L’ètica de la cura és un concepte molt utilitzat en els estudis feministes i de gènere i que en paraules de la professora Ana Marrades té ara més importància que mai davant l’emergència que estem vivint produïda per la crisi de la pandèmia de la COVID-19 i que ens obliga a situar la cura al centre de les polítiques.

En paral·lel a l’ètica de la cura, la professora de la Facultat de Dret parla de la necessitat de construir una èpica de la cura i parlar de les vertaderes protagonistes històriques, les dones.

Les dones realitzen més de les ¾ parts del treball de cures no remunerat i 2/3 dels treballs de cura remunerats. Són el 70% del personal de sector sociosanitari on a més a més hi ha un 11% de bretxa salarial. Aquesta sobrecarrega de treballs de cures que repercuteix en les dones redunda en la disminució d’altres drets i opcions vitals.

“Per evitar que açò passe”, diu Ana Marrades, “es veu necessari universalitzar les cures fent-les extensives als homes i a la societat en el seu conjunt i generar nous referents”. A més a més afegeix la conveniència del dret a la cura. Un dret que puga ser objecte d’un nou pacte constitucional, d’un nou pacte d’estat.

En definitiva, “nous referents que posen al centre la cura de les persones i la sosteniblitat de la vida i que puguen guiar les noves polítiques”.

Ana Marrades Puig és autora i coordinadora del llibre de 2019 “ Retos Para el Estado constitucional del siglo XXI: derechos, ética y políticas del cuidado” un treball col·lectiu amb articles de Clara Garrido Criado, Blanca Rodríguez Ruíz, Antonello Lo Calzo, Beatriz Bosch Marco, Vicenta Tasa Fuster i Rosa Roig Berenguer, que pretén ressaltar el valor de les cures i que ha estat pioner en el diagnòstic i la realització de propostes per superar la crisis de les cures des d’una perspectiva jurídica i política.

També ha escrit diversos articles en aquesta línia d’investigació com ara, “Los nuevos derechos sociales: el derecho al cuidado como fundamento del pacto constitucional”. Revista de Derecho Político, 97, 209-242