“Va ser el nostre primer desafiament en l’organització dels CEU. Aquell va ser el nostre primer CEU com a equip del Servei d’Esports”, diu Antonio Iradi, exdirector del Servei d’Esports de la UV. Amb motiu dels cinc-cents anys d’història de la Universitat de València “no se’ns va ocórrer res millor que fer tots els campionats d’Espanya universitaris”, diu. Iradi considera que va ser una certa bogeria tot el que van viure, atesa la complexitat de l’organització d’uns esdeveniments esportius de tal magnitud. “Tot era molt complex i molt nou, perquè va ser el primer campionat gran que organitzà el Servei d’Esports”. Recorda que hagueren de fer front a imprevistos meteorològics, com va passar amb la competició de tennis, que hagueren de traslladar a una pista improvisada al pavelló i a l’aulari 5. “Així ho recorda, amb molta faena i una cooperació total del Servei d’Esports i l’equip, que es va portar fenomenal”, diu. I afegeix amb satisfacció que el Servei va ser guardonat amb la medalla d’Els cinc segles per l’organització dels campionats. “Després vingueren altres campionats, però el primer va ser la consolidació de l’equip i de saber que podíem fer les coses i organitzar-les bé”, conclou.

La Universitat de València sumà al seu medaller un total de set  ors, cinc plates i quatre bronzes. Els nostres esportistes, homes i dones, també han volgut participar en aquest reportatge per a rememorar una cita tan especial.

Atletisme: bronze en quatre-cents metres tanques femení i or en quatre-cents metres masculí.

“Era molt jove”, recorda entre riures Carmen García-Campero, ex alumna de la Universitat de València de la llicenciatura d’Activitat Física, que va participar en els CEU, en la modalitat de quatre-cents metres tanques i guanyà la medalla de bronze, com el seu company Andrés Martínez, que guanyà l’or en els quatre-cents. “Sempre havia corregut cent i dos-cents metres i aquell any volguí canviar i provar en quatre-cents tanques”, diu. Actualment treballa en la Fundació Esportiva Municipal de València (FEM) i guarda bells records d’aquella cita. “Havia estat en molts campionats. No havia corregut mai un universitari. Era la primera vegada.” I afegeix que aquell any de 1999 no podrà oblidar-lo tampoc, perquè va ser el seu últim any d’esportista de competició.

Bàdminton: or per equips en dobles mixtos, en individual femení i en individual masculí.

“Els cinc anys que estiguí estudiant a l’INEF juguí moltes finals”, diu Dolores Marco, ex alumna de la UV i actualment entrenadora de bàdminton del Centre de Tecnificació de la Comunitat Valenciana, tècnica de la Federació Espanyola, entrenadora del CB Aspe i membre del personal tècnic de l’Europea. Guanyà juntament amb el seu company Arturo Ruiz la medalla d’or per equips en una final contra la Universitat Politècnica de València, a més de l’or en individual. Com a esportista d’alt nivell que va ser té en la memòria les concentracions permanents al Centre de Tecnificació de Xest i en competició. Subratlla que “els moments més bonics són els de socialització, els de compartir...”, i recorda el bon col·legueig fora de la pista. Més enllà dels CEU, Dolores menciona el desconeixement del bàdminton en aquells anys. “Érem un poc com els bojos”, diu. “No com ara, que el coneix tot el món gràcies a Carolina Marín (actual campiona olímpica).” A les medalles de Carmen se sumen també l’or d’Arturo Ruiz en individual, que destaca els bells records que té d’aquella època d’esportista universitari. “Guarde un bon record, sobretot de poder jugar a la nostra universitat i poder guanyar medalles”, diu. I agrega que la selecció de la UV era la referència de tots els equips. “Sempre ens sentírem molt recolzats per la Universitat”, diu. Arturo acaba de fer públic el seu nou projecte: el pròxim mes de gener ocuparà el càrrec de director tècnic de la selecció espanyola de bàdminton, després de tancar el seu cicle en la selecció d’Itàlia.

Tennis: plata per equips, or en dobles masculí i plata en dobles mixtos.

Contactem amb Vicente Solves, ex alumne de la UV i ex jugador professional per a qui també la seua participació en els CEU va coincidir amb els seus últims anys d’esportista de competició. “Aquells anys els tens més frescos”, diu. A Vicente li vénen els records quan li telefonem: “La primera imatge que m’ha vingut és la del meu company Javier Manuel Ariño i jo jugant dobles.” I afegeix una de les coses que va dir a la seua parella en la final: “Si ho fem una miqueta bé, podem guanyar el campionat de dobles.” I així va ser. Van tancar la seua participació en els CEU com a campions de dobles masculí.

“L’experiència em va agradar molt. Quan practiques un esport individual i et passes anys i anys competint per a tu i tens l’oportunitat de representar, en aquest cas la Universitat.., la veritat, això és molt gratificant”, diu. Actualment, Vicente Solves continua estant vinculat amb el tennis, però d’una altra manera: viatjant per tota Espanya construint pistes de tennis i de pàdel.

Ens faltava recollir les vivències de la seua parella. Així que agafem el telèfon i ens posem en contacte amb Javier Manuel Ariño, actualment professor de tennis del Club de Tennis València. No li costa recordar aquella final de què ens ha parlat el seu company. “Va ser molt disputada”, diu Javier. En aquell partit, que va ser contra la Universitat de Barcelona, hi hagué un últim set, que va quedar en 7-6 i els donà la victòria. Javier reconeix que amb el pas dels anys els tornejos universitaris “es professionalitzaren un poc més” per a poder competir representant la Universitat.

Golf: plata per equips, dues plates en scratch i en handicap masculí.

Arribem al golf, en què la Universitat de València guanyà la plata per equips amb el trio format pels germans Antonio i Mª José Pons García-Contell i Carlos Tuñí García.

“Eren campionats més distesos”, diu Antonio Pons. Quan li preguntem fa memòria i recorda el Club de Golf El Bosque, on es van disputar els CEU i guanyà la plata en scratch i en handicap. Antonio es va llicenciar en Farmàcia i Òptica. Assegura que durant els seus anys de carrera jugà molts campionats. A aquestes medalles afegeix els seus triomfs per a la Universitat amb l’or en els campionats del món de Mallorca i Madrid, i el seu tercer lloc a Suïssa. Per la seua banda, la seua germana, Mª José Pons, hagué de conformar-se amb un quart lloc.

Per a posar punt final a aquest viatge no podem oblidar-nos de la gran labor dels voluntaris, perquè la seua col·laboració va ser fonamental en l’èxit de l’organització de la competició.

Mira en el nostre canal de YouTube cadascuna de les competicions que hem rescatat d’aquella cita dels CEU de 1999.