresconstituïa part de la Marca Hispànica, la frontera entre terres cristianes i musulmanes”, explica Ana Mafé. “I és ben sabut que la novel·la cavalleresca es nodria demites i llegendes, per una banda, com ara ladel rei Artur, molt vigent ja en aquell moment; idela vida real dels reis de l’època, per una altra”.

Aragó, territori del grial… i de Lancelot

“Creiem que Chrétien de Troyes va usar la figura d’Alfons I el Batallador i la seua dona Urraca com a inspiració peraLancelot. Aquell va ser un matrimoni obligati Urraca tenia unaaltrarelació amb el comte de Lara, que va morir en un combat per defendre l’honra de la seua estimada. La història és molt pareguda doncs a la de Lancelot, que va morir per Ginebra. I cal tindre en compte, a més, que Urraca era de la família Jimena, i aquest nom, en llengua romanç, s’assembla molt a Ginebra. També en llengua romanç existeixla terminació ‘lot’ com a diminutiu. ‘Lara’ i ‘lot’farien Lancelot, sonen molt semblants. La quantitat de coincidències és molt gran”, resumeix la investigadora.

Si la conclusió és que les històries de Chrétien de Troyes sobre Lancelot transcorren a Aragó,pareixlògic pensar que tambées refereixa aquest territori quan escriuPerceval, el conte del grial. “Està claríssim, per les descripcions que fa, que es refereix al calze de Sant Joan de la Penya, que és el que ara està a València. I si això és així, aquest és el vertader, el que s’ha buscat des de fa segles. I nosaltres ho hem demostrat mitjançat la literatura”, indica Ana Mafé amb convenciment.

Potencial turístic

A més del’atractiuturísticdelcalze mateix, el que es preténés donar-li projeccióturísticaa tot el camí que va recórrer en l’Edat Mitjana. La Ruta del Grial començaria així al Monestirde Sant Joan de la Penya, a prop de Jaca, on es creu que es va guardar aquesta peça durant més de tres segles, i acabaria a la capella del Sant Calze de la Catedral de València. El recorregut seguiria el mateix trajectequeva fer el grial, passant per trenta poblacions aragoneses i díhuit ja aterres valencianes, des de Barraques finsla capital.

La ruta, que està dissenyada pera ser fetaa cavall, en bicicleta o en cotxe, es va presentar enguanyen la fira de turisme Fituri compta amb la col·laboració de l’Agència Valenciana de Turisme “peradinamitzar el projecte, tant pel que fa a la part més acadèmica com peraimplicar el teixit productiu de la ruta. Volem seguir el paradigma que ha creat Torí i el seu llençol sant, que ha suposat un punt d’inflexió en el turisme religiós i per als amants d’aquestes històries. Amb el grial podem fer exactament el mateix”, afirma Ana Mafé.

Convençuda: és elcalzede veritat

Arreu del món hi ha pràcticament una dotzena de calzes que, segons els experts de cada lloc,ésla copa que es vaempraren l’últimacena. Ana Mafé, arrandeles seues investigacions, ho té clar: “Aquest és el grial que es perseguia durant l’èpocamedieval, noentinc cap dubte”. I seria, a més, el que Himmler vabuscar durant laSegonaGuerra Mundial. La història de Chrétien de Troyesva serreplicada en noves versions al llarg dels segles, inclosa l’òpera de Wagner que va donar peu a aquesta cerca del grial per part delsnazis. “El text de Wagner parla d’unes muntanyes al sud dels Pirineus”, aclareix Mafé, “però els alemanys es van confondre i van pensar que es referia a Montserrat, quan el calze era elque s’havia portat a València”.

Ara es tracta de tornar a despertar la curiositat i fer que vinguen a veure el calze des de qualsevol racó del món. De fet, la proposta ja ha cridat l’atenció de nous possibles visitants. “Alguns membres del’orde dels templaris anglesos, que continuen actius, s’han posat en contacte amb nosaltres i volen vindre a València a conéixer el calzei l’explicació de la nostra recerca. Ja s’han muntat les primeres comitives”, explica la investigadora.