Josep Fontana i Làzaro (Barcelona, 1931) ha sigut catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra. Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció d’Història, i doctor en Història per la Universitat de Barcelona, el professor Fontana ha exercit el seu magisteri com a catedràtic a la Universitat de València i, posteriorment, a la Universitat Autònoma de Barcelona fins la seua incorporació a la Universitat Pompeu Fabra, on va fundar i dirigir l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives.

La seua activitat investigadora, centrada principalment, en l’estudi de la crisi de l’Antic Règim i la transformació liberal, ha tingut una gran repercussió en la historiografia dins i fora d’Espanya. En la seua recerca també ha prestat una atenció especial a l’Amèrica Llatina i la configuració de la Catalunya contemporània, i ha donat a conéixer en Espanya la historiografia marxista britànica i l’escola índia dels Subaltern Studies.

Autor de nombroses obres que han exercit un mestratge en diverses generacions d’universitaris, ha estat investit Doctor ‘Honoris Causa’ per les universitats Rovira i Virgili, de Valladolid i de Girona,  i ha rebut la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística de la Generalitat de Catalunya.