Va ser ella la que l’any passat va proposar crear una secció extraoficial en el festival que premiarà la millor creativitat de les seues alumnes. I enguany acaben de celebrar la segona edició d’aquests “Oscars en xicoteta escala” que valoren l’habilitat de narrar audiovisualment d’aquestes futures mestres de llengua anglesa.

“Vam començar pensant en un treball de classe en el qual havíem de traure bona nota. Però, de sobte, va ser un repte molt motivador”, afirma l’alumna Maria Cuesta: “Era una creació que ideàvem des de zero i que podia ser premiada en un festival. Enguany el tema de la MICE és l’Índia i, per tant, primer que res havíem de seleccionar un tema que tinguera relació amb el país asiàtic. El meu equip, que hem format quatre companyes, va pensar en un relat que et permetera conéixer l’Índia a través dels cinc sentits”.

En India through senses “se suposa que hem viatjat a aquest país en el passat i, com que els viatges no s’obliden, cada element del nostre dia a dia, ací a València, ens transporta a la música, les olors i els aliments d’allà. Era una manera de fer explícit que els viatges queden patents en nosaltres, que els portem dins”, argumenta. I amb aquest punt de partida les quatre, que només tenien experiència en fer teatre en anglés, es van posar mans a l’obra.

Motivant i creatiu

Paral·lelament, treballava un altre grup en què es troba Laura Picó. “No havia de ser el típic vídeo que prepares per a l’aniversari d’una amiga amb música i fotos. Havíem de realitzar un curtmetratge fent ús de les noves tecnologies per tal d’estimular l’oïda i la visualització dels menuts”, detalla. Ella, amant del ioga, va ser la inspiradora de l’argument del seu relat digital, India’s gift to the world. “Vaig transmetre al grup la motivació per aquesta pràctica i ens posàrem a indagar sobre el seu origen –explica–. Com que era un tema complicat, decidírem contar-lo en primera persona a través d’una jove índia que observa els contrastos entre el ioga que es fa a l’Índia i el que es practica a Occident”. Ara, en tirar la vista enrere a quatre mesos de treball, “el que més valore d’aquesta experiència no és ja el coneixement de les tecnologies, sinó la col·laboració de l’equip i el despertar de la creativitat quan un tema et motiva”, apunta.

En total, enguany han sorgit deu relats digitals. The longest walk starts with a single step conta el passat colonial de l’Índia des del punt de vista d’un xiquet britànic. L’ha dirigit el grup de Paula Sánchez, que enguany s’ha fet amb el segon premi: “Mai havíem sentit parlar d’aquesta ferramenta. Ens ha resultat interessant per a narrar històries a l’aula precisament per la seua duració màxima de cinc minuts, ja que la capacitat de concentració dels menuts no és major a deu minuts. A més, amb el relat digital els alumnes poden treballar totes les habilitats que requereix una segona llengua, com són la lectura de documentació, la locució i l’escolta. I a això hem d’afegir la satisfacció de fer més vivencial l’experiència de narrar gràcies a les noves tecnologies”, valora. El tercer reconeixement ha sigut per a Looking for equality. A daugther is anasset, not a liability.

Galeria d’imatges del lliurament dels premis

Narració, lingüística i qualitat

Qui decideix els guanyadors és un jurat format per membres de l’espaiCinema de la Facultat de Magisteri. “S’han valorat els aspectes narratius; és a dir, el guió, el sentit i l’absència d’incongruències temporals i espacials; aspectes lingüístics, com ara la pronunciació i fluïdesa en llengua anglesa; i aspectes tècnics, com la qualitat del so, la quantitat d’imatges i la composició dinàmica del muntatge”, explica el seu director, el professor Josep Vicent Garcia Rafi, encarregat d’entregar unes claquetes com a trofeu.

Divendres passat, al teatre El Musical, el sobre amb l’autoria del relat guanyador portava el nom de Maria Cuesta, Alicia Montañana, Natalia Pelufo i Sara Salvador. “Quan pronunciaren els nostres noms, no ens ho créiem. Simplement, el fet d’estar allí, concursant, ja et fa sentir guanyadora. Ho vam celebrar amb els familiars i amics que ens acompanyaven. El remat van ser les fotos en el photocall amb una claqueta que reconeixia la teua aportació individual a un treball conjunt”, reviuen emocionades.

El més significatiu és que totes elles, en aquests moments en pràctiques en diversos centres educatius, projectaran els seus treballs de classe a un alumnat real, el seu principal destinatari. El primer serà The longest walk starts with a single step. En unes setmanes podran gaudir-lo i aprendre amb ell els alumnes de quart de primària del Col·legi Vicente Gaos de València.