Aquesta publicació, que situa en l’espai i el temps (el “context”) un dels textos més importants de la literatura en llengua catalana, Curial e Güelfa, es fruit de la col·laboració entre Publicacions de la Universitat de València, la Institució Alfons el Magnànim-CVEI i l’Institut d’Estudis Catalans.

L’obra es divideix en tres volums. El vol. I (Enyego d’Àvalos i el Nàpols alfonsí) és una radiografia sociocultural de la cort d’Alfons el Magnànim. Conté el seguiment biogràfic de vora 300 cortesans relacionats amb les lletres (inclosos els humanistes), i aporta una extensa biografia de l’autor del Curial. El vol. II se centra en Les fonts literàries de la novel·la, que coincideixen significativament amb els gustos literaris i bibliòfils de D’Àvalos. El vol. III (L’Europa cavalleresca i la ficció literària) analitza, en una primera part, l’ambientació de la novel·la (geografia, indumentària, heràldica, música, etc.); en una segona part, s’identifiquen els nombrosos personatges històrics de l’Europa del 1445 que figuren exaltats o satiritzats –segons el cas– en el món de la ficció, per ser l’autor de la novel·la un diplomàtic ben informat.

El Curial (Milà-Nàpols, ca. 1445-1448) i el Tirant (València, ca. 1460-1464), novel·les de cavalleries i amors, són els dos grans clàssics del segle d’or de les nostres lletres. Ja sabíem que el Tirant l’havia escrit el cavaller valencià Joanot Martorell. Ara, gràcies als estudis de Soler, que aporta múltiples indicis documentats i exposats en l’obra, el Curial e Güelfa pot ser atribuït a Enyego d’Àvalos, un culte cavaller criat a la cort de València, que convisqué a Nàpols amb nobles i cortesans valencians.

Conservat en un únic manuscrit, el Curial és un divertit relat de cavalleries adornat amb elements molt italians i humanístics: imitació de Boccaccio, mitologia tractada còmicament, ironia i sàtira, i un protagonisme especial de les dones. Els estudis de Butinyà, Ferrando i Ferrer Mallol situant l’obra i el seu context a Nàpols, han servit d’orientació a Soler per a verificar la identitat de l’“anònim”. Les sospites de Riera i de Navarro Durán sobre la presumpta falsedat de l’obra es fonamentaven en la seua “modernitat”, una modernitat humanística, que finalment troba explicació racional. Altres especialistes han qualificat l’obra de “medieval” i l’han situada en l’àmbit “ibèric”. Ara sabem que quasi totes les fonts italianes i clàssiques emprades per Enyego d’Àvalos venien d’Itàlia, que és en on el llibre troba realment el seu context adequat.

L’obra d’Abel Soler confirma que, tal com han apuntat Coromines, Colón, Ferrando i Veny, (tots quatre membres de l’Institut d’Estudis Catalans), les preferències lèxiques valencianes (marjal, oronella, ausades, a soles, mentira, alqueria, menejar, etc.) provenen d’algú que coneix bé el valencià del segle d’or. Aquesta obra confirma que el Curial té una influència valenciana, no sols des de l’angle lingüístic sinó també històric, ja que el toledà Enyego d’Àvalos es crià a València i va escriure la novel·la a la cort napolitana del Magnànim, que era una mena de prolongació de la cort valenciana del mateix rei. Es dóna el cas que molts dels nobles homenatjats en l’obra en forma de personatges de la ficció (els Cardona-Villena, els Ximenes d’Urrea, els Maça de Liçana-Cornell...) eren amics o parents d’Enyego d’Àvalos, i passaren amb ell de València a Nàpols.

Abel Soler és medievalista, historiador de la cultura i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Valencia (2016). Ha estudiat Joanot Martorell i el context del “Tirant” i és autor d’una biografia-diplomatari de Roís de Corella. Compta, a més, amb desenes de publicacions acadèmiques i divulgatives.