Des del dia 1 i fins al 20 de desembre, la Universitat de València va acollir l’onzena edició del cicle de debat sobre el futur d’Europa com a espai comú d’intercanvi cultural i social que enguany portava per lema ‘Memòria i Futur d’Europa. 40 anys d’Espanya a la UE’. Més d’una desena d’activitats entre debats, seminaris i tallers, conferències, literatura, teatre, música, exposicions i cinema han conformat una nodrida programació que va tindre com a novetat una marató cinematogràfica amb la projecció dels Premis Lux del Parlament Europeu 2025, a més de la proposta central del programa: la Conferència Magistral Manuel Marín que va anar a càrrec del politòleg Francisco Aldecoa.

Davall aquest paraigua, el catedràtic de Relacions Internacionals de la Universitat Complutense de Madrid Francisco Aldecoa va iniciar el seu discurs tirant la vista fins a 76 anys enrere: “Per a Espanya, el projecte europeu va ser sempre un far, però no per posseir una llum que il·lumina, sinó per tindre la capacitat de fixar la posició del vaixell en la mar”.

En aquest sentit, va recordar la inquietud entre els espanyols, sobretot entre bascos i catalans, davant la creació del Consell del Moviment Europeu en 1949 amb Salvador de Madariaga al capdavant i va assegurar que la presència d’Espanya en el macroprojecte, per tant, va ser un fet molt anterior al 12 de juny de 1985.

Aldecoa va destacar algunes de les aportacions més importants d’Espanya a Europa des de llavors, com la “gran decisió” amb què va participar de manera crucial en la reunificació d’Alemanya en 1986 -la qual cosa va titllar de “encert històric”-; l’acceptació “generosa” de les successives ampliacions de la Unió; la “lleialtat” per totes dues Administracions, perquè “la nostra missió sempre ha sigut enfortir el projecte europeu”; els “grans presidents” que han jugat “un paper cabdal” en una Unió que va nàixer econòmica però el lideratge polític de la qual va resultar clau; i altres contribucions específiques que han fet d’Espanya “motor” d’assumptes primordials com ara: “acceptació de la ciutadania en el Tractat de Maastricht, cohesió i fons estructurals, política exterior i justícia, o programa Erasmus”.

Sobre aquest últim terme va incidir en la presentació de la taula el professor i director del Centre de Documentació Europea de la Universitat de València, Cecilio Tamarit, qui es va referir a la figura de Manuel Marín com a “impulsor polític” del programa de mobilitat universitària. Un aspecte en què va ser i continua sent referent la Universitat de València, la primera en recepció d’estudiantat internacional, així com la seua Facultat d’Economia.

A més d’Erasmus, Tamarit es va detindre en el programa Commet el germen del qual va ser plantat per Marín en la UV precisament, “per creure fermament en la necessitat de la relació universitat-empresa i la importància de la transferència de coneixement ja en aquell moment”, donant lloc a l’actual Fundació Adeit de la Universitat de València.

Límits, però també reptes
En la seua anàlisi, el professor Aldecoa va tindre en compte els límits als quals s’enfronta Espanya com a país membre i que va descriure així: “Encara no hem aconseguit la convergència amb els països europeus, això és recognoscible perquè, a més, sembla que costarà prou; i, d’altra banda, podem comprovar, no només a Espanya sinó també en la resta d’Europa, que ací existeix un euroescepticisme latent per part de l’opinió pública, una falta d’admiració pel moviment europeu mai vista anteriorment i, no obstant això, la UE està més viva que mai”.

Una vitalitat que el politòleg basc va exemplificar amb el “debat calorós” en el Parlament Europeu sobre “l’esperada” reforma política de fons que comporta la convocatòria del canvi de tractats per a assegurar el futur d’Europa, aquella que es va fer en 2022, que es va reprendre en 2023 i que continua en “standby”. Un altre aspecte que va subratllar va ser la participació activa d’Espanya amb el 65% dels vots en el Parlament; i va posar l’accent principalment en el suport espanyol a l’acord entre la UE i els països del Mercosur, posicionant-se justament en el lloc contrari als Estats Units “per a crear la major zona de lliure comerç del món”.

Així doncs, “hem de continuar aportant i ser el motor que vam ser durant 40 anys, però amb el suport de la societat civil el paper de la qual és crucial per a motivar i espentar a les nostres institucions”, va concloure.

Aldecoa i Marín
Francisco Aldecoa és professor amb més de 50 anys d’experiència i catedràtic de Relacions Internacionals durant 35 anys, ha contribuït al procés polític de la construcció d’Europa en qualitat de membre de la societat civil organitzada. Des de finals dels anys 70 ha participat activament en el Consell Federal Espanyol del Moviment Europeu (CFEME), organització que actualment presideix. Des de 2020 és board member del MEI (Moviment Europeu Internacional) i també membre del Consell Federal de la UEF (Unió d’Europeus Federalistes). És catedràtic Jean Monnet ad personam des dels anys 90.

Amb anterioritat a la seua participació en la Conferència Magistral Manuel Marín, aquest debat central del Desembre Europeu ha portat a la Universitat de València altres ponents d’alt nivell pertanyents a l’àmbit polític o acadèmic europeu, com l’exministre d’Afers Exteriors Josep Piqué, que en 2019 va parlar del “món que ens ve”; l’expresident Felipe González, qui va dedicar la seua intervenció en 2021, al Paranimf de l’edifici històric de la Universitat, al seu correligionari i amic Manuel Marín que va definir com a “constructor d’Europa”; l’exministre d’Educació i antic europarlamentari Íñigo Méndez de Vigo, qui en 2022 va reflexionar sobre la sobirania europea; o el catedràtic d’Economia Aplicada José Luis García Delgado, Premi Nacional d’Investigació en Dret i Ciències Econòmiques i Socials, qui l’any passat va vaticinar un “futur compromés” per a l’Europa actual.

Més d’una desena d’activitats
Va obrir la programació l’espai de Radio Malva 104.9 FM dedicat a Europa amb el títol ‘The Great European Songbook’ (Cançoner de la Unió Europea), dimarts 2. El ‘Cançoner de la Unió Europea’ és un compendi de 164 cançons: sis per cadascun dels Estats membres en altres tantes categories, més una britànica i l’himne de la UE. Per Espanya, les cançons seleccionades van ser ‘Si tú no estas aquí’ (1996), de Rosana Arbelo, i dues d’un sublim Joan Manuel Serrat: la mítica ‘Mediterráneo’ (1971) i ‘La saeta’ (1969), basada en un poema d’Antonio Machado.

Divendres 5 pel matí, el Centre de Documentació Europea de la UV, amb la col·laboració del Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat de València, va organitzar el taller ‘Fediverso i xarxes socials no propietàries #Vamonosjuntas’ al Campus dels Tarongers.

El projecte teatral europeu Escena Erasmus de la Universitat de València, Premi d’Honor de les Arts Escèniques Valencianes 2023, va representar per última vegada l’obra ‘Un instant de bellesa’, en el marc de la Gira Autonòmica del Desembre Europeu amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura-GVA, actuant al Teatre El Musical del Cabanyal a València, al Principal de Castelló i al Teatre Arniches d’Alacant, del 10 al 12, respectivament.

El #DesembreEuropeu2025 va albergar dissabte 13 una conversa literària que va tindre com a protagonista l’escriptor Raúl Quinto, Premi Nacional de Narrativa 2024, però la novetat cultural del cicle es va produir dilluns 15 a Cinestudio d’Or amb la projecció en marató dels Premis Lux del Parlament Europeu.

Dimecres 17, es va celebrar el seminari ‘Comunicar dades i coneixement en l’era de les fake news: del gràfic a l’storytelling’, a càrrec de Germán Molina, exdirector gerent de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), i l’endemà, dijous 18, el Centre de Documentació Europea UV va esdevindre un estudi de ràdio per a donar difusió a la taula redona ‘Quaranta anys d’Espanya a la UE’, on la reflexió sobre el tema va anar a càrrec de veus expertes com les d’Ana Enguídanos, cap del Servei de Relacions amb la UE de la Generalitat Valenciana; Víctor Fuentes, professor d’Economia jubilat de la Universitat de València; i l’estudianta de la UV Isabel Punter, moderats pel responsable tècnic del Centre de Documentació Europea UV, Alfonso Moreira.

Exposicions i clausura nadalenca
El #DesembreEuropeu2025 va inaugurar dues exposicions: una, al vestíbul de la Facultat d’Economia de la Universitat que, amb el títol ‘Quaranta anys d’Espanya a la Unió Europea’, realitzava un recorregut a través de panells informatius per les principals fites del procés d’integració europea, des del context de postguerra en què es va llançar la proposta de crear una Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer, en 1950, fins als desafiaments del present; i dos, la Biblioteca de Ciències Socials Gregori Maians va exhibir ‘10 anys de cartells del #DesembreEuropeu’ amb un itinerari gràfic per la cartelleria que ha anunciat al llarg d’una dècada el cicle de la Universitat de València sobre Europa.

La música va cloure les jornades amb el Concert de Nadal que l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València va oferir a tota la comunitat universitària divendres 19 a la Sala Charles Darwin del Campus de Burjassot-Paterna i que va resultar una entranyable i emotiva trobada entre les persones assistents. Dirigida per Hilari Garcia Gázquez, l’Orquestra Filharmònica de la UV va interpretar obres de Txaikovski -amb El llac dels cignes com a tema central-, Wladteufel i altres compositors.

Onze “desembres europeus” a la Universitat
El #DesembreEuropeu2025 vol fer memòria i avançar en el futur d’Europa, havent organitzat una onzena edició que va dedicar el conjunt de l’activitat al 40 aniversari de l’entrada d’Espanya a la UE; una anàlisi que va començar en 2015 i que s’ha prolongat durant una dècada centrant-se cada any en una temàtica d’interés immediat, actual.

Així, el cicle va arrancar amb el títol ‘Les fronteres d’Europa’ en una primera edició; en 2016, va celebrar els ‘30 anys d’Espanya a la UE’; en 2017, va reflexionar sobre ‘València, capital Erasmus’ -sent la UV la primera universitat receptora d’estudiantat europeu-; en 2018, va retre homenatge a ‘l’Any Europeu del Patrimoni Cultural’; en 2019, ja es va plantejar ‘La crisi climàtica’; en 2020 i després de la declaració de pandèmia mundial pel COVID-19, va debatre sobre ‘Europa en la nova normalitat: el futur d’Europa’; en 2021, va commemorar ‘l’Any Europeu del Ferrocarril’; en 2022, va reconéixer ‘La millor joventut’; en 2023, es va endinsar en la declaració de ‘València Capital Verda Europea’; i l’any passat, amb el lema ‘Ciao Bologna’, va recordar els nexes d’unió entre les ciutats de València i Bolonya, agermanades des de 1980.