Els professors Artemi Cerdà i Jorge Batlle participen en l’Atles Mundial de la Desertificació

 
(D'esquerra a dreta): Artemi Cerdá i Jorge Batlle.
(D'esquerra a dreta): Artemi Cerdá i Jorge Batlle.

Artemi Cerdà, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de València i Jorge Batlle (professor del Departament de Biologia Vegetal), han participat en l’elaboració de l’Atles Mundial de la Desertificació, un projecte del Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea per a valorar de forma exhaustiva la degradació mundial del sòl i adoptar mesures correctores. Cerdà ha col·laborat en estudis específics sobre erosió i desertificació per incendis forestals, i Batlle s’ha encarregat del procés de salinització del sòl.

L’aportació d’Artemi Cerdá a l’Atles Mundial de la Desertificació s’ha concretat en dues línies de recerca. D’una banda, ha analitzat l’erosió derivada de la pèrdua de fertilitat dels sòls com a conseqüència de l’agricultura intensiva, i d’altra banda, ha investigat l’erosió produïda després dels incendis forestals de grans dimensions que han seguit als processos d’èxode rural i recuperació forestal.

Jorge Batlle ha analitzat els processos de salinització (acumulació de sals solubles en aigua, la qual cosa degrada els sòls i la seua vegetació) i d’alcalinització (acumulació de sodi amb poca infiltració d’aigua, la qual cosa impedeix el creixement de les plantes). Aquests canvis donen lloc a una greu degradació del sòl estesa globalment, especialment en zones àrides o semiàrides irrigades per a produir collites. A la Comunitat Valenciana té una especial incidència per sobreexplotació d’aqüífers i intrusió marina.

El World Atlas of Desertification és un projecte de la Unió Europea que va nàixer en 1977 en el marc de la Convenció de les Nacions Unides per a la lluita contra la Desertificació. Aquest mes de juny s’ha actualitzat per tercera vegada després de més de vint anys, i constitueix una eina de referència per a futurs estudis de medi ambient i sostenibilitat ambiental. Segons la introducció de l’Atles, en aquestes dues dècades “han tingut lloc enormes canvis globals en termes d’expansió humana i de l’impacte que aquesta ha tingut en el medi ambient”, davant la qual cosa aquesta obra col·lectiva subratlla la urgència d’adoptar mesures correctores.

Artemi Cerdá ha col·laborat en projectes de recerca sobre desertificació i desenvolupament a Estats Units, Holanda, Bolívia, Etiòpia o Israel, entre altres països; i ha publicat més de 200 articles de recerca en revistes d’impacte internacional. Ha sigut investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i és membre del grup de recerca Soil Erosion and Degradation Research Group (SEDER). Actualment investiga l’evolució d’àrees forestals i agràries afectades per l’erosió, especialment en zones de cultiu de vinya.

Jorge Batlle Sales és professor titular de la Universitat de València de l’àrea de coneixement Edafologia i Química Agrícola. Treballa en la línia de recerca sobre problemes associats a sòls salins i ha organitzat tres simposis internacionals en la Universitat en col·laboració amb l’Agència de les Nacions Unides per a l’Agricultura i Alimentació (FAO) (ISSALE-95, SPUSH 2001 i GFSCC2010). Lidera el Grup de Treball sobre Salinització de Sòls de DESERNET Internacional i des de 1994 és secretari de la Comissió de Sòls Salins de la Unió Internacional de Societats de Sòls.

 

Pressió sense precedents

Les principals conclusions de l’Atles Mundial de la Desertificació posen de manifest que el creixement de la població i els canvis en els patrons de consum afigen una pressió sense precedents sobre els recursos naturals del planeta. Més del 75% de la superfície terrestre ja es troba degradada i podria augmentar a més del 90% en 2050. A més, cada any es degrada una superfície equivalent a la meitat de la grandària de la Unió Europea (4,18 milions de km²), sent Àfrica i Àsia les zones més afectades.

L’Atles també estima que el cost econòmic de la degradació dels sòls en la UE ascendeix anualment a desenes de milers de milions d’euros i que el canvi climàtic provocarà una reducció del rendiment mundial dels cultius d’aproximadament un 10 % d’ací a 2050. A més, com a conseqüència de l’accelerada desforestació, cada vegada serà més difícil mitigar els efectes del canvi climàtic, i s’estima que entre 2018 i 2050 fins a 700 milions de persones es veuran desplaçades a causa de problemes vinculats a l’escassetat de recursos del sòl.

 

Descàrrega del World Atlas of Desertification: https://wad.jrc.ec.europa.eu/

Images:
This website uses proprietary and third-party cookies for technical purposes, traffic analysis and to facilitate insertion of content in social networks on user request. If you continue to browse, we consider that you are accepting its use. For more information please consult ourcookies policy